"Vamos a tener que ir al psicólogo después de esto" és una divertida comèdia sense complexos que ens presenta en Juan i en Tomàs, una parella entranyable que conviu des de fa anys en aparent felicitat, però que, de sobte i sense que d'entrada en sapiguem gaire el perquè, veu com Tomàs vol posar fi a la relació. Tot plegat amaga molt més del que sembla i s'anirà embolicant a mesura que descobrim diferents secrets, malentesos i sorpreses que faran trontollar allò que els personatges creien tenir més o menys controlat. La peça juga, sobretot, amb aquesta idea: res no és ben bé el que sembla, i allò que d'entrada podria semblar una simple crisi de parella acaba convertint-se en un embolic familiar i sentimental amb més capes de les esperades. A més, la visita sobtada de l'àvia de Tomàs, que no està gaire fina de salut, ho complicarà encara més, ja que tots dos hauran de simular una normalitat que es troba a anys llum de la realitat que viuen. Aquesta necessitat de...

"ABRAKADABRA" és una simpàtica i divertida comèdia andorrana amb un ampli repartiment que parteix d'una premissa interessant. Així, ben aviat veurem com la Roser, una entranyable àvia, en saber que li ha tocat un dècim de loteria, truca als seus fills visiblement emocionada i atabalada; tanmateix, aquest excés d'emoció li acabarà provocant un tràgic desenllaç. Els fills, que reaccionen de manera desigual (alegria pel dècim premiat, però també tristesa per la pèrdua de l'àvia), intentaran trobar la butlleta guanyadora al seu domicili, però sense gaire èxit. A partir d'aquí, es desencadenarà tota una sèrie de situacions encaminades a localitzar-la, i veurem desfilar pel pis una peculiar pitonissa-contable (sí, sí, tal com sona) d'origen suposadament soviètic, que s'oferirà a ajudar, no pas de manera desinteressada. També hi haurà altres girs inesperats, com l'aparició de la dona de fer feines, que també tenia cura de l'àvia, amb una revelació que...

"El Tercer Codi" és una obra modesta, però amb una gran feina al darrere, que ens presenta una història molt elaborada al voltant d’un pacient amb esquizofrènia ingressat en una institució privada per rebre tractament. Això ens permet submergir-nos en el seu dia a dia i, sobretot, en allò més interessant de la proposta: veure-ho també des de la seva mirada. De fet, aquest treball gairebé de camp s’ha documentat a partir del testimoni de diversos pacients. Encarna Laguna (que també dirigeix amb talent) construeix així un relat interessant i sòlid en què seguim de molt a prop el protagonista: una persona brillant, d’una gran intel·ligència i sensibilitat, que pateix esquizofrènia i que no es resigna a ser tractat com una cosa. Sobre ell plana l’ombra d’una possible operació, que rebutja però també el pes d’una medicació excessiva que, segons ell, l’anul·la. Per això lluitarà per no renunciar ni a la seva identitat ni a la seva memòria, gràcies a la col·laboració de la seva idea...

El 10 de gener vaig veure "El secret de les bruixes" a l’Aquitània Teatre. Aquest espectacle familiar serà la delícia dels més petits, ja que presenta una elaborada història amb dues bruixes com a protagonistes, l’Iris i la Flora. Aquestes són interpretades per la Mariona Trias (amb formació a l’Eòlia) i la Montse Penas, creadora d’Anima Theatrum, que també n'és l’autora i directora. L’aspecte que més destaca de l’obra és l’univers creat al voltant d’aquesta. Trobem així un món en què les bruixes són éssers bons, que ajuden les persones i intenten conviure-hi en harmonia… cosa que resultarà impossible davant la incapacitat de tots nosaltres d’acceptar-les, fet que propiciarà que “marxin” a un món propi. Tanmateix, aquest, de cop, patirà un canvi greu i radical que donarà lloc a una aventura en què l’Iris i la Flora tindran molt a dir. Les interpretacions fresques i properes de totes dues connecten amb el públic present a la sala, amb una notable presència d’infants, com é...

