"L'òpera de tres rals" (Die Dreigroschenoper), estrenada el 1928, és una obra de Bertolt Brecht, amb música de Kurt Weill, que alhora adapta "L'òpera del captaire", de John Gay. Enguany, amb motiu del 50è aniversari del Festival Grec, podrem gaudir d'aquesta òpera de gran format, que torna a escena al Teatre Lliure de Montjuïc. Així, veurem com, a través de la història protagonitzada per Nao Albet, que encarna un Macheath ben pintoresc, es desplega una crítica ferotge al capitalisme, com ja passava en l'original. Mac "el Navalla", un criminal extravagant i sense principis, pretén casar-se amb Polly Peachum. Això desencadenarà una guerra amb el pare de la noia, que controla una mena d'"empresa" de captaires i farà tot el possible perquè empresonin i executin el nostre antiheroi. Però el cap de la policia, Tiger Brown, amic de Mac, intentarà impedir-ho per tots els mitjans. Cal dir que podreu gaudir de diferents temes musicals, ...

"El Cadell" és una absoluta joia que podreu trobar al Teatre Nacional de Catalunya.  En aquest cas, Josep Maria Miró, amb una magnífica trajectòria, n'és l'autor i director. Hi trobarem un repartiment esplèndid que combina joventut i veterania, però amb un denominador comú: el talent. En la proposta que ens ocupa, ens situem a la Catalunya rural, en una època llunyana i indeterminada, però coneguda per tots nosaltres... Un temps en què tot gira al voltant de l'hereu. La peça, però, no s'atura aquí i posa el focus en tots el que l'envolten: mares, germanes, tietes i un altre personatge amb ànima pròpia (i fins i tot consciència), com és la mateixa casa pairal on transcorre l'acció, que esdevé un nexe vital entre les diferents històries per les quals anirem navegant en ordre cronològic. Així, veurem diferències generacionals prou importants, com evolucionen els nostres malaguanyats personatges, quines són les seves misèries i, en definitiva, el patiment ...

"Consulta familiar" és una comèdia musical plena de divertits embolics que podreu veure a El Maldà. En aquesta esbojarrada i ardent proposta trobem un repartiment amb gran química: Núria Cuyàs com una rígida psicòloga especialitzada en aspectes sexoafectius, amb uns quants problemes personals precisament d'aquesta índole; Laura Pau, una jove i atractiva pacient amb una problemàtica ben singular, i Annabel Totusaus, que dona vida a una dona forta, pràctica i sense complexos, amb molts secrets que anirem descobrint. Totes tres quedaran lligades pel destí a mesura que avança la peça, amb més d'un embolic pel camí. Al cap i a la fi, el sexe i la manera com l'entenem, tant a nivell individual com col·lectiu, són l'eix principal sobre el qual gira l'espectacle. També hi tenen un paper important les cançons (tant de bo n'hi hagués més), que defensen les tres intèrprets. Una comèdia musical esbojarrada que barreja sexe, teràpia i secrets amb un ritme àgil i un...

"Ella i màquina" és una sofisticada, punyent i àcida proposta que ens presenta "Ella", la nostra magnífica protagonista (a estones, gairebé una heroïna), amb qui connectarem ràpidament. Una dona, mare, treballadora i amiga, un xic sobrepassada per la realitat que li ha tocat viure: un marit estúpid i heterobàsic, un fill adolescent engreït i egoista que ha tret el pitjor del pare, una filla confosa que no toca de peus a terra i que té més retrets que gratitud, un cap que, amb l'excusa de la crisi, la vol escanyar encara més laboralment, una amiga que només pensa en ella... En definitiva, un panorama gens plaent. Tanmateix, gràcies a "Màquina" (no en revelaré gaire per evitar fer espòilers, tot i que el muntatge dona pistes només començar), se li presentarà l'oportunitat de canviar-ho tot. Una dona desbordada per una realitat hostil troba en "Màquina" la possibilitat inesperada de capgirar una vida que sembla haver-se girat completament en...

"Què és un cadàver?" és l'obra que enceta la temporada del Teatre Eòlia i ho fa amb un format difícil i que, a vegades, costa al gran públic: el teatre documental. En aquest cas, posa el focus en la guerra i els genocidis. Tanmateix, la proposta és dinàmica i no busca deixar tocat el públic ni que aquest surti preocupat o trist pel panorama... ans al contrari, ja que ens porta cap a un final molt ben trenat i visualment impactant gràcies al fum i a la llum, que creen un efecte espectacular, gairebé hipnòtic. També hi contribueix l'àudio de tancament de l'àvia d'una de les protagonistes, en positiu, que ens empeny cap a un final comunitari. Un final, tot sigui dit, on gaudir plegats d'una trobada en germanor (amb dues petites sorpreses), mentre es comenta l'obra. El repartiment, format per Marta Margarit i Xesco Palacín, es mostra proper i convincent amb el públic i ens acompanya en aquest viatge ben particular. L'inici, un xic participatiu, persona...

