El 22-3 vaig veure "The Cibels" a El Maldà i ara us porto la meva crítica sobre aquest espectacle, que podreu trobar fins al 16-4-25. Aquesta és una proposta de creació col·lectiva que segueix l’eclosió d’un grup de rock de Catalunya, des dels seus inicis tocant a la parròquia del poble d'un petit poblet, fins a convertir-se en un grup "mainstream" que va arribar a actuar en llocs emblemàtics com el Madison Square Garden. Així, veurem com a través de diverses peripècies, el grup acaba convertint-se en un grup de culte a Nova York. L’espectacle ens explica en una mena d'entrevista abstracta simulada, diferents etapes del grup fins a arribar a com se separen i deixen el projecte, finalment. Tot això es farà amb un vernís còmic i humorístic constant. Cal dir, que fins i tot hi haurà espai perquè interpretin una mica de música en directe, presentant algunes cançons de rock del grup. El repartiment, format per Cris Martínez i Marc Domingo (els quals vaig poder ga...

El 20-3 vaig veure "Les mares" al Teatre Poliorama i ara us porto la meva opinió sobre aquesta obra, que podreu trobar fins al 20-4-25. Estem davant d'un espectacle de Fel Faixedas i Carles Xuriguera que combina amb encert comèdia, reivindicació i homenatge, prenem com a eix central les mares del conegut duet còmic. Així, ens transportaran a diferents èpoques seguint la vida d'aquestes. En destaca, en fer aquesta marxa enrere, veure la societat de llavors i les dificultats que van afrontar, marcades pel masclisme predominat (que si bé s'ha atenuat lleugerament en alguns aspectes, encara és preponderant en la nostra societat actual). L'obra, en comptes de ser un monòleg humorístic convencional, es presenta com una proposta teatral més complexa, més pròpia del que veiem habitualment en espectacles teatrals convencionals, on els dos còmics no només interpreten les seves mares, sinó també a ells mateixos en diverses escenes. Com per exemple, en la peixateria on tr...

El 9-3 vaig veure "Guateque" al Teatre Akadèmia i ara us porto la meva crítica d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 23-3-25. L'obra, un musical de petit format dirigit i adaptat amb habilitat per Gemma Sangerman, és una adaptació lliure de "Les noces de Fígaro". Aquesta resulta original, divertida i ple de cançons que ens transporten a una altra època. La trama, amb similituds amb la sèrie "Aquí no hay quien viva", ens situa davant del casament imminent de Fígaro i Susanna, que desencadena un seguit de divertits embolics. Però el destí els ho posarà difícil, ja que hauran d’afrontar tota mena d’entrebancs, començant pels obstacles que els posa el president de l’escala, que es vol quedar amb la seva parella. El repartiment, que mostra un nivell magnífic, està format per Aida Llop, Mireia Lorente-Picó, Gerard Franch i Joan Sáez. Aquest està acompanyat per Joel Riu als teclats, qui interpreta en directe i és el responsable de la direc...

El 3-3 vaig veure "El gran teatro del mundo" al Teatre Romea i ara us porto la meva crítica sobre aquesta obra, que podreu trobar fins al 16-3-25, només. L’espectacle és una adaptació d’un clàssic del "Siglo de Oro", obra de Calderón de la Barca (dramaturg, escriptor i, no ho hem d'oblidar pas, sacerdot), dirigida per Lluís Homar, un referent indiscutible del teatre català. Aquesta versió, produïda per la "Compañía Nacional de Teatro Clásico", ja s’havia estrenat a Madrid i ara la podem trobar al Romea abans de continuar la seva gira per altres ciutats d’Espanya. L’obra, escrita al segle XVII, és un auto sacramental que pren la forma d’una comèdia lleugera, però carregada de simbolisme i reflexió moral. Juga amb el concepte de la vida com a teatre i estableix paral·lelismes entre l’autor com a creador (i la seva equivalència amb Déu), els personatges dins l’espectacle i les persones dins la vida. Així, planteja una metàfora sobre el fet de "sortir...

