Ahir vaig veure #LaGavina al #TeatreLliure de Montjuïc.
El resultat és realment espectacular. Com #JulioManrique ha dirigit aquest clàssic, majúscul, de #Txèkhov, adaptant-lo als nostres dies (malgrat tenir més de cent anys), de la mà de #MarcArtigau i en col·laboració amb #CristinaGenebat (que fa d'Irina), és tota una delícia per una persona aficionada al teatre, difícil de descriure.
Així doncs, seguirem de ben a prop uns personatges acomodats dibuixats per Txékhov de manera sublim, en els seus problemes existencials pel que fa a l'amor, la família, l'art... i com aquests s'interrelacionen.
El repartiment és estorant. Com tota la peça. No només pels artistes majúsculs que trobem, sinó per com desenvolupen els seus personatges amb ànima pròpia.
L'escenografia, de #LlucCastells, fantàstica, no només és original, si no que guarda algunes sorpreses espectaculars. Com aquesta combina amb la il·luminació de #JaumeVentura, especialment al principi, resulta un goig. El joc amb l'obscuritat funciona a la perfecció.
Cal dir, que les dues hores que dura l'espectacle es fan curtes, sens dubte.
En definitiva, una obra majúscula, amb una posada en escena trencadora, que recomano enèrgicament que no us la perdeu. Estigueu a l'aguait, però, perquè ja estan exhaurides les entrades per molts dies. Tanmateix, estem d'enhorabona perquè han prorrogat uns dies.
La podreu trobar fins al 3-11-24.
Dissabte vaig veure #TotsOcells al #TeatreLaBiblioteca.
Aquesta meravellosa producció de gran format de #LaPerla29, torna a apostar per un text de #WajdiMouawad, que intueixo deu ser un dels autors de referència d'#OriolBroggi (#Boscos, #UnObúsAlCor, #Cels i #Incendis).
Enguany la història pren com a protagonista a Eitan, un jove acadèmic jueu que arran d'un fortuït encontre a una biblioteca amb Wahida, d'origen àrab, quedarà perdudament enamorat. Aquesta història d'amor, plena de dificultats pels orígens de tots dos, trasbalsarà per complet la seva vida i de retruc, la de la seva família (pares i avis).
Oriol Broggi, de nou, dirigeix amb enorme habilitat aquest espectacle amb un repartiment difícil d'oblidar pel seu talent, així com per les seves interpretacions: #JoanCarreras, #ClaraSegura, #MàrciaCisteró, #MiriamMoukhles, #GuillemBalart, #XavierBoada #XavierRuano i #MarissaJosa.
Cal destacar que les tres hores i mitja de durada passen volant.
L'únic aspecte negatiu que se li pot trobar a aquesta peça, l'escenografia: parca. Tanmateix, no resulta un entrebanc en absolut el fet esmentat. L'obra, té la particularitat de projectar el gravat en directe a les parets de les quatre grades confrontades, amb subtítols en l'idioma que se suposa que estan parlant a cada moment els personatges (alemany, hebreu, àrab i anglès), malgrat que transcorrerà íntegrament en català el presentat.
En definitiva, un espectacle magnífic, de gran volada, d'aquells que tothom us recomanarà. Tingueu present, però, que les entrades estan exhaurides fins al 28-7 i amb raó.
La podreu trobar, però, passat l'estiu, del 5-9 fins al 20-10-24.
Diumenge vaig poder veure #Jauría al #TeatreGoya, aclamada peça per públic i crítica.
L’obra ens presenta des de la ficció dramàtica, elaborada pel magnífic (i prolífic) autor #JordiCasanovas, els repulsius fets que van protagonitzar els membres de l'autodenominada #Manada. El text està realitzat a partir de les transcripcions del judici que es va dur a terme entre l'any 2017 i 2019.
Així, veurem davant dels nostres ulls, tot el que va transcórrer des de l'arribada de la víctima a Pamplona, pel que havien de ser uns dies de gaudi als #Sanfermines amb un amic, fins al judici posterior arran de la seva violació, a mans de cinc homes, durant les festes.
