"Tendrament" és una proposta d'autoficció de la mà de Judit Colomer i Pau Vinyals que podrem trobar enguany al Teatre Akadèmia. A través d'aquesta creació, tots dos intèrprets ens mostraran la seva particular relació de parella des d'una mirada còmica, però també profunda. D'aquesta manera, és molt probable que ens vegem reflectits en algunes de les situacions que s'hi aborden, com les dinàmiques de convivència, els canvis que es produeixen arran de tenir un fill o l'espai que ocupa la feina dins de la llar. La taula i la cadira esdevenen també dos elements clau del muntatge. Judit Colomer, que al llarg de la seva carrera com a escenògrafa havia procurat evitar aquests objectes, els atorga aquí un paper central. I és que, en el fons, no són ells mateixos una taula i una cadira? Dos mobles essencials de qualsevol casa que, d'alguna manera, esdevenen un reflex del seu vincle amorós. Aquest paral·lelisme és un dels eixos de l'obra, en què aquests ...

"El dia que va morir David Bowie" és una adaptació de la novel·la de Sebastià Portell, que ens transmet el neguit d'un jove que sent un enorme buit per no trobar l'amor. Voldria enamorar-se i compartir la vida amb algú que senti el mateix que ell. També viurem la seva angoixa, perfectament dibuixada en la sala d'espera d'una clínica, davant la possibilitat de patir malalties de transmissió sexual i l'angoixosa espera dels temuts resultats, arran de diferents episodis de sexe desenfrenat i compulsiu sense protecció, les drogues i l'alcohol, en el seu peculiar "desembarcament" a Barcelona després de deixar enrere la vida a les Illes.  L'escenografia, modesta però efectiva, a càrrec d'Elionor Sintes (també responsable del vestuari), compta amb un disseny original i llampant que combina mitges circumferències de vius colors amb la particularitat d'il·luminar-se. Aquestes s'utilitzen de diverses maneres, aprofitant els diferents mo...

Aquesta particular versió "noir" de "Pinocchio", que arriba al Teatre Akadèmia, ens presenta un relat original que se surt completament de l'habitual. És innegable la seva capacitat de sorprendre i colpejar l'espectador, prenent camins inesperats gràcies a la seva mirada particular. Estem davant d'una adaptació de "Les aventures de Pinotxo", de Carlo Collodi, escrita fa gairebé 150 anys, que en el seu origen presentava un final enormement tràgic i inesperat (que no té res a veure amb l'endolcit relat presentat per Disney). Així, veurem (amb una certa dosi de teatre de l'absurd, humor negre i fina poètica) quin serà el viatge de Pinocchio i la relació complicada amb el seu pare (i creador, en definitiva), Geppetto, un pobre home (en tots els sentits), colpejat reiteradament per una vida difícil. Caminarem amb ell, tot seguint la seva peculiar aventura, on descobrirà que el món és cruel i imprevisible. També comprendrem la seva figura, no...

El 22 de gener vaig veure "Els objectes flotants (després de la tempesta)" al Teatre Akadèmia.  Aquesta obra ens parla de manera molt íntima i personal del dol que implica perdre la parella. És un espectacle dur que parla de l’experiència de dues joves vídues, de com es va produir el fet concret de la mort de les seves respectives parelles, però també del llarg procés posterior. Elles, la Montse Clotet i la Tessa Harryen, van trobar recolzament i un cert alleujament en un grup de suport a vídues. De fet, arran de conèixer-se allà, van avenir-se molt i van crear un Instagram, El Club de las vi(u)das; posteriorment, un llibre… i tot just ara ens presenten aquest espectacle, amb dramatúrgia d’Irene Vicente Salas i Carles Fernández Giua. El repartiment, un dels grans reclams de l’espectacle, compta amb Anna Sahun (referent teatral i televisiu) i Elena Gadel, que amb la seva preciosa veu ofereix un tancament musical espectacular. És un goig veure-les a totes dues compartir escena....