L’11 de desembre vaig veure "El parc" a l'Aquitània Teatre. Aquesta simpàtica i divertida comèdia ens situa, com el seu nom indica, en un parc, on trobem dos pares amb caràcters oposats (un, que intenta ser un súper eco-pare passat de voltes, obsessionat a fer-ho tot perfecte… i l’altre, que ja va de tornada de tot, està recentment separat i no passa precisament pel seu millor moment) que, al llarg de diversos dies, passen l’estona plegats mentre observen com juguen els seus respectius fills, fins a consolidar una amistat incipient. Aquest dia a dia tan quotidià per a moltes famílies és dibuixat amb molta gràcia per Miquel Sitjar, que, a més d’interpretar amb la solvència a la qual ja ens té acostumats, en aquest cas també signa el text teatral. Tot i partir d’una premissa senzilla, l’obra amaga moments molt divertits i fins i tot algunes petites referències metateatrals. Comparteix escenari amb David Olivares, tot un referent de la comèdia tant als teatres com a la telev...

El 8 de novembre vaig veure "Glòria 27, o el mite de l’èxit" a l'Aquitània Teatre. Es tracta d’una obra de nova creació molt interessant, a càrrec de la jove companyia "La Swanson Teatre" (apunteu, per cert, el nom). Hi trobem la seva protagonista, la Clàudia, a qui veurem trenta anys enrere. Davant la impossibilitat de triomfar en el món teatral, malgrat la seva formació, decideix anar a viure amb l’àvia al poble. Allà se li obriran nous reptes, però també noves oportunitats: voldrà participar en el teatre amateur de la localitat i assumirà una nova feina que no és precisament la que havia somiat, però que li permetrà tirar endavant. Sobretot, però, coneixerà tota una sèrie de persones que la marcaran i que, alhora, l’ajudaran a reconnectar amb el seu passat. La proposta és atractiva i entretinguda. Hi trobem un bon nombre de personatges interpretats per Climent Rivera, fàcilment identificables i cadascun amb ànima pròpia, encara que alguns només apareguin breu...

El 27 de setembre vaig anar a veure "Culpables" a l'Aquitània Teatre. Aquesta interessant proposta segueix una mica l’estela d'"Escape Room" 1 i 2 (que van ser un contundent èxit de públic al Teatre Condal, i de les quals fins i tot se'n va fer una pel·lícula), però ho fa partint d'una premissa diferent i amb una distància creativa considerable. L'enfocament aconsegueix mantenir l'espectador atent a com es desenvoluparà tot, gràcies als nombrosos girs i sorpreses amagades. Només començar, veiem quatre persones sense relació aparent entre elles que es desperten en una habitació i no saben ni com hi han arribat ni qui les hi ha portat. El que sí que descobrirem aviat és que no poden sortir. A poc a poc, anirem desentranyant el perquè de tot plegat. Les interpretacions del repartiment, conformat per Noé Blancafort, Roger Batalla, Adriana Feito i Albert Ferré, són naturals i properes. L'escenografia, tot i ser molt senzilla (un teló negre i u...

El 13 de juny vaig veure "Paràsits, el musical" a l'Aquitània Teatre. Aquest musical de petit format presenta una història colpidora des d’un prisma musical preciós. És una proposta valenta que combina emoció amb una posada en escena íntima però molt efectiva. L’ampli repartiment mostra un nivell musical destacable, amb unes actuacions properes i enèrgiques. A l’escenari hi trobem Lara Alemany (Ada), Abel Bonet Jr (Barth), Arnau Gallén (Fritz), Teresa Ibarz (Lena), Ami Luna (Mucki) i Pau de los Ríos (Jean). Tots ells mostren un magnífic nivell musical. Menció especial per a Pau de los Ríos, que aporta una presència notable a l’elenc. La composició musical, a càrrec d’Eduard Tenas, és preciosa i les cançons arriben realment al cor. Cal destacar també la direcció artística, signada per Lara Alemany i Ami Luna. L’obra, basada en fets reals, ens apropa a un grup de joves resistents durant el nazisme, que lluitaven contra el règim mitjançant cançons i fins i tot pamflets. Veur...

