El 16 de juny vaig veure "Operetta" al Teatre Condal. Aquesta producció té la capacitat d’apropar al gran públic populars cançons de l’òpera (de Mozart, Bizet, Verdi, Rossini, Wagner...) en un format atractiu i dinàmic, amb un enorme repartiment de 14 intèrprets a escena. No només tots ells demostren grans habilitats vocals, sinó que, mitjançant el teatre gestual, aconsegueixen fer riure tant petits com grans amb un gran nombre de gags relacionats amb el món de les arts escèniques i tot allò que l’envolta. Així, veurem diferents treballadors preparant l’escenari perquè s’hi representi una òpera, desfilant davant dels ulls dels espectadors sorpresos. La posada en escena és original i destaca pel vestuari polifacètic de Marta Rafa i un maquillatge que, en certa manera, recorda l’estètica de David Bowie. Tot plegat crea una atmosfera visual i escènica molt potent. Un muntatge que trenca motlles: l’òpera esdevé una comèdia gestual amb ritme trepidant, gràcies a la mirada creativa...
El 13 de juliol vaig anar a veure "Grand Canyon" a La Villarroel. Aquesta espectacular obra és tota una declaració d’intencions des d’abans de començar. L’escenografia, de Max Glaenzel, tot un geni, és realment impactant: una gasolinera que sembla extreta d’una època postapocalíptica, mig abandonada i deixada de la mà de Déu. Aquesta s’integra a la perfecció amb el desenvolupament de l’obra i es "transforma" en diferents espais (bar, casa, carretera...) a mesura que avança l’espectacle, amb una naturalitat que sorprèn. Sé que pot semblar estrany començar parlant de l’escenografia, però és que és absolutament digna d’elogis i de premis la proposta presentada. Així, en aquesta gran història escrita per Sergi Pompermayer ("Amèrica", "Blues", "Carrer Robadors", "El misantrop", "Sacrifici"...), veurem una família que viu en la més absoluta precarietat: ella, l’Àngela, treballa en un supermercat; ell, en Pere, es guanya la...