El 12-2 vaig veure "Un déu salvatge" al Teatre Goya i ara us porto la meva ressenya d’aquesta obra, que podreu trobar en cartell fins al 6-4-25. Em fa l'efecte, des del desconeixement, que tant la paternitat com la maternitat, són actes de valentia amb, sovint, no gaire recompensa, malauradament. Aquesta peça entoma aquest fet frontalment, sota un vernís humorístic, però amb un rerefons dur i impactant, com és ser pare o mare, d'un fill autoritari o fins i tot violent. Així, sota l'aparença d'una comèdia fresca i divertida, que ho és, també trobem aquest punt social, pel que fa a la tria de la temàtica. El repartiment, conformat per quatre enormes talents del teatre català com són Pere Arquillué (que també dirigeix l'obra), Laura Conejero, Ivan Benet i Laura Aubert, funciona, però tampoc és sorprenent, ja que el seu enorme talent és difícil de quantificar. D'aquesta manera, les interpretacions, sens dubte, són un dels grans punts forts de l'especta...
El 5-2 vaig veure "He mort el pop" a la Sala Versus Glòries i ara us porto la meva opinió d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 2-3-25. Aquesta interessant peça torna de nou a la cartellera, després de fer gira per la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya i constitueix una oportunitat magnífica per aproximar-se al fenomen d'Àngel Guimerà i, de passada, celebrar el tancament del centenari de la seva mort. El punt de partida de Lluís-Anton Baulenas, resulta fresc i original: pren les tres obres d’Àngel Guimerà més populars, ens en mostra alguns fragments i, un cop vist el final, continua més enllà, amb un toc contemporani i divertit, inventant possibles continuacions. Així, podrem trobar una Maria Rosa (1894) que acaba empresonada i a qui visita el responsable d'una editorial per oferir-li un lucratiu acord. També veurem l’enterrament de la Blanca, de Mar i Cel (1888), on es reuneixen els tres amics més propers que en parlen, d'una manera prou ...