L’1 de gener vaig veure "Honestedat" al Teatre Akadèmia i en vaig gaudir enormement. El muntatge planteja un combat dialèctic ferotge entre un director cinematogràfic i una actriu, amiga seva, que a última hora es nega a fer una escena de nuesa. Tot plegat, però, incorpora un matís especialment interessant: ens recorda que aquells que més estimem són també els que més ens poden ferir. Alhora, posa el focus en la necessitat d’una revisió profunda dels nostres comportaments per evitar caure en micromasclismes (o, directament, en masclismes sense prefixos). La proposta de Francesc Cuéllar (que en aquesta ocasió assumeix la dramatúrgia i la direcció amb una habilitat sorprenent, malgrat la seva joventut i una trajectòria fins ara majoritàriament vinculada a la interpretació, impecable, això sí) convida a anar més enllà de l’etiqueta de "sóc feminista", que massa sovint s’utilitza amb lleugeresa, i a lluitar fermament contra el patriarcat imperant des de tots els àmbits ...

El 14 de novembre vaig veure "Burpees" al Teatre Akadèmia. Es tracta d’un espectacle interessant de Miquel Mas Fiol que gira entorn de la història d’un influencer molt popular, Nold Reborn, inspirat sens dubte en Llados. Aquest es dedica a captar joves amb el pretext de l’exercici físic i l’assoliment d’un cos idealitzat. Tanmateix, els seus consells, trucs i serveis de "coach" van molt més enllà, fins al punt de reclamar quantitats importants de diners per accedir a una mena de cursets on, sovint, els seus "clients" queden atrapats en una estafa piramidal que frega gairebé la lògica d’una secta d’extrema dreta. Una situació inquietant. La peça segueix la trajectòria d’aquest influencer, interpretat amb molta habilitat per Joan Sureda, que aconsegueix donar versemblança a un personatge aparentment increïble i segurament molt allunyat de la seva pròpia personalitat (i aquí rau una de les màgies d'actuar). També hi apareix la seva germana, Sofia, interpr...

El 19 d’octubre vaig anar a veure "Isidoro" al Teatre Akadèmia. Aquesta interessant adaptació de la premiada novel·la "La vita prodigiosa di Isidoro Sifflotin" (Premi Campiello Opera Prima 2015, entre d’altres) és un monòleg interpretat per Enrico Ianniello, amb la qualitat enorme a què ens té acostumats i una actuació realment magnífica. De fet, els seus orígens (va néixer a Caserta, Itàlia) li venen com un guant per protagonitzar aquesta proposta, amb un joc lingüístic considerable. Ell sol aconsegueix sostenir amb talent aquesta peça, on coneixerem la història d’aquest personatge que tenia la capacitat de comunicar-se amb les aus xiulant, fins i tot inventant una llengua pròpia. També descobrirem la crua història que s’amaga al darrere, perquè, malgrat viure una infantesa enormement feliç, envoltat de gent pintoresca que l’estima profundament, un fet inesperat ho capgira tot, canviant-li completament la vida i portant-li un convidat inesperat: el silenci. Només e...

El 19 de setembre vaig anar a veure "Llogatera" al Teatre Akadèmia. Aquest magnífic monòleg, interpretat per Júlia Trujol (tota una referent del teatre català malgrat la seva joventut, gràcies al seu colossal talent), resulta realment espectacular. Al llarg de l’obra, veiem com la protagonista navega per un autèntic torrent d’emocions: tristesa, ràbia, impotència... davant el fet que no li renovaran el contracte del seu pis cèntric a Barcelona. Aquesta situació, amb la qual, ben segur, ràpidament empatitzem per haver viscut experiències similars, serveix per reflexionar sobre què vol dir “casa”. No només com a espai físic, sinó com aquell lloc emocional que construïm des de dins, com bé diu la protagonista. També s’hi aborda amb encert el drama social que s’amaga al darrere: l’especulació immobiliària, els lloguers turístics i la gentrificació, que expulsen la gent dels seus barris. El projecte és dirigit per Rubèn de Eguía, a qui segurament coneixereu com a actor en grans mu...