L'altre punt fort de l'obra, el repartiment, és espectacular: #ÁngelaCervantes, #ArturBusquets, #FrancescCuéllar, #QuimÁvila, #DavidMenéndez i #CarlosCuevas, que en algunes dates concretes serà substituït per #AdriánDeMuñoz (del 24 al 27 de setembre, de l’1 al 10 d’octubre, els dies 8, 10 i 11 d’octubre i, finalment, del 15 al 18 del mateix mes). Poder gaudir de tots plegats a escena, resulta un autèntic goig. Cal destacar el seu compromís i entrega, davant del repte d'un projecte com el presentat, per tal de portar-lo endavant.
Cal dir, que l'escenografia d'#AlessioMeloni és espectacular i imponent. De fet, té la polivalència suficient per poder servir per representar espais diferents com els presentats a escena, fent tot l'efecte (i acompanyats, això sí, però una molt bona il·luminació). Així trobarem el tribunal de justícia, el portal on va succeir l'agressió sexual, etc.
En definitiva, un espectacle de gran format, que fa un enorme treball reivindicatiu, de denúncia i de justícia social feminista, presentant clarament els fets que van transcórrer en relació amb els delictes comesos per la Manada.
La podreu trobar fins al 20-10-24, però afanyeu-vos, que ja hi ha moltes sessions exhaurides. La veritat és que feia goig el teatre, amb les més de 500 butaques plenes (com ha estat tònica habitual en el gruix de funcions prèvies), aplaudint enèrgicament dempeus en finalitzar l'espectacle.
Divendres vaig anar a veure "M'entens o t'ho explico?" al #TeatreAquitània.
Aquesta comèdia, de gran format, utilitza humor negre i és políticament incorrecte. Està ubicada a la Barcelona pre-Olímpica i a les maneres de fer i de dir de llavors (any 92). A vegades, fa sentir incòmode a la persona espectadora, però atenent l'època (per exemple, com veien, en aquell moment, algunes persones l'homosexualitat) i el que acabarà succeint després, tot té un cert sentit. Cal, no perdre de vista el context per poder gaudir de l'espectacle. De fet, l'inici de l'obra és certament abrupte... va de menys a més, amb un esprint final on se'ns revela un tancament rodó, ple de girs interessants.
L'estil de la peça, pel to, va en la línia de la fantàstica sèrie Plats Bruts, i segueix el destí d'un grup de col·legues, que entoma la difícil tasca de fer-se càrrec d'un bar, per amistat, tot fent un canvi radical a aquest (que passarà de restaurant gallec a bar d'ambient).
Cal dir que el repartiment és magnífic i sens dubte és el punt fort de l'obra. #DavidOlivares, #OctaviPujades, #AnnaSenan i #MiquelSitjar, formen un equip magnífic, digne d'elogi. Aquest, estan multiplicats fent diferents personatges, fàcilment reconeixibles.
L'escenografia, vistosa i llampant, combina una part "real" amb una part majoritàriament projectada que fa tot l'efecte i permet diferenciar, ràpidament, el brutal canvi entre les dues parts de l'espectacle.
En definitiva, una bona comèdia amb un meravellós repartiment i amb un humor molt particular (recomano, però, no perdre de vista que el text de #JordiCalvet situa aquests personatges del 1992 i no pas a l'actualitat).
La podreu trobar fins al 20-10-24.
Dijous vaig veure #MoltesMercès a la #SalaVersusGlòries.
La peça és un monòleg entranyable en el qual la #MercèComes, d'edat avançada, ens explica de tu a tu les seves vivències. Això, ho fa amb franquesa, calidesa i humor. Repassarà la seva trajectòria professional (Teresines, Nissaga de Poder, Plats Bruts, La Cubana...), però també personals (el seu company de vida, els seus amics...). L'optimisme i l'energia amb què ho fa, malgrat la seva edat, resulta inspiradora.
