El 9-5 vaig veure "Iceberg" al Teatre Tantarantana i ara us porto la meva ressenya d’aquesta obra, que podreu trobar en cartell fins a l'11-5-25. Aquesta breu peça de la jove companyia "Les Heyvan", aborda amb enorme encert temes punyents que com a societat ens haurien de preocupar molt. Sovint, aquests s’amaguen o no s’afronten amb la importància que mereixen. És per això que cal agrair que aquest espectacle ho faci amb tanta claredat i valentia. A més, ho fa amb una bellesa artística que pot semblar contradictòria. Parlar de suïcidis en adolescents, de violència de gènere, de trastorns alimentaris... pot fer l'efecte de ser incompatible amb una proposta escènica bella. Però aquí, no només és possible, sinó que esdevé una virtut. Hi ha moments d’una gran bellesa. A través de la dansa contemporània, de petites escenes teatrals, d’instants que amaguen una certa ironia o comèdia fins i tot, malgrat la duresa del que es mostra. En definitiva, és una proposta ed...

El 5-5 vaig veure "Tuelf Points Golden Edition 2025" al Teatre Condal i ara us porto la meva crítica d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 12-5-25 només. Aquest musical tan particular i interessant de Dídac Flores Rovira ens proposa un gran recorregut per un nombre realment impressionant de cançons que han passat per Eurovisió al llarg dels anys (en particular des del 1956 fins a l'actualitat). No es presenta, però, com un simple concert vistós, sinó que adopta una posada en escena teatralitzada. La història no és gaire elaborada ni extensa: el popular festival ha estat suspès i una intel·ligència artificial, a través d’una societat secreta que sembla controlar-ho tot, selecciona una persona amb grans habilitats per crear l’«eurohit» definitiu. Aquesta tasca es desenvolupa en un laboratori futurista, amb l'ajuda de robots d’aparença humana i talent musical extraordinari. El desplegament tècnic i musical, però, és impressionant. El nombre de temes i...

El 25-4 vaig veure "Cancún" al Teatre Gaudí i ara us porto la meva crítica d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 17-5-25. Aquesta divertida comèdia parteix d'una original premissa que, personalment, m'ha sorprès molt. Ens presenta dues parelles que fa més de 25 anys que comparteixen vida, tant en l'àmbit de parella com d'amistat, i que sovint viatgen plegats. Aquest cop han anat a Cancún, i allí un d'ells té una divertida ocurrència: què passaria si... canviessin les parelles, només durant el viatge? Arran d'aquest fet, es desencadena un esdeveniment que ho canviarà tot sobtadament, amb divertides conseqüències. La trama, com apuntava abans, es desenvolupa amb molta originalitat, i el final constitueix un tancament rodó per part de Jordi Galceran, l'autor de l'espectacle. Cal dir que aquest ens ha regalat vertaderes joies tals com "Fitzroy", "El crèdit", "Paraules encadenades" i "El mètode ...

El 24-4 vaig veure "El futur" a la Sala Versus Glòries i ara us porto la meva crítica sobre aquesta obra, que podreu trobar fins al 18-5-25. Aquesta peça de ciència-ficció, un gènere poc habitual als escenaris, però que darrerament sembla guanyar presència, és tota una declaració d’intencions per part de l'autor, Joan Yago. El text és brillant (com ja ens té acostumats aquest dramaturg, conegut pel seu treball a la magnífica i referencial companyia "La Calòrica"). Resulta una delícia, i està molt ben trobat. L’obra ens convida a viatjar des del 1900 fins a un futur imaginat, tot mostrant com diferents generacions han projectat el que esperen que visquin els seus descendents. Aquí rau un dels grans encerts de la proposta: aquest recorregut generacional, que ens fa reflexionar sobre el pas del temps i l’esperança en el que ha de venir. Les interpretacions de l'ampli i consistent repartiment format per Berta Bähr, Cristina Baró, Julia Calzada, Martí Costa i Xèn...

El 29-3 vaig veure "Mort d’un comediant" al Teatre Romea i ara us porto la meva crítica sobre aquest espectacle, que podreu trobar fins a l'1-6-25. Mort d'un comediant és un espectacle polifacètic que barreja diferents gèneres. Així veurem com un actor de renom, ja d'avançada edat, necessita una persona cuidadora a causa del seu estat, i en començar l'espectacle trobarem un possible candidat per a aquesta feina. El que de seguida descobrirem és que les peculiaritats d'aquest malalt faran difícil la feina del nostre jove intrèpid, i també, per què no dir-ho, de la seva tieta, que no sap què fer per aconseguir que aquest duri més que els altres i s'avingui amb ell. Malgrat que aquesta és la trama principal que ha escrit Guillem Clua (que ja ens va regalar una absoluta joia com "Smiley, una història d'amor" i també la seva continuació "Smiley, després de l'amor"), també n'hi ha una altra de secundària, que és una mena de ca...