El 20 de juny vaig anar a veure "Massilia" al Teatre Akadèmia. Aquest gran espectacle ens parla de la memòria, de la resistència, de la guerra i, en definitiva, de la història del "Massilia", un vaixell fletat en la més absoluta clandestinitat que va portar nombrosos intel·lectuals refugiats de la Segona Guerra Mundial (molts d’ells, espanyols) cap a Buenos Aires, en un viatge incert, carregat d’esperança, però també de por i desconeixement. El text ens transporta tant a la perillosa travessia que van protagonitzar com als dies que van passar al port, sense saber si podrien desembarcar, atrapats, amb un futur incert. La proposta intercala aquesta trama amb una altra aparentment inconnexa: la història d’un simpàtic cavall de carreres, en Romántico, propietat de Natalio Botana, fundador del diari sensacionalista d’esquerres "Crítica". Aquest paral·lelisme, carregat de significat, pren sentit a mesura que avança la funció i es fa evident la metàfora i l’engin...

El 9-3 vaig veure "Guateque" al Teatre Akadèmia i ara us porto la meva crítica d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 23-3-25. L'obra, un musical de petit format dirigit i adaptat amb habilitat per Gemma Sangerman, és una adaptació lliure de "Les noces de Fígaro". Aquesta resulta original, divertida i ple de cançons que ens transporten a una altra època. La trama, amb similituds amb la sèrie "Aquí no hay quien viva", ens situa davant del casament imminent de Fígaro i Susanna, que desencadena un seguit de divertits embolics. Però el destí els ho posarà difícil, ja que hauran d’afrontar tota mena d’entrebancs, començant pels obstacles que els posa el president de l’escala, que es vol quedar amb la seva parella. El repartiment, que mostra un nivell magnífic, està format per Aida Llop, Mireia Lorente-Picó, Gerard Franch i Joan Sáez. Aquest està acompanyat per Joel Riu als teclats, qui interpreta en directe i és el responsable de la direc...

El 26-1 vaig veure "Entre monstres" al Teatre Akadèmia i ara us porto la meva crítica d’aquesta peça, que podreu trobar en cartell fins al 16-2-25. Aquest espectacle d'Israel Solà (conegut àmpliament per la seva exquisida feina dirigint a la companyia "La Calòrica") entoma frontalment un tema dur com el maltractament intrafamiliar. A través dels records del protagonista, activats arran de la visita a un pis en venda, la peça ens endinsa en la seva difícil infantesa marcada pel maltractament, mostrant diferents episodis de gran duresa. La peça, una cració de "42KM", es fa sobre un vernís de records i pensaments, amb la qual cosa el presentant no és planer o fàcil de seguir, arribant a ser un xic críptic en alguns moments. Les interpretacions del magnífic repartiment conformat per Montse Esteve, David Bagés (tot un referent del teatre al nostre territori), Rafa Delacroix i Georgina Latre (tots dos magnífics a " Not my monkeys "), estan plenes d...

El 20 de desembre vaig veure “L’origen del món” al #TeatreAkadèmia. És interessant com tracta el tema de la depressió i com aquesta repercuteix en la implicada, per descomptat, però també en la seva filla (amb qui conviu) i en la seva mare (que sovint va a veure-les), de retruc. També resulta enriquidor observar com les diferents generacions afronten la depressió, ja sigui des de la perspectiva d'una mare o la d'una filla. Per edat i experiència, la depressió és afrontada de maneres completament oposades. De fet, cadascuna entoma aquesta realitat des d’una praxi molt diferent. Cal dir que el text de #LuciaCalamaro (#LaVidaSuspesa) és profund, i hi ha una gran bellesa en aquest... malgrat abordar un tema espinós. En alguns diàlegs hi ha un veritable treball d’orfebreria amb les paraules. És un llenguatge molt literari. Resulta modern i profund, a parts iguals, tot i que en alguns moments, a causa d’aquesta densitat, pot fer que l’espectador o espectadora desconnecti. És a dir, n...