"53 domingos" és la popular proposta que ens presenta Cesc Gay, una divertida i simpàtica comèdia de la qual també s'ha fet una adaptació cinematogràfica disponible a Netflix (interpretada per Javier Cámara, Carmen Machi, Javier Gutiérrez i Alexandra Jiménez). El muntatge, que ja es va poder veure al Teatre Romea el 2020, aterra ara al Teatre Condal (també del Grup Focus) per fer-nos riure amb la particular relació que mantenen tres germans molt diferents. Aquests s'hauran de reunir, malgrat les seves reticències i dificultats, per parlar (sense barallar-se, tasca gens fàcil) sobre què fer amb el seu pare, ja gran, que viu sol i que comença a tenir dificultats importants per espavilar-se tot sol. En la versió d'enguany, que posa les relacions familiars al centre, trobarem el televisiu humorista Julián López, molt ben acompanyat per Pepa Charro, Xavi Mira i Candela Serrat. Tots plegats conformen un equip que ens farà somriure amb la seva feina. La proposta de Cesc ...

"Bartleby" ens apropa el cèlebre text de Herman Melville a la Sala Atrium. Aquest monòleg és una adaptació del clàssic de 1853 "Bartleby, l'escrivent", dirigida amb encert per Llàtzer Garcia, i constitueix una de les propostes destacades d'aquesta nova temporada que tot just arrenca. És una joia veure el talentós actor Albert Prat interpretant amb tanta veritat l'advocat protagonista establert a Nova York, que ens narra aquesta història, així com el mateix Bartleby, un peculiar escrivent contractat per ell. Els problemes del nostre protagonista començaran quan, de cop, Bartleby adopti una actitud passiva davant els encàrrecs que rep i els refusi amb un simple "preferiria no fer-ho", icònic i pràcticament contagiós. Hi ha una particularitat que cal destacar, i és que els monòlegs, a vegades, poden resultar feixucs, però no és el cas. El dinamisme, els canvis entre els diferents personatges que interpreta Prat i el moviment escènic, molt treballa...

La "Primera llei de Newton" de La Villarroel ens desplaça a un institut de "Màxima Complexitat", és a dir, a un centre educatiu ubicat a la perifèria i amb un entorn complicat, per dir-ho d'alguna manera, on veurem com, arran d'un premi atorgat al centre, la directora (Mònica) i un dels mestres (Adri) organitzaran i prepararan un vídeo que realitzarà la cosina d'aquest (Blanca), una "influencer". Paral·lelament, veurem com un alumne amb dificultats (Izan) està pendent d'obtenir el títol de l'ESO i poder així fitxar per un club de futbol semiprofessional... però la seva escassa dedicació, entre d'altres factors, farà que no sigui pas quelcom fàcil d'assolir. Totes dues històries, connectades entre si, ens faran riure amb un humor àcid i intel·ligent, però també reflexionar. Cal destacar també el text d'Eu Manzanares: divertit, però sense quedar-se només en la superfície. Amb converses punyents (i divertides) que sovint es con...

"El hijo de la cómica" aterra enguany al Teatre Romea. Aquest monòleg ens apropa a la figura de Fernando Fernán-Gómez de la mà de José Sacristán, que amb 88 anys llueix una forma envejable.  No deixa de ser significatiu que estiguem davant d'un grandíssim intèrpret, de trajectòria irrepetible, donant vida a una altra gran figura de la interpretació. Així, a través de la seva mirada, descobrirem en aquest homenatge proper com va ser la seva infantesa. I sobretot, la influència de la seva mare, també actriu. No només en l'elecció de la professió, sinó en la profunda petjada que li va deixar. I en l'agraïment etern que sempre li va professar. José Sacristán converteix el record de Fernando Fernán-Gómez en un homenatge proper, serè i profundament humà Trobarem, doncs, un José Sacristán multiplicat, ja que no només encarnarà el còmic Fernando Fernán-Gómez pròpiament, sinó que també es transformarà breument en la seva mare i en l'àvia, dues figures de gran influènci...