Com a curiositat, dir, que trobar l'edat exacta de Mercè Comes no és pas cosa fàcil (75? 77? 78?). De fet, hi ha un volum considerable de seguidors que fa temps que ho intenten sense èxit... i d'aquí la següent frase que podreu trobar a l'espectacle: "Ara, a una edat que podreu trobar fàcilment a Google, ens porta un monòleg molt especial...". No deixa de tenir una certa gràcia que la Mercè, que es va estrenar al teatre fent de iaia, ha realitzat aquest paper en bona part de la seva carrera, fins ara, que realment ja té l'edat.
L'espectacle, de petit format, amb una escenografia en consonància que ens situa a un xiringuito de la platja de Sitges, resultarà una delícia pels seguidors de la Mercè.
Poder gaudir d'un espectacle com aquest, on una persona com la Mercè, un referent del teatre català, ens parla de tu a tu de les seves experiències, tot fent una mirada enrere, és un plaer.
Tot i les limitacions de moviment per culpa de la seva maleïda cama, què es va trencar no fa tant, fa un esforç gran per mostrar dinamisme pel que fa al moviment, malgrat les seves limitacions.
Malgrat l'inexorable pas del temps, que encara puguem gaudir d'ella damunt dels escenaris, constitueix un regal diví.
En definitiva, un petit espectacle càlid en forma de monòleg on aprofundir sobre el personatge de la Mercè Comes, de la seva pròpia mà, que ben segur entusiasmarà els seus nombrosos seguidors.
El podeu trobar fins al 20-10-24.
Dijous vaig veure #JuicioAlExtranjero al #TeatreTantarantana.
Cal ressaltar l'aposta arriscada i convincent que fa aquest teatre per nous formats escènics, sent pionera a Catalunya, sota el meu parer. Aquest, ens porta teatre de nova creació... però sovint, també espectacles d'avantguarda rupturistes, com per exemple: #SiuWan, #ISEKAI: Història d'un segrest, etc.
En el cas que ens ocupa avui, en la línia de l’explicat anteriorment, la peça parteix d'una premissa fantàstica, malgrat que l'execució és irregular. M'explico. A partir de la primera novel·la del cèlebre escriptor #AlbertCamus (L'estranger, de 1942), baluard de l'existencialisme i fer-ho tot instant el públic a participar (si volen), sota diferents rols (jutge, fiscal, acusat, parella, amic, etc.) en un particular judici referent a un crim comès, és sens dubte una idea meravellosa.
El problema radica en el fet que l'execució falla per diverses causes en alguns aspectes. Els més importants són els referents al dinamisme (a estones s'encalla... si bé és cert que el públic tenim part de culpa), la interacció (baixa) i la immersió (dificultosa). L'explicació, continua i detallada, de com s'aniran articulant els diferents passos a seguir (bàsicament, anar llegint sobres) i l'escàs marge d'elecció per part del públic (tot ve molt pautat), fan que l'experiència final no pugui ser del nivell de la idea original. Així doncs, el que podria ser una obra fantàstica, d'aquelles difícils d'oblidar, es converteix en una obra senzilla, correcta, que es gaudeix (i recalco això, perquè no vull que ningú no em malinterpreti), però que no enamora.
Tanmateix, caldrà seguir de ben a prop aquesta jove companyia, #Indubio, perquè de segur la seva pròxima proposta serà ben interessant... i en definitiva, tots hem comès pecats de joventut, que de fet, no han fet sinó conformar una sèrie d'experiències que proporcionaran la benzina necessària futura per assolir un creixement exponencial.
Atenció, que només podreu trobar aquesta divertida raresa interactiva fins aquest diumenge (13-10-24).
Dissabte vaig anar a veure #ElZooDeVidre al #TeatreDeLaBiblioteca.
Novament, vaig sortir encantat (l'anterior vegada vaig poder veure la meravellosa joia #FilumenaMarturano).
