Ja al juliol de 2020 vaig poder gaudir enormement de "Díptic: La porta absent i La cambra perduda" de la magnífica companyia Peeping Tom, dirigida per Gabriela Carrizo. Així que frisava de ganes de poder tornar a gaudir d'una proposta d'aquesta prestigiosa companyia de dansa, en particular del seu nou espectacle, "Chroniques", que aterra durant deu dies al Teatre Nacional de Catalunya. Cal dir, però, que estem davant d'un muntatge més complex que aquell.  En aquesta proposta destaca una il·luminació absolutament colossal a càrrec de Bram Geldhof, que impacta de ple en el conjunt, ressaltant allò important i transformant l'escena en diferents moments amb una estètica impecable. També hi trobem diversos ginys mecànics amb moviment propi que sorprendran l'espectador, amb un protagonisme especialment rellevant en la segona part de la peça. A més, l'escenografia d'Amber Vandenhoeck resulta molt efectiva i s'aprofita constantment de maneres...

"Contra Antígona" és una proposta amb un toc modern que situa el cor grec com a element central de la funció. En aquesta tragèdia del poeta grec Sòfocles, escrita l'any 441 aC, seran escollides catorze persones voluntàries del públic que es presentin per participar-hi. Això els permetrà viure una experiència immersiva, això sí, mancada de dificultats tècniques, ja que les instruccions que rebran a través d'un auricular seran senzilles i fàcilment executables. Així, com en el text original, veurem com Antígona desobeeix les lleis de l'Estat, representades per Creont, el nou rei de Tebes, per tal d'enterrar un dels seus germans malgrat la prohibició expressa. Tot plegat arran de la cruenta batalla entre els dos germans, que va acabar amb la mort de tots dos. El fet que Polinices sigui considerat un traïdor farà que aquesta prohibició desencadeni una desobediència civil que tindrà funestes conseqüències tant per a Antígona, condemnada a mort, com per al mateix Cr...

"Perfectament imperfecta" és un monòleg íntim i modest que fuig del relat endolcit de la maternitat, presentada sovint com l'únic objectiu vital i final de les dones, aquell que, suposadament, ha d'atorgar felicitat i plenitud sense més. Aquesta proposta ens mostra altres realitats gràcies a un text molt ben trobat de Carla Gracia Mercadé. Ens ensenya com aquesta experiència també pot ser quelcom feréstec i feixuc, capaç de provocar angoixa. Especialment, en tenir un fill, en Gael, amb Trastorn de l'Espectre Autista. No és pas diferent el que la nostra protagonista, la Rut, explica sobre les relacions familiars, en particular amb la seva germana, la mare (malalta terminal de càncer) i el pare (mort), així com les matrimonials i les professionals amb les seves terapeutes (psicòloga i psiquiatra), però també, i de passada, amb l'envelliment en una societat gerontofòbica. Carla Gracia Mercadé posa veu a les contradiccions d'una dona real amb un text íntim, du...

"El dia que va morir David Bowie" és una adaptació de la novel·la de Sebastià Portell, que ens transmet el neguit d'un jove que sent un enorme buit per no trobar l'amor. Voldria enamorar-se i compartir la vida amb algú que senti el mateix que ell. També viurem la seva angoixa, perfectament dibuixada en la sala d'espera d'una clínica, davant la possibilitat de patir malalties de transmissió sexual i l'angoixosa espera dels temuts resultats, arran de diferents episodis de sexe desenfrenat i compulsiu sense protecció, les drogues i l'alcohol, en el seu peculiar "desembarcament" a Barcelona després de deixar enrere la vida a les Illes.  L'escenografia, modesta però efectiva, a càrrec d'Elionor Sintes (també responsable del vestuari), compta amb un disseny original i llampant que combina mitges circumferències de vius colors amb la particularitat d'il·luminar-se. Aquestes s'utilitzen de diverses maneres, aprofitant els diferents mo...

"L'autora" és una obra de la britànica Ella Hickson que aterra enguany de la mà d'Anna Serrano Gatell al Teatre Lliure de Gràcia. La peça és impactant, complexa i exigent al mateix temps. Aquesta proposta és eminentment metateatral i ens presenta una estructura intricada i enormement gratificant per a l'espectador, malgrat que tot plegat pugui semblar un oxímoron. No és casualitat que la funció desprengui tanta llibertat creativa: Hickson va desenvolupar el projecte amb carta blanca absoluta. Així, diferents històries s'entrecreuen mentre seguim també el procés creatiu d'una dramaturga, des de la concepció inicial de l'obra fins a la seva materialització final. Tot començarà i girarà, en realitat, al voltant de la primera història plantejada: una jove estudiant de vint-i-quatre anys que, després d'oblidar-se la motxilla, es trobarà amb un treballador del teatre on ha anat a veure la funció i, quan aquest li pregunti si li ha agradat o no, arrencarà...

