"Ella i màquina" és una sofisticada, punyent i àcida proposta que ens presenta "Ella", la nostra magnífica protagonista (a estones, gairebé una heroïna), amb qui connectarem ràpidament. Una dona, mare, treballadora i amiga, un xic sobrepassada per la realitat que li ha tocat viure: un marit estúpid i heterobàsic, un fill adolescent engreït i egoista que ha tret el pitjor del pare, una filla confosa que no toca de peus a terra i que té més retrets que gratitud, un cap que, amb l'excusa de la crisi, la vol escanyar encara més laboralment, una amiga que només pensa en ella... En definitiva, un panorama gens plaent. Tanmateix, gràcies a "Màquina" (no en revelaré gaire per evitar fer espòilers, tot i que el muntatge dona pistes només començar), se li presentarà l'oportunitat de canviar-ho tot. Una dona desbordada per una realitat hostil troba en "Màquina" la possibilitat inesperada de capgirar una vida que sembla haver-se girat completament en...

"Què és un cadàver?" és l'obra que enceta la temporada del Teatre Eòlia i ho fa amb un format difícil i que, a vegades, costa al gran públic: el teatre documental. En aquest cas, posa el focus en la guerra i els genocidis. Tanmateix, la proposta és dinàmica i no busca deixar tocat el públic ni que aquest surti preocupat o trist pel panorama... ans al contrari, ja que ens porta cap a un final molt ben trenat i visualment impactant gràcies al fum i a la llum, que creen un efecte espectacular, gairebé hipnòtic. També hi contribueix l'àudio de tancament de l'àvia d'una de les protagonistes, en positiu, que ens empeny cap a un final comunitari. Un final, tot sigui dit, on gaudir plegats d'una trobada en germanor (amb dues petites sorpreses), mentre es comenta l'obra. El repartiment, format per Marta Margarit i Xesco Palacín, es mostra proper i convincent amb el públic i ens acompanya en aquest viatge ben particular. L'inici, un xic participatiu, persona...

"53 domingos" és la popular proposta que ens presenta Cesc Gay, una divertida i simpàtica comèdia de la qual també s'ha fet una adaptació cinematogràfica disponible a Netflix (interpretada per Javier Cámara, Carmen Machi, Javier Gutiérrez i Alexandra Jiménez). El muntatge, que ja es va poder veure al Teatre Romea el 2020, aterra ara al Teatre Condal (també del Grup Focus) per fer-nos riure amb la particular relació que mantenen tres germans molt diferents. Aquests s'hauran de reunir, malgrat les seves reticències i dificultats, per parlar (sense barallar-se, tasca gens fàcil) sobre què fer amb el seu pare, ja gran, que viu sol i que comença a tenir dificultats importants per espavilar-se tot sol. En la versió d'enguany, que posa les relacions familiars al centre, trobarem el televisiu humorista Julián López, molt ben acompanyat per Pepa Charro, Xavi Mira i Candela Serrat. Tots plegats conformen un equip que ens farà somriure amb la seva feina. La proposta de Cesc ...

"Bartleby" ens apropa el cèlebre text de Herman Melville a la Sala Atrium. Aquest monòleg és una adaptació del clàssic de 1853 "Bartleby, l'escrivent", dirigida amb encert per Llàtzer Garcia, i constitueix una de les propostes destacades d'aquesta nova temporada que tot just arrenca. És una joia veure el talentós actor Albert Prat interpretant amb tanta veritat l'advocat protagonista establert a Nova York, que ens narra aquesta història, així com el mateix Bartleby, un peculiar escrivent contractat per ell. Els problemes del nostre protagonista començaran quan, de cop, Bartleby adopti una actitud passiva davant els encàrrecs que rep i els refusi amb un simple "preferiria no fer-ho", icònic i pràcticament contagiós. Hi ha una particularitat que cal destacar, i és que els monòlegs, a vegades, poden resultar feixucs, però no és el cas. El dinamisme, els canvis entre els diferents personatges que interpreta Prat i el moviment escènic, molt treballa...

La "Primera llei de Newton" de La Villarroel ens desplaça a un institut de "Màxima Complexitat", és a dir, a un centre educatiu ubicat a la perifèria i amb un entorn complicat, per dir-ho d'alguna manera, on veurem com, arran d'un premi atorgat al centre, la directora (Mònica) i un dels mestres (Adri) organitzaran i prepararan un vídeo que realitzarà la cosina d'aquest (Blanca), una "influencer". Paral·lelament, veurem com un alumne amb dificultats (Izan) està pendent d'obtenir el títol de l'ESO i poder així fitxar per un club de futbol semiprofessional... però la seva escassa dedicació, entre d'altres factors, farà que no sigui pas quelcom fàcil d'assolir. Totes dues històries, connectades entre si, ens faran riure amb un humor àcid i intel·ligent, però també reflexionar. Cal destacar també el text d'Eu Manzanares: divertit, però sense quedar-se només en la superfície. Amb converses punyents (i divertides) que sovint es con...