Aquest nou espectacle de #LaPerla29, dirigit amb enorme habilitat per #MartinaCabanas (nou descobriment com a directora per a mi), ens porta una fantàstica peça amb les senyes d'identitat característiques d'aquesta companyia que tant ens agrada als espectadors.
Així, descobrirem una peça amb text de #TennesseeWilliams escrita al 1944 (#TheGlassMenagerie). És sens dubte una de les seves grans obres, que de fet, es semi autobiogràfica. Aquesta compta amb un gran nombre d'adaptacions teatrals arreu del món i amb 2 notables pel·lícules. L'última, del 1987, molt recomanable, interpretada per un jove #JohnMalkovich.
A escena, trobarem dos germans, tocats emocionalment, per la marxa del pare. Pel que fa a la seva mare, malgrat els anys, no ha superat la pèrdua del marit. Aquest ambient enrarit, on han convivit tots aquests anys d'absència de l'estimat, els han passat una factura que descobrirem tot seguit, en la quotidianitat del seu viure, però també en la recerca d'un futur millor.
El repartiment, conformat per #DavidAnguera, #LauraConejero, #ClaraMoraleda i #RogerTorns constitueix una delícia i ens regalen unes honestes interpretacions plenes de veritat. A més a més, ho fan tot trencant la quarta paret repetidament en l'inici de l'obra, tot simulant un suposat assaig amb públic.
Les peces musicals interpretades per David Anguera al piano, vesteixen l'espectacle fent-nos viatjar en el temps, tot embolcallant l'austera, però efectiva escenografia, amb aparença de semimuntat (cosa buscada a propòsit que va en la línia de l'abans explicat).
En definitiva, una d'aquelles obres màgiques que ens porta La Perla 29, que malgrat apropar-nos aquest cop un format més reduït, no podem deixar escapar pas.
Podreu trobar aquesta delícia que recomano amb insistència fins al 19-5-24.
➜ El Favor
L'Atlàntida, Vic.
12-10-24.
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
Auditori Atrium, Viladecans.
13-10-24.
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
Teatre Municipal Cal Bolet, Vilafranca del Penedès.
Ahir vaig veure #ElFavor al #TeatreGoya.
Aquesta simpàtica i afable comèdia dirigida amb habilitat per #XavierRicart, que no fa tant ens va regalar #ElsOssosDeLIrlandés [17-11-23] (i que ha participat en un bon nombre d'interessants projectes, tant com actor, com a director), compta amb un captivador text de l'actriu #SusannaGarachana (que de fet, vaig poder-la veure fer un magnífic treball a #UnaButacaAlPolNord [23-12-23]), que s'estrena ara amb un òptim resultat com a autora, en tot un teatre en majúscules com és el Goya.
Estem davant d'una comèdia de gran format i es nota des del primer minut, amb un repartiment popular i fàcilment reconeixible, així com amb gran nivell (i espectacles a l'esquena), conformat per #EduardBuch, #DavidMarcé, #JordiRico i #MarcRodríguez. Els quatre, amb molta química entre ells, interpreten un grup d'amics que s'han reunit, aparentment com sempre. Aquest cop, però, un d'ells, el Cesc, que és l'amfitrió, els demanarà un gens convencional favor, que els trasbalsarà per tot el que podria implicar.
M'ha agradat per la seva originalitat especialment el principi. No només els divertits crèdits projectats sobre el teló, amb una suggerent música i els membres de l'equip, dibuixats un a un, de manera molt artística, imitant dibuixos infantils. Si no també després, on el protagonista ens introdueix el que veurem, tot interpel·lant-nos (de manera semblant com succeeix al final) i dient-nos, en realitat, com es resoldrà tot, però d'una manera ben particular, que vista amb perspectiva resulta atractiva.
El ritme de la peça és alt, amb transicions dinàmiques entre les diferents converses i amb pulles constants entre aquest entranyable grup d'amics que tant s'estima, malgrat les seves diferències.
L'escenografia d'#AnnaTantull (amb un treball que amb raó, he elogiat no poques vegades a diferents obres), és realment preciosa, possiblement d'un pis de la zona noble de Barcelona, amb tot luxe de detalls, que el fan semblar ben bé real per a l'espectador.
