El 13 de juliol vaig anar a veure "Grand Canyon" a La Villarroel.
Aquesta espectacular obra és tota una declaració d’intencions des d’abans de començar. L’escenografia, de Max Glaenzel, tot un geni, és realment impactant: una gasolinera que sembla extreta d’una època postapocalíptica, mig abandonada i deixada de la mà de Déu. Aquesta s’integra a la perfecció amb el desenvolupament de l’obra i es "transforma" en diferents espais (bar, casa, carretera...) a mesura que avança l’espectacle, amb una naturalitat que sorprèn.
Sé que pot semblar estrany començar parlant de l’escenografia, però és que és absolutament digna d’elogis i de premis la proposta presentada.
Així, en aquesta gran història escrita per Sergi Pompermayer ("Amèrica", "Blues", "Carrer Robadors", "El misantrop", "Sacrifici"...), veurem una família que viu en la més absoluta precarietat: ella, l’Àngela, treballa en un supermercat; ell, en Pere, es guanya la vida fent petites reparacions per anar tirant, tot i que bona part dels diners els malgasta en alcohol i porros. La seva filla, la Ruby, una noia amb una llum pròpia, comença a despuntar com a cantant.
Coneixerem també una mica més l’entorn de tots tres: el seu poble, el bar on passen tantes hores, el propietari d’aquest (Miqui), el peculiar company de feines del pare (Joan Josep) i també la prostituta del poble (Tatiana), que ven drogues.
Tot plegat, presentat per un repartiment realment impressionant d’estrelles del teatre (Joan Carreras – Pere, Mireia Aixalà – Àngela, Guillem Balart – Joan Josep, Maria Morera – Ruby, Eduard Buch – Miqui i Mar Pawlowsky – Tatiana), fa que estiguem parlant d’una producció que és pràcticament una obligació anar a veure. Tot està guiat amb enorme talent pel director Pere Arquillué, que sap treure el màxim partit tant del text com dels intèrprets, però que resulta una vertadera llàstima no veure a escena.
D’aquesta manera, anirem empatitzant i coneixent aquests personatges dibuixats per Sergi Pompermayer, però també patint amb les seves misèries i gaudint amb les seves poques alegries.
En definitiva, un espectacle que no us podeu pas perdre i que podreu veure a La Villarroel fins al 3-8-25.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
https://www.lavillarroel.cat/ca/ex/grand-canyon/
I tu, no voldries començar de nou?
Una nit d’estiu ardent en un poble de la Catalunya interior, una prostituta immigrant que fa la carretera presencia un accident mortal després d’una festa a la casa d’un polític membre d’una poderosa família de la burgesia barcelonina.
Aquella mateixa nit, la Ruby, una noia de divuit anys, cantant de trap, tindrà problemes amb la justícia.
Al seu pare, en Pere, un home ja entrat en la cinquantena que de jove volia ser una estrella del rock i que ara es guanya la vida fent reparacions a granges i cases, un gir inesperat en la seva vida el porta a veure que és un no ningú i que mai no ha acomplert cap dels seus somnis. Un d’aquests somnis era fer la ruta 66 fins arribar al Gran Canyó del Colorado amb la seva dona i la seva filla. Un somni que creu que ja mai podrà acomplir. Però una visita inesperada li fa veure que mai està tot perdut, i que fins i tot el més petit pot fer caure el que sembla immens, i obrir camí pels qui vindran després. I el Pere inicia un viatge de no retorn. Amb el Gran Canyó a l’horitzó.
https://www.lavillarroel.cat/ca/ex/grand-canyon/
