La "Primera llei de Newton" de La Villarroel ens desplaça a un institut de "Màxima Complexitat", és a dir, a un centre educatiu ubicat a la perifèria i amb un entorn complicat, per dir-ho d'alguna manera, on veurem com, arran d'un premi atorgat al centre, la directora (Mònica) i un dels mestres (Adri) organitzaran i prepararan un vídeo que realitzarà la cosina d'aquest (Blanca), una "influencer".
Paral·lelament, veurem com un alumne amb dificultats (Izan) està pendent d'obtenir el títol de l'ESO i poder així fitxar per un club de futbol semiprofessional... però la seva escassa dedicació, entre d'altres factors, farà que no sigui pas quelcom fàcil d'assolir.
Totes dues històries, connectades entre si, ens faran riure amb un humor àcid i intel·ligent, però també reflexionar.
Cal destacar també el text d'Eu Manzanares: divertit, però sense quedar-se només en la superfície. Amb converses punyents (i divertides) que sovint es converteixen en desafiaments i que resultaran interessants per al públic.
Una obra que converteix el conflicte en humor intel·ligent, sense perdre profunditat, amb personatges creïbles i un repartiment en plena forma
Les interpretacions del magnífic repartiment, format per Lua Amat (enormement divertida en el seu paper d'"influencer" innocent, però amb caràcter), Dafnis Balduz (amb molts matisos com a professor jove i idealista), Sara Diego (100% creïble malgrat el to còmic, com a mare empoderada i de barri), Rosa Gamiz (amb constants rèpliques àcides i divertides), Anna Sahun (com a directora centrada, però hilarant quan perd els papers) i Max Vilarrasa (convincent en la joventut i rebel·lia del personatge), són un dels punts forts, ja que, tot i el registre còmic, aconsegueixen fer versemblant tot plegat.
L'únic però és el final: brusc, fa la impressió d'haver-se canviat a última hora (potser perquè l'original era massa fosc?), malgrat que això no deixa de ser una mera conjectura meva... Tanmateix, el viatge fins a arribar-hi és absolutament deliciós.
En definitiva, una comèdia diferent dirigida amb habilitat per Nelson Valente, amb uns personatges amb ànima pròpia i una història que atrapa, que us farà riure sense parar durant l'hora i mitja que dura.
La podreu veure fins al 4-10-26.
Nota: excel·lent ⭐⭐⭐⭐✨
Fitxa artística:
Autoria i adjunta a direcció: Eu Manzanares
Direcció: Nelson Valente
Repartiment: Lua Amat - Blanca, Dafnis Balduz - Adri, Sara Diego - Mare Izan, Rosa Gamiz - Teresa, Anna Sahun - Mònica i Max Vilarrasa - Izan
Escenografia: Paula Bosch
Vestuari: Zaida Crespo
Il·luminació: Jaume Ventura