Ahir vaig veure #Paradise al #TeatreAkadèmia. Fa un any que vaig poder veure la trencadora #MacbethTAK de #LoSpazio. Així que he de reconèixer que tenia molta curiositat per veure la nova proposta de #MorenoBernard. Aquest cop, el presentat, sota el meu parer, és més assequible per al gran públic... però està lluny de ser un espectacle lleuger. És una obra densa, elaborada, que no dona treva a la persona espectadora... d'aquelles que si et despistes una estona, segurament, et perdis quelcom important... i aquí rau una de les febleses i fortaleses, al mateix temps, d'aquesta bona obra. Cal dir que la història (de #KaeTempest), realment t'atrapa, barrejant amb habilitat la llegenda de l'antiga Grècia de Filoctetes, amb l'actualitat. Sobre les interpretacions, podria escriure llargament, i serien tots inputs enormement positius. El repartiment, conformat per set actors i actrius, i un violinista (que també fa petites aportacions interpretatives en puntuals moments), fa...

Divendres vaig veure #Llegat al #TeatreAkadèmia i vaig sortir perdudament enamorat. Aquest espectacle amb text de #DanielJMeyer i direcció de #MontseRodríguezClusella, dos dels responsables de l'aclamadíssima #AKA, resulta un autèntic caramel. Per una banda, la direcció és superba. Tot rutlla amb precisió mil·limètrica en aquesta exquisidesa d'espectacle. Per l'altra, pel que fa al text, és preciós i amaga molt més del que sembla a primera vista. La història ens parla, de tu a tu, de la relació complicada d'una mare, directora d'una multinacional i amb escàs temps per a dedicar pel seu jove fill... però també d'un tercer, un seductor home, que tindrà una aventura amb aquest. Tot, però, quedarà interromput per un canvi radical i aparentment inexplicable pel que fa al comportament de la seva mare, que a posteriori entendrem. L'encertat repartiment combina el saber fer i veterania d'#ÀngelsGonyalons (referent) i la joventut i empenta de #PauOliver i #MarcPo...

Ahir vaig veure #LaAgenteLiteraria al #TeatreAkadèmia. Aquesta interessant proposta, dirigida amb encert per Lina Lambert (que n'és la protagonista, també), ens situa a l'elegant despatx (creat per #JosepIglesias amb tot luxe de detalls) d'una prestigiosa agent literària en l'àmbit internacional, on rebrà la visita d'una exempleada. Aquesta s'obre pas amb habilitat gràcies a la creació de la seva pròpia agència. El motiu de la seva visita però, desconegut pel públic, resultarà cabdal pel desenllaç de la peça (malgrat l'obert final). La peça, amb un ritme tranquil, deixa paladejar les converses, així com intentar trobar que pensen realment les protagonistes: que amaguen, quins objectius tenen, perquè diuen determinades coses... L'autor del text, #SergioVilaSanjuán, ens presenta una història original i interessant, encabida pel teatre (que també la produeix), de manera sublim enmig de Sant Jordi. A apuntar que les dates li escauen molt bé, per temàtica. L...

Ahir vaig veure #LaVeritatDeLaMentida ("L'Envers du Décor", 2016, que vindria a ser, "Sense Filtre"), al Teatre Akadèmia. Aquesta peça, dirigida amb gran talent per #GuidoTorlonia, és una comèdia deliciosa de #FlorianZeller, l'autor francès viu més representat fora de França i del qual ja hem pogut veure d'altres muntatges a Catalunya. La particularitat d'aquesta, a primera vista convencional comèdia, on un senyor deixa a la seva parella de tota la vida per una jove, i la presenta en un sopar als seus dos millors amics (parella, de la mateixa edat també), és que, el públic, pot escoltar el que pensen realment els personatges, en trencar la quarta paret i dir-ho en veu alta, aquests. El repartiment és realment encertat, però cal destacar a #EnricoIanniello, d'un talent difícil d'explicar. No fa tant que el vaig poder veure en la sublim #FilumenaMarturano i poder tornar-lo a gaudir ara és tot un immens plaer. Així trobem en les actuacions dels ...