Divendres 13 de desembre vaig veure "Edu Ferrés: Loser" a l'Aquitània Teatre. Aquest original espectacle de clown, està interpretat, dirigit i escrit per Edu Ferrés (que ha participat a La Cubana i Yllana, pel que fa a teatre... però també l'hem pogut veure amb papers menors a cinema i televisió). La història, molt ben estructurada, segueix la vida d’un home que, tot i les nombroses (i còmiques) adversitats, continua lluitant i no defalleix. Aquest relat combina moments hilarants amb d'altres més pausats. Sens dubte, un dels punts forts de la peça és el fet que aconsegueix mantenir l'atenció de l'espectador, de manera ininterrompuda, tot i la dificultat de no fer servir paraules en cap moment per part de l'intèrpret. Cal dir, que aquest es buida a escena amb una actuació a destacar, on mostra un gran nivell tècnic pel que fa al clown. La seva presència escènica, la precisió en els moviments i la capacitat de transmetre emocions sense paraules són digne...

Dissabte (16-11-24) vaig anar a veure "Vivä" a l'Aquitània Teatre. Aquest espectacle d'Anexa Teatre, dirigit (i adaptat) amb habilitat per Pau Doz (director d’"Asmodai"), ens presenta dues cuidadores ben particulars i diferents entre si, encarregades d'ajudar a una anciana sueca, de nom "Vivä", establerta a Catalunya. L'aparent tranquil·litat amb què conviuen, es trencarà de cop arran de la sobtada mort d'aquesta, que desencadenarà una sèrie de fets amb divertides conseqüències, per a continuar mantenint l'statu quo... amb un final absolutament inesperat, que us deixarà glaçats. Aquest constitueix un tancament rodó dibuixat per Fernando Schmidt i Christian Ibarzabal, els autors (de l'Uruguai). El duet format per Meritxell Duró (també actriu a "Asmodai", ara amb un graciós i peculiar personatge: la Rita), així com, per la televisiva Mònica Pérez (no hem d'oblidar, però, que aquesta està molt lligada al teatre també,...

Divendres vaig anar a veure "M'entens o t'ho explico?" al #TeatreAquitània. Aquesta comèdia, de gran format, utilitza humor negre i és políticament incorrecte. Està ubicada a la Barcelona pre-Olímpica i a les maneres de fer i de dir de llavors (any 92). A vegades, fa sentir incòmode a la persona espectadora, però atenent l'època (per exemple, com veien, en aquell moment, algunes persones l'homosexualitat) i el que acabarà succeint després, tot té un cert sentit. Cal, no perdre de vista el context per poder gaudir de l'espectacle. De fet, l'inici de l'obra és certament abrupte... va de menys a més, amb un esprint final on se'ns revela un tancament rodó, ple de girs interessants. L'estil de la peça, pel to, va en la línia de la fantàstica sèrie Plats Bruts, i segueix el destí d'un grup de col·legues, que entoma la difícil tasca de fer-se càrrec d'un bar, per amistat, tot fent un canvi radical a aquest (que passarà de restaurant gallec...

Ahir vaig veure #LoNuestroEstabaCantado al #AquitàniaTeatre.L'estrena d'aquesta comèdia musical feia goig amb el teatre ple de gom a gom (cosa a destacar, perquè l'Aquitània, no és pas petit). Aquesta proposta dirigida per #AliciaSerrat, adaptada per #MiguelMolina, és una adaptació de "El uno contra el otro" d'#IgnasiVidal. L'espectacle, del 2019, arriba ara a Catalunya, amb 2 importants canvis: per una banda, l'actor que interpreta al Joel i per l'altre, la nova directora. La resta, segueix un format similar al de llavors. Sense canvis en lletra i música, a càrrec de #FerránGonzález... però tampoc pel que fa a escenografia o vestuari, fent valer la dita de: si una cosa funciona, millor no tocar-la. Així, a l'espectacle, trobarem a la Daniela (#RocíoMadrid) i al Joel (#JaumeCasals), un matrimoni que està immers enmig d'un complicat divorci. Retrospectivament, anirem transitant en diferents capítols clau del matrimoni (bons i dolents), amb a...