"El Gran Gatsby - El show" és un espectacle de dansa de gran format que evoca la temàtica de la novel·la homònima, conegudíssima, de Francis Scott Key Fitzgerald, publicada el 1925 i considerada per molts una de les millors novel·les de la literatura nord-americana. Amb la proposta del coreògraf català Enrique Gasa Valga farem un preciós viatge als anys vint amb música en directe d'una sòlida banda que ens regalarà jazz a dojo d'artistes destacats com, per exemple, Duke Ellington o Louis Armstrong, però que també es guardarà algunes sorpreses més contemporànies, igualment populars, gràcies a les versions de Roberto Tubaro. L'ampli repartiment combina dansa clàssica i contemporània amb solvència amb una coreografia que beu tant del ballet com de l'estètica del jazz musical. Una proposta visualment elegant que converteix l'univers de Gatsby en una experiència escènica plena de jazz, luxe i decadència Pel que fa a l'escenografia de Helfried Lauckner és ef...

"Per amor (Un pacte d'honor)" és una obra dirigida i escrita per Eu Manzanares que sorgeix arran d'una proposta de la Cia Amalgama, i que ens llança diferents preguntes mentre ens fa repensar com ens relacionem en societat, especialment com establim vincles afectius i quin encaix hi trobem en consonància amb el que pensem i el que diem. Així, veurem com dues persones que comencen una relació sexoafectiva es plantegen casar-se perquè ell (en Mateo, de Xile) pugui quedar-se al nostre país, ja que se li esgota el temps i les opcions: el seu permís de residència arriba al límit i, davant la impossibilitat de prorrogar-lo, per exemple, per raó d'estudis, en no disposar de diners i treballar en precari, no sembla tenir gaires alternatives més enllà d'aquesta o marxar. Ella, la Sandra, en voler-lo ajudar, però també en voler mantenir aquest vincle, s'hi ofereix. Tot plegat, però, malgrat que inicialment només havia de ser un muntatge amb una modesta "cerimòn...

"Las amargas lágrimas de Petra von Kant" és una adaptació de Rakel Camacho de l'obra original de 1971 de Rainer Werner Fassbinder, que un any després en va fer una versió cinematogràfica amb enorme èxit. En aquesta seguim una etapa de la vida de Petra von Kant, una dissenyadora de moda d'èxit establerta a Alemanya que, malgrat la seva trajectòria professional i un caràcter fortament dominant, viu immersa en un cert aïllament emocional i una profunda buidor. La seva vida, a més, farà un gir de 180 graus quan conegui Karin Thimm, de qui s'enamorarà intensament i amb qui iniciarà una relació turmentosa. També coneixerem la seva assistenta muda, Marlene, i arribarem a entendre quin és el vincle que les uneix: sempre present a l'ombra, manté amb Petra una relació estranya de dominació, fins al punt que aquesta la tracta gairebé com una serventa en un sistema quasi feudal. El muntatge exposa relacions d'amor i de poder, i mostra com aquesta desigualtat pot deriv...

El Maldà acull una proposta diferent de l'habitual, "Inútil (un cactus i altres desastres)", que ens mostra com es pot parlar de la depressió, l'ansietat, la síndrome de la impostora i altres afeccions psicològiques des de la proximitat, la llum i, sobretot, la bellesa musical d'un concert que esdevé el fil conductor de la funció. És gràcies a aquest projecte tan personal que ens apropem a la protagonista, però també arribem a comprendre què hi ha al darrere de les diverses malalties mentals d'una manera pedagògica i vitalista. I, per què no dir-ho, amb unes cançons realment precioses, especialment l'última, que amb la seva sensibilitat ens arriba al cor. Aquest particular i harmoniós viatge el fem amb un repartiment format per Claudia Nogués, Pau Oliver i Anila Padrós, que ens acompanya amb unes interpretacions versemblants i properes, capaces de fer-nos oblidar que som en un teatre. La ficció ens atrapa fins al punt d'integrar-nos, gairebé com un més...