El 2-3 vaig veure "L'últim soviètic" al Teatre Tantarantana i ara us porto la meva crítica sobre aquesta peça, que podreu trobar fins al 23-3-25. S'ha de dir que la producció de "La Canina" és quelcom que s'allunya del que estem acostumats a trobar als escenaris, i això s'agraeix. És una proposta amb un rerefons històric, ja que és basada en fets reals. Així se'ns transporta a l'última etapa de la Unió Soviètica i ens ubica, en particular, en la carrera espacial. La història gira al voltant d'un astronauta, Serguei Krikaliov, que va enlairar-se com a ciutadà soviètic i va tornar a la Terra com a ciutadà de la Rússia postsoviètica. Aquest canvi polític radical no només va sacsejar el seu món personal, sinó que també va afectar directament la missió, convertint-la en una odissea plena d'incerteses i obstacles que semblaven insalvables. L'obra aconsegueix traslladar aquesta tensió amb una posada en escena molt cuidada. Malgrat la sev...

El 27 de febrer vaig veure "Breu visita a la gola del llop" a El Maldà i ara us porto la meva opinió sobre aquesta peça, que podreu veure fins al 16 de març del 2025. Ja el primer espectacle d’aquesta jove i prometedora companyia (creada el 2018) em va semblar espectacular, com vaig apuntar en la meva ressenya de llavors: " Un segundo bajo la arena ". Hi ha companyies que es passen tota una vida intentant trobar una identitat pròpia, que faci que el seu teatre sigui alhora reconeixible i original. "Col·lectiu Desasosiego", amb només tres espectacles a l’esquena, ja ho ha aconseguit. I en dic tres perquè, per La Mercè d'enguany, es va poder veure un recorregut teatralitzat anomenat Com qui sent ploure, que malauradament no vaig poder veure. No el confongueu, per cert, amb la producció homònima de la Sala La Planeta. El text d'Àlex Solsona i Carla Coll és senzill, sense girs radicals ni diàlegs especialment punyents, però aporta un gran valor afegit ...

El 20-2 vaig veure "A Macbeth Song" al Teatre La Biblioteca i ara us porto la meva crítica d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 13-4-25. Aquesta obscura obra és una proposta arriscada i innovadora, ja que, sota l’aparença d’un concert del grup londinenc "The Tiger Lillies", nominat a un Grammy l’any 2003, edifica tot un "Macbeth". Així, les cançons presentades pel grup, totes relacionades amb l'obra de Shakespeare, estan condimentades amb les actuacions del gran repartiment format per Enric Cambray, Màrcia Cisteró i Andrew Tarbet. Aquests fan de fil conductor de l’obra, connectant cada cançó per fer arribar aquest prisma polièdric als nostres cors. Una de les gràcies de l’espectacle és aquesta barreja dels conceptes de teatre i concert, desdibuixant les fronteres entre totes dues disciplines. "La Perla 29" sempre ha tingut molt present la música en directe en els seus espectacles, però aquest cop fa un pas més enllà. Cal ...

El 12-2 vaig veure "Un déu salvatge" al Teatre Goya i ara us porto la meva ressenya d’aquesta obra, que podreu trobar en cartell fins al 6-4-25. Em fa l'efecte, des del desconeixement, que tant la paternitat com la maternitat, són actes de valentia amb, sovint, no gaire recompensa, malauradament. Aquesta peça entoma aquest fet frontalment, sota un vernís humorístic, però amb un rerefons dur i impactant, com és ser pare o mare d'un fill autoritari o fins i tot violent. Així, sota l'aparença d'una comèdia fresca i divertida, que ho és, també trobem aquest punt social, pel que fa a la tria de la temàtica. El repartiment conformat per quatre enormes talents del teatre català com són Pere Arquillué (que també dirigeix l'obra), Laura Conejero, Ivan Benet i Laura Aubert, funciona, però tampoc és sorprenent, ja que el seu enorme talent és difícil de quantificar. D'aquesta manera, les interpretacions, sens dubte, són un dels grans punts forts de l'espectacl...

El 5-2 vaig veure "He mort el pop" a la Sala Versus Glòries i ara us porto la meva opinió d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 2-3-25. Aquesta interessant peça torna de nou a la cartellera, després de fer gira per la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya i constitueix una oportunitat magnífica per aproximar-se al fenomen d'Àngel Guimerà i, de passada, celebrar el tancament del centenari de la seva mort. El punt de partida de Lluís-Anton Baulenas, resulta fresc i original: pren les tres obres d’Àngel Guimerà més populars, ens en mostra alguns fragments i, un cop vist el final, continua més enllà, amb un toc contemporani i divertit, inventant possibles continuacions. Així, podrem trobar una Maria Rosa (1894) que acaba empresonada i a qui visita el responsable d'una editorial per oferir-li un lucratiu acord. També veurem l’enterrament de la Blanca, de Mar i Cel (1888), on es reuneixen els tres amics més propers que en parlen, d'una manera prou ...