"El hijo de la cómica" aterra enguany al Teatre Romea. Aquest monòleg ens apropa a la figura de Fernando Fernán-Gómez de la mà de José Sacristán, que amb 88 anys llueix una forma envejable.  No deixa de ser significatiu que estiguem davant d'un grandíssim intèrpret, de trajectòria irrepetible, donant vida a una altra gran figura de la interpretació. Així, a través de la seva mirada, descobrirem en aquest homenatge proper com va ser la seva infantesa. I sobretot, la influència de la seva mare, també actriu. No només en l'elecció de la professió, sinó en la profunda petjada que li va deixar. I en l'agraïment etern que sempre li va professar. José Sacristán converteix el record de Fernando Fernán-Gómez en un homenatge proper, serè i profundament humà Trobarem, doncs, un José Sacristán multiplicat, ja que no només encarnarà el còmic Fernando Fernán-Gómez pròpiament, sinó que també es transformarà breument en la seva mare i en l'àvia, dues figures de gran influènci...

"Ercás" és una peça que ja ha passat per altres teatres, com el Teatre Tantarantana (2024) o la Sala Texas (2026), i que també ha girat per diverses ciutats de l'Estat (València, Madrid, Bilbao, Sevilla, Valladolid, Alacant, Pamplona i Tarragona). Ara aterra a la Sala Versus Glòries. L'obra presenta els cossos de les intèrprets que, tot i que ens mostren disposicions estàtiques en l'espai, estan empesos per una intensa activitat interna. Els moviments espasmòdics i les contraccions precises transformen constantment el mostrat. Les espatlles tenen una presència central i es converteix en una superfície expressiva que altera la percepció que sovint tenim del cos humà. Visualment, la disposició de les ballarines i la recerca de simetries constants generen composicions visuals que recorden en certa manera les formes canviants que podrien trobar en un calidoscopi. Els cossos semblen fragmentar-se i recompondre's, de manera que, en alguns moments, ens sorprenem en t...

"Bovary" és una proposta trencadora, ja que entoma la novel·la clàssica "Madame Bovary" de Gustave Flaubert i la converteix en una òpera contemporània gràcies al magnífic treball de Michael De Cook.  Així ens sorprendrem revisitant aquest clàssic del 1856 des d'un nou prisma contemporani, gràcies a aquesta nova proposta dirigida amb talent per Carme Portaceli. De fet, ja abans d'entomar la direcció del TNC, ella tenia la ferma convicció de portar a terme aquest ambiciós projecte, ple de dificultats, però amb un resultat final espectacular.  Gaudirem en trobar al personatge de l'Emma en la contemporaneïtat, amb els problemes que ens afecten com a societat en ple segle XXI. Consumisme, xarxes socials, buidor, superficialitat, avorriment... però sense perdre el focus en el gran quid de la qüestió, que va fer fer d'aquesta una obra enormement polèmica en el seu moment, però també d'enorme èxit. I es que continuarà girant tot al voltant del llibertina...

"L'Albada" és un relat íntim de Jaume Viñas que entrellaça la història amb diverses vivències autobiogràfiques pròpies. Aquest cop, a més d'actuar-hi, també ens sorprèn com a autor amb una epopeia de gairebé quatre hores, dirigida amb l'excel·lència a què ens té acostumats Oriol Broggi. Una proposta de gran format i de proporcions èpiques, pel que mostra, pel que explica, per la durada... però també pel repartiment, format per onze intèrprets que exhibeixen un nivell magnífic en aquesta creació coral, que acaba resultant una autèntica delícia. Així, coneixerem l'Alba, una noia que estudia a la universitat per convertir-se en historiadora i que vol optar a una beca per marxar a l'estranger, fastiguejada de tot. Animada per un influent professor amb qui manté una relació particular, enceta un projecte que la conduirà cap a una aventura enorme. D'aquesta manera, viatjarem, a través de diferents escenes, cap al passat, fins a la Guerra Civil, però també a ...