"El fill" ("Sonen"), que es pot veure al Teatre Lliure, és una adaptació de l'obra de 1997 del prolífic escriptor i dramaturg noruec Jon Olav Fosse, àmpliament reconegut i guardonat el 2023 amb el Nobel de Literatura. Aquesta breu peça, d'una hora de durada, compleix aquella màxima de menys és més. Malgrat els nombrosos silencis i les repeticions en uns diàlegs escassos, això no impedeix presenciar com la tensió va creixent progressivament. Veiem un matrimoni que viu en una zona deprimida, on s'ha arribat a un punt en què només queda un veí: la gent ha anat morint i els joves han marxat perquè no hi tenen gaire a fer. Així, durant la nit, aquesta foscor que tot ho engoleix els trasbalsa; a això s'hi suma el fet de no saber res del seu fill des de fa mesos, amb la consegüent por. Tanmateix, tot es trenca sobtadament arran d'una visita inesperada que ho capgira tot. Què queda quan tot s’apaga i es buida, quan les paraules ja no arriben? L'escen...

"La meitat de l'ànima" és una adaptació de la novel·la homònima escrita l'any 2003 per Carme Riera, guardonada amb el Premi de Sant Jordi. Aquesta adaptació teatral d'enguany, que podem veure a la Sala Atrium, és a càrrec de Ramon Simó i Magda Puyo. De fet, aquesta última també n'és la directora. Pel que fa al repartiment, trobem Antònia Jaume i Mercè Arànega, aquesta segona, el gran reclam de la proposta. Hi descobrim, com en el llibre, una voluntat de fer creure, d'una banda, que tot allò que se'ns presenta forma part d'una investigació de la protagonista i, de l'altra, gràcies a una acurada documentació històrica, com ficció i realitat es barregen de manera indistingible. De fet, en el tram final, les dues figures en escena s'adrecen al públic per demanar ajuda per resoldre l'enigma, que resta obert i ple d'interrogants. Un relat que combina investigació personal i context històric en la reconstrucció dels fets de la novel·la de ...

"El firmament" ("The Welkin") és una adaptació de la guardonada dramaturga i guionista britànica Lucy Kirkwood, estrenada el 2020. Enguany, la proposta que podem veure al Teatre Nacional de Catalunya, és una adaptació de Gara Roda Cendra, que també dirigeix l'espectacle (i n'ha fet la traducció).  En aquest espectacle, ambientat en el segle XVIII i concretament en la ruralitat, trobarem com arran d'un brutal assassinat, una dona és condemnada a mort i el jutge conformarà un jurat format per dotze dones per establir si l'acusada està embarassada o no. Dit fet, no és menor, ja que li permetria ajornar l'execució.  El repartiment, conformat per un nombre destacat de referents femenins en el teatre català, és una immillorable oportunitat de veure una obra en clau femenina i feminista. En aquesta es destil·len importants temes com la justícia, la classe social, la maternitat, la violència, el poder heteropatriarcal i la democràcia.  Cal dir que les ac...

"Un paradís a la frontera" ha estat seleccionada en la quarta edició de la iniciativa "Visionaris" del Teatre Tantarantana, que constitueix una oportunitat d'or per a joves companyies de mostrar els seus projectes de nova creació. En aquest cas en particular, seguirem la història d'una prostituta, protagonista d'aquest monòleg, una treballadora d'un macroprostíbul de la Jonquera. Així, arran d'una amenaça de bomba i del posterior desallotjament, veurem el seu testimoni davant d'un mosso d'esquadra amb el qual descobrirem què l'uneix, per dir-ho d'alguna manera. Cal dir que la il·luminació de Juli Palacios Pla és especialment adient i, gràcies a un mirall, així com a una òptima utilització del fum, és capaç de crear una atmosfera obscura i fins i tot sinistra que, acompanyada per un acurat espai sonor d'Artur Canadell Castelo, ajuda a ambientar el projecte. L'escenografia, austera i en absoluta sintonia, simula una carreter...

"ABRAKADABRA" és una simpàtica i divertida comèdia andorrana amb un ampli repartiment que parteix d'una premissa interessant. Així, ben aviat veurem com la Roser, una entranyable àvia, en saber que li ha tocat un dècim de loteria, truca als seus fills visiblement emocionada i atabalada; tanmateix, aquest excés d'emoció li acabarà provocant un tràgic desenllaç. Els fills, que reaccionen de manera desigual (alegria pel dècim premiat, però també tristesa per la pèrdua de l'àvia), intentaran trobar la butlleta guanyadora al seu domicili, però sense gaire èxit. A partir d'aquí, es desencadenarà tota una sèrie de situacions encaminades a localitzar-la, i veurem desfilar pel pis una peculiar pitonissa-contable (sí, sí, tal com sona) d'origen suposadament soviètic, que s'oferirà a ajudar, no pas de manera desinteressada. També hi haurà altres girs inesperats, com l'aparició de la dona de fer feines, que també tenia cura de l'àvia, amb una revelació que...