El 29-3 vaig veure "Dones de ràdio" a La Villarroel i ara us porto la meva ressenya sobre aquesta obra, que podreu trobar fins a l'11-5-25. El que s’hi presenta és, senzillament, espectacular. Una d’aquelles obres que fan que la meva passió pel teatre no s’acabi mai. Una raresa, per la seva excel·lència... tota una joia. D’aquelles peces poc freqüents de trobar, però que quan arriben aconsegueixen escalfar el cor i l’ànima de totes les persones espectadores. El text de Cristina Clemente (que ja ens ha regalat grans obres com " Lapònia ", " Rovira vs. Rodríguez ", " La paella dels dijous ", "Una teràpia integral"...) és una delícia. Té una bellesa i un dinamisme difícils d’explicar. L’enfocament és tot un encert: no alliçona, entreté sense frivolitzar i reivindica des d’una mirada feminista. Podria fer una llista d’elogis i no acabaria mai. El repartiment està format per Àngels Gonyalons, una referent i baluard del teatre català; Sar...

El 26-3 vaig veure "sí sí sí" al Teatre Tantarantana i ara us porto la meva opinió sobre aquesta peça, que podreu trobar fins al 13-4-25. En aquesta peça trobem una única intèrpret, la Clara Mingueza, que ens parlarà del consentiment sexual a través de dues històries: una de positiva i una de negativa, en relació amb aquest tema. Aquestes històries són presentades com a experiències prèvies, ja sigui com un fet que li va passar a ella o bé com un fet que li va passar a una amiga. Aquesta proximitat en l'explicació, així com en el llenguatge juvenil emprat —molt semblant al que probablement utilitzen els adolescents— fa que l'obra sigui propera i accessible, però també profundament educativa. Ara bé, en aquesta proposta dirigida per Joan Arqué (que ens va regalar l'any passat una magnífica adaptació de " Tirant lo Blanc "), cal dir que la part artística queda en un segon pla, ja que aquí el focus no és pas aquest, sinó el vessant educatiu. Aquesta peça de...

El 25-3 vaig veure "Lapònia" al Teatre Condal i ara us porto la meva ressenya sobre aquesta obra, que podreu trobar fins al 8-6-25. Aquest espectacle de gran format parteix d’una premissa senzilla però divertida: el viatge d’una família catalana cap a Finlàndia. L’excusa és retrobar-se amb l’altra germana, que hi viu amb el seu marit i la seva filla. Una trobada entre dues famílies separades per milers de quilòmetres, però unides per la mateixa sang. Malauradament, a causa del xoc cultural, es produiran diversos enfrontaments ben divertits. Cal apuntar que el text de Cristina Clemente i Marc Angelet amaga un gran nombre de girs que mantenen la persona espectadora enganxada a la butaca. Pel que fa al repartiment, àmpliament conegut, cal dir que està format per Míriam Iscla, David Bagés, Anna Sahun i Albert Prat. Aquest constitueix una delícia en si mateix. Gràcies a la seva llarga trajectòria en el món del teatre, ens faran gaudir de valent amb aquesta original comèdia. L’esce...

El 24-3 vaig veure "La viatgera" a la Sala Flyhard i ara us porto la meva opinió sobre aquest espectacle, que podreu trobar fins al 12-5-25. Aquesta comèdia de ciència-ficció no és ni de lluny el que sembla a primera vista... i aquí rau una de les gràcies de la proposta dirigida amb talent per Xavier Ricart (" Els ossos de l'irlandès ", " El favor "...). Només us diré que pren dues pel·lícules de referència (les quals no us revelaré per evitar espòilers), que segurament us han marcat. El que sí que us puc dir, és que trobarem una escriptora de divulgació científica en l'habitació d'un hotel, que ha de preparar la presentació del seu nou llibre per a l'endemà. Arran d'una visita inesperada en la mateixa habitació, tot es precipitarà, ja que es produiran una sèrie de fets difícils de creure. Cal dir que l'escenografia d'Elisenda Pérez és quelcom a destacar, ja que representa una habitació d'un hotel amb tot luxe de detalls, qu...