En definitiva, una preciosa comèdia realitzada amb talent i recursos, que constitueix una magnífica oda a l'amistat... i perquè no dir-ho, a la paternitat, que de segur us farà passar una divertida estona a la butaca.
La podreu trobar fins al 26-5-24.
Divendres vaig veure #Llegat al #TeatreAkadèmia i vaig sortir perdudament enamorat.
Aquest espectacle amb text de #DanielJMeyer
i direcció de #MontseRodríguezClusella, dos dels responsables de l'aclamadíssima #AKA, resulta un autèntic caramel.
Per una banda, la direcció és superba. Tot rutlla amb precisió mil·limètrica en aquesta exquisidesa d'espectacle.
Per l'altra, pel que fa al text, és preciós i amaga molt més del que sembla a primera vista.
La història ens parla, de tu a tu, de la relació complicada d'una mare, directora d'una multinacional i amb escàs temps per a dedicar pel seu jove fill... però també d'un tercer, un seductor home, que tindrà una aventura amb aquest.
Tot, però, quedarà interromput per un canvi radical i aparentment inexplicable pel que fa al comportament de la seva mare, que a posteriori entendrem.
L'encertat repartiment combina el saber fer i veterania d'#ÀngelsGonyalons (referent) i la joventut i empenta de #PauOliver i #MarcPociello. Tots tres ens regalen unes interpretacions màgiques que fan que t'enamoris dels personatges fins a la medul·la.
La parca escenografia a càrrec d'#AnnaAlcubierre és compensada per una mena de llit-sofà-furgoneta, que així explicat pot semblar sortit de la pel·lícula Transformers, però que en realitat resol amb eficàcia, versatilitat i originalitat el tema de l'espai escènic. La bona il·luminació de #DavidBofarull, s'ajusta a la perfecció i la complementa amb estil.
Vull constatar que algunes coreografies o el moment de patinatge resulten tot amor. Pel que fa a la selecció musical, a mi personalment em va encantar... però el públic més jove potser discreparà amb mi.
Amor i tendresa, ens visitaran en aquesta especial obra, amb l'habilitat d'agradar (i no poc) a un públic molt dispar.
No us perdeu aquesta autèntica joia, de la qual, ben segur en sentireu a parlar. La podreu trobar fins al 2-6-24.
Ahir vaig anar a veure #Pazzo al #VersusTeatreGlòries.
Estem parlant d'un notable espectacle dirigit amb encert per #RobertoGAlonso, que ens mostra dos personatges, Dàrius i Francesco. Aquests són interpretats pel magnífic repartiment d'actors conformat per #JordiBanacolocha (amb una trajectòria espectacular, participant en més de 200 obres de teatre) i #AdriàSalazar (que malgrat la seva joventut [2003], ja ha participat en nombrosos projectes a televisió, cinema i teatre).
Els dos protagonistes malviuen en el que en un altre temps va ser un gran circ. Actualment, però, aquest està abandonat en un estat deplorable, com ens mostra la imponent i efectiva escenografia (que fins i tot compta amb una plataforma en alçada, molt ben aprofitada, per cert) d'#AnnaTantull.
El bon text del jove autor i actor #FèlixHerzog ens mostra la relació amb tots dos gairebé de pare i fill (arran de la mort dels pares), què constitueix l'eix vertebrador de l'espectacle. A mesura que avança l’obra, es van prenent interessants ramificacions (que no revelaré per evitar espòilers) on trobem l'amor, la nostàlgia, el talent, la família, el relleu generacional, la crisi... entre d'altres.
Pel que fa a l’il·luminació circense, a càrrec de #DanielGener, li va com un guant a la peça.
Cal remarcar el preciós i espectacular vestuari mostrat, d'#ElenaBallester, que resulta atractiu i especialment escaient.