Ferran Utzet dirigeix "La truita", com ja va fer amb la meravellosa " Sopa de pollastre amb ordi " del 2018. Aquest cop, però, ens presenta una comèdia que ens parla indirectament de les relacions personals, posant el focus especialment en els vincles familiars, en allò que diem, en com ho diem i, encara més important, en allò que no diem. Així, trobarem un matrimoni ja gran que decideix començar una nova vida al món rural obrint una fleca ecològica. Com cada any, la família (fills, nets...) es reunirà per celebrar l'aniversari d'ell. Tanmateix, aquesta s'anirà complicant a mesura que avancin els esdeveniments. El detonant de tot plegat serà una truita portada per una de les filles que, a causa de la seva dieta lacto-pesco-vegetariana, no podrà menjar el mateix que els altres i demanarà a sa mare que li cuini aquell peix, amb funestes conseqüències. Una trobada aparentment quotidiana que aviat deixa aflorar tensions, secrets i ferides, en dues hores de f...

"Hàlia" és una divertida comèdia; bé, de fet, tècnicament és una tragicomèdia. Malgrat el to esbojarrat, frenètic i festiu que predomina en la proposta, i la concatenació de situacions còmiques, jocs de paraules i gags espaterrants, amb un humor fi, ens trobem davant d'una paradoxa: sota aquest vernís festiu i divertit, la història que es transmet és colpidora. Plantejar-ho així, per a mi, ha estat un encert, ja que la proposta és tot un caramel, no només pel brillant text, sinó perquè tot sembla cuidat fins al més mínim detall, amb hores i hores de feina al darrere. Cal destacar-ne el repartiment: és una absoluta joia. Mostren una gran presència escènica, una gestualitat còmica fins a punts hilarants i unes interpretacions que doten els personatges d'ànima pròpia. Paula Lúa, Adriana Carpi i Jose Sanz brillen especialment. Sanz, a més, es multiplica, ja que n'és el dramaturg i el protagonista, i excel·lir en dues facetes tan diferents no és pas gens comú. Cal dir ...

"Vamos a tener que ir al psicólogo después de esto" és una divertida comèdia sense complexos que ens presenta en Juan i en Tomàs, una parella entranyable que conviu des de fa anys en aparent felicitat, però que, de sobte i sense que d'entrada en sapiguem gaire el perquè, veu com Tomàs vol posar fi a la relació. Tot plegat amaga molt més del que sembla i s'anirà embolicant a mesura que descobrim diferents secrets, malentesos i sorpreses que faran trontollar allò que els personatges creien tenir més o menys controlat. La peça juga, sobretot, amb aquesta idea: res no és ben bé el que sembla, i allò que d'entrada podria semblar una simple crisi de parella acaba convertint-se en un embolic familiar i sentimental amb més capes de les esperades. A més, la visita sobtada de l'àvia de Tomàs, que no està gaire fina de salut, ho complicarà encara més, ja que tots dos hauran de simular una normalitat que es troba a anys llum de la realitat que viuen. Aquesta necessitat de...

"L'últim àtom" és la nova creació de Jordi Oriol com a director i autor. Aquest cop, ens presenta una comèdia, però de temàtica dura com és la desaparició des de fa anys de la filla d'un matrimoni. Veurem un Joan Carreras profundament marcat per aquest fet, aferrant-se a explicacions i ficcions que li permetin conviure amb una realitat que es resisteix a acceptar. A partir d'aquí, la peça reflexiona sobre el poder de les paraules, la construcció de la realitat i la necessitat humana de donar sentit a la incertesa.  Al capdavant del repartiment hi trobem un Joan Carreras que aporta, com és habitual, un notable pes escènic a la proposta.  L'obra, en la línia d'altres projectes d'Indi Gest, juga enormement amb el llenguatge, buscant sempre l'enèsima filigrana i explorant fins al límit les seves possibilitats. El mateix títol de l'obra n'és tota una declaració de principis. Addicionalment, veurem com el joc metateatral és constant, engolint tot...

"El meu germà" és una proposta fresca amb la música com a protagonista. L'eix central d'aquesta comèdia amb molt de ritme és la figura dels germans... i com aquests poden ser odiats o estimats, segons el moment. De fet, els protagonistes no només interpreten dos germans, sinó que Llorenç González i Robert González ho són, així que la química i la complicitat que mostren no són casuals, sinó quelcom real i tangible. Així, veurem una amalgama molt ben trobada que barreja música, teatre i fins i tot poesia, i que beu de diferents fonts, però sense perdre mai de vista la temàtica plantejada per Marc Artigau i Queralt, que també dirigeix la peça. Les interaccions amb el públic són freqüents i divertides, i trenquen la quarta paret en diverses ocasions... un recurs que, per les particularitats d'una sala tan especial com El Maldà, resulta especialment escaient. Una celebració dels vincles fraternals a través de la música, l'humor i la poesia Jo, he de dir que, en ve...