Ahir vaig veure #ElCollarDeLaReina al #TeatreAkadèmia. Frisava de ganes de veure la nova comèdia de #RicardFarré (que malauradament aquest cop no actua) i #ArnauPuig, després de la fantàstica #ElBonPolicia, que vaig poder gaudir el 12-1-21. La peça, basada en fets reals, per difícil que ho sembli, segueix la particular i interessant història darrera d'un costós collar, que va contribuir a enterbolir la ja de per si malmesa reputació de la reina Maria Antonieta, a causa del gran escàndol que va suposar. Aquesta desafecció del poble (i la noblesa) amb la reialesa, va ser un dels molts detonants posteriors (juntament amb l'encariment dels productes de manera exponencial, la manca de treball per 1/3 part de la població, etc.) que va originar la Revolució Francesa a posteriori. De fet, dit assumpte, va generar no poques peces de ficció al respecte (literàries, majorment), de Dumas i Goethe, entre d'altres. Segons avança la comèdia, es va tornant cada vegada més esbojarrada, cosa...

Dissabte a la nit vaig anar a veure #ElsBuonaparte al #TeatreAkadèmia.  Un espectacle protagonitzat per #PauRoca (una de les meves debilitats), #DavidBagés i #OriolGuinart, amb text de #RamonMadaula i dirigit per #SílviaMunt, és clar que ha de ser un regal de Nadal per les persones enamorades del teatre com jo. Arribar a un teatre amb les expectatives pels núvols pot resultar frustrant, malgrat acabar veient una peça de qualitat... però no va ser pas el cas, perquè l'espectacle és superb. Així, trobem a escena a #NapoleóBonaparte, amb el seu esclau, fent temps fins a la que serà una trobada determinant amb el seu germà, Josep, per tractar els problemes relacionats amb la seva recent i polèmica coronació com a rei d'Espanya. La força escènica en el gest en algunes de les situacions interpretades, com són tant el bany del mateix Napoleó, com la del seu germà, a posteriori, resulten una delícia. L'original feina feta per tal de recrear com va ser la important trobada i fer-la ...

Divendres (17-11-23) vaig veure "Els ossos de l'irlandès" al Teatre Akadèmia. Aquesta notable comèdia dirigida amb encert per Xavi Ricart, per estètica recorda al muntatge de La Perla 29, "La reina de bellesa de Leenane", que ja vaig poder veure (el 12-2-19). Així, pel que fa a la trama, trobem tres amics que decideixen quedar amb urgència de nit, al local d'un d'ells, malgrat el gran xàfec que està caient. L'obscur motiu els tindràs tota la nit neguitosos, ja que la solució no sembla pas fàcil i les conseqüències per a ells poden ser catastròfiques. El repartiment conformat per Ivan Benet, Norbert Martínez i Ernest Villegas, constitueix un plaer en si mateix. Poder veure als tres a escena, amb les seves enormes aptituds, és un dels plats forts d'aquesta peça. L'escenografia d'Anna Tantull és sens dubte espectacular, amb tota mena de detalls. Sembla que realment ens trobem a un local on es fa cervesa artesana i no pas al teatre. L'enc...

Ahir vaig anar a veure "Macbeth" al Teatre Akadèmia i va ser una experiència gens convencional. M'explico. En aquesta peculiar versió de Moreno Bernardi de 2 h i 10 minuts, veiem un Macbeth molt musical, ja que aquesta és present en tot moment perquè trobem un violinista a escena contínuament, amb unes composicions molt barroques i recarregades (a estones massa, pel fet que arriba a fatigar a l'espectador), i els actors i actrius de l'ampli repartiment (8), que sovint canten, però sense perdre l'esperit fosc de l'obra. És a dir, no espereu un Macbeth endolcit amb un musical tipus Mar i Cel, perquè no el trobareu. Aquesta obra és impressionant en dos aspectes. Per una banda, per les grans interpretacions del repartiment, i per l'altra, amb l'elaborat, original i tenebrós vestuari. Pel que fa al primer, els actors i actrius, liderats per un "Macbeth" representat per David Menéndez, el qual he tingut la sort de veure en diverses ocasions, en...