Novament, una recomanable producció d'#ApuntaTeatre que ens porta un bon espectacle intergeneracional de gran qualitat (on grans i joves gaudiran, de segur), amb diferents elements funcionant en sintonia, com si es tractés d'una bona recepta de cuina.
Convé destacar el final, preciós, amb moment musical inclòs.
En definitiva, una gran oportunitat de veure aquest espectacle, prorrogat, si no ho vau poder fer prèviament (com és el meu cas), quan participava #AdrianGrösser.
El podreu trobar fins al 28-4-24.
Dissabte vaig veure #TirantLoBlanc al #TeatreRomea.
Aquest excels espectacle segueix les aventures del popular cavaller creat per Joanot Martorell en la novel·la cavalleresca homònima (del 1460), coneguda per tothom.
L'obra és una adaptació fidel (amb text de #MàriusSerra), en la qual s'introdueixen diverses falques per part dels actors, per tal de fer-ne una mirada contemporània.
La versió que ens ocupa, dirigida amb talent per #JoanArqué ("Canto jo i la muntanya balla"), és especialment escaient pel públic jove, per la manera en què està plantejada.
El repartiment, un dels punts forts de l'espectacle, és realment espectacular, no només pel protagonista, #QuimÀvila, sinó també pels professionals d'enorme talent que l'acompanyen: #LauraAubert; #JuditNeddermann; #MohaAmazian; #NeusBallbé; #ClaraMingueza; #IreneuTranis i #AgnèsJabbour. Tot un goig trobar-los a escena, de fet, fa que pràcticament ni ens adonem de la poca escenografia que trobarem.
La música creada i interpretada en directe per Judit Neddermann, és sens dubte l'altre pilar de la peça. És tota una delícia poder-la gaudir i li va a l'obra com un guant.
En definitiva, una adaptació magnífica, amb música fantàstica i un repartiment estel·lar, que no us podeu pas perdre.
La podreu trobar fins al 4-9-24.
Divendres vaig anar a veure #Exquisit al #TeatreTarantana i vaig gaudir com un nen petit.
Minut zero i primer impacte positiu, ja abans de començar l'espectacle: l'escenografia de #CescColomina, que un troba només entrar, resulta enormement convincent i està molt ben pensada (tònica general en aquesta peça). Sembla ben bé que ens trobem en la cuina d'un modern restaurant de moda.
Segon impacte, el text, a destacar, de dos dels quatre intèrprets (#RubènMontañá i #ToniSans), amb una original premissa de la qual parteix: uns germans, amb no gaire relació es retroben a la cuina del restaurant d'un d'ells, un talentós xef. Tal com descobrirem, aviat, la vida els canviarà davant d'una desconcertant i misteriosa proposta (que no revelaré).
Sobta, en positiu, com fins i tot les converses que podrien semblar menys insubstancials resulten interessants. A més a més, trobarem múltiples i interessants girs versemblants, que no només fan que una no pugui imaginar el desenllaç, sinó que també fan difícil de predir per on avançarà l'obra. Això anirà sorprenent la persona espectadora contínuament, deixant espai perquè intenti vaticinar el que succeirà.
Les fantàstiques interpretacions dels quatre actors (els dos que abans apuntava com a autors més #MartaRosell i #MontseAmat) amb personatges ben particulars malgrat semblar reals (cosa que comparteix amb el text), resulten quelcom a destacar. Com s'interrelacionen entre ells, està representat de manera sublim.
Cal dir que aquesta peça dirigida amb talent per #ToniSants, funciona amb precisió suïssa.
En definitiva, una sorpresa absoluta. Sobretot pel fet que, en realitat, la major part de l'espectacle l'han gestat ells sols (direcció, autoria, part de l'escenografia i actuacions). Tot un descobriment. Apunteu aquesta companyia, #ElsMarquesets, si no la coneixeu (mea culpa), perquè donarà a parlar gràcies a la seva magnífica incursió al teatre de text (prèviament feien musicals) amb una proposta com el seu títol indica: exquisida.
Procureu anar a veure-la, que no ús en penedireu. La podreu trobar fins al 5-5-24.
