El 20 de juny vaig anar a veure "Massilia" al Teatre Akadèmia. Aquest gran espectacle ens parla de la memòria, de la resistència, de la guerra i, en definitiva, de la història del "Massilia", un vaixell fletat en la més absoluta clandestinitat que va portar nombrosos intel·lectuals refugiats de la Segona Guerra Mundial (molts d’ells, espanyols) cap a Buenos Aires, en un viatge incert, carregat d’esperança, però també de por i desconeixement. El text ens transporta tant a la perillosa travessia que van protagonitzar com als dies que van passar al port, sense saber si podrien desembarcar, atrapats, amb un futur incert. La proposta intercala aquesta trama amb una altra aparentment inconnexa: la història d’un simpàtic cavall de carreres, en Romántico, propietat de Natalio Botana, fundador del diari sensacionalista d’esquerres "Crítica". Aquest paral·lelisme, carregat de significat, pren sentit a mesura que avança la funció i es fa evident la metàfora i l’engin...

El 9-3 vaig veure "Guateque" al Teatre Akadèmia i ara us porto la meva crítica d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 23-3-25. L'obra, un musical de petit format dirigit i adaptat amb habilitat per Gemma Sangerman, és una adaptació lliure de "Les noces de Fígaro". Aquesta resulta original, divertida i ple de cançons que ens transporten a una altra època. La trama, amb similituds amb la sèrie "Aquí no hay quien viva", ens situa davant del casament imminent de Fígaro i Susanna, que desencadena un seguit de divertits embolics. Però el destí els ho posarà difícil, ja que hauran d’afrontar tota mena d’entrebancs, començant pels obstacles que els posa el president de l’escala, que es vol quedar amb la seva parella. El repartiment, que mostra un nivell magnífic, està format per Aida Llop, Mireia Lorente-Picó, Gerard Franch i Joan Sáez. Aquest està acompanyat per Joel Riu als teclats, qui interpreta en directe i és el responsable de la direc...

El 26-1 vaig veure "Entre monstres" al Teatre Akadèmia i ara us porto la meva crítica d’aquesta peça, que podreu trobar en cartell fins al 16-2-25. Aquest espectacle d'Israel Solà (conegut àmpliament per la seva exquisida feina dirigint a la companyia "La Calòrica") entoma frontalment un tema dur com el maltractament intrafamiliar. A través dels records del protagonista, activats arran de la visita a un pis en venda, la peça ens endinsa en la seva difícil infantesa marcada pel maltractament, mostrant diferents episodis de gran duresa. La peça, una cració de "42KM", es fa sobre un vernís de records i pensaments, amb la qual cosa el presentant no és planer o fàcil de seguir, arribant a ser un xic críptic en alguns moments. Les interpretacions del magnífic repartiment conformat per Montse Esteve, David Bagés (tot un referent del teatre al nostre territori), Rafa Delacroix i Georgina Latre (tots dos magnífics a " Not my monkeys "), estan plenes d...

El 20 de desembre vaig veure “L’origen del món” al #TeatreAkadèmia. És interessant com tracta el tema de la depressió i com aquesta repercuteix en la implicada, per descomptat, però també en la seva filla (amb qui conviu) i en la seva mare (que sovint va a veure-les), de retruc. També resulta enriquidor observar com les diferents generacions afronten la depressió, ja sigui des de la perspectiva d'una mare o la d'una filla. Per edat i experiència, la depressió és afrontada de maneres completament oposades. De fet, cadascuna entoma aquesta realitat des d’una praxi molt diferent. Cal dir que el text de #LuciaCalamaro (#LaVidaSuspesa) és profund, i hi ha una gran bellesa en aquest... malgrat abordar un tema espinós. En alguns diàlegs hi ha un veritable treball d’orfebreria amb les paraules. És un llenguatge molt literari. Resulta modern i profund, a parts iguals, tot i que en alguns moments, a causa d’aquesta densitat, pot fer que l’espectador o espectadora desconnecti. És a dir, n...

Ahir vaig veure #Paradise al #TeatreAkadèmia. Fa un any que vaig poder veure la trencadora #MacbethTAK de #LoSpazio. Així que he de reconèixer que tenia molta curiositat per veure la nova proposta de #MorenoBernard. Aquest cop, el presentat, sota el meu parer, és més assequible per al gran públic... però està lluny de ser un espectacle lleuger. És una obra densa, elaborada, que no dona treva a la persona espectadora... d'aquelles que si et despistes una estona, segurament, et perdis quelcom important... i aquí rau una de les febleses i fortaleses, al mateix temps, d'aquesta bona obra. Cal dir que la història (de #KaeTempest), realment t'atrapa, barrejant amb habilitat la llegenda de l'antiga Grècia de Filoctetes, amb l'actualitat. Sobre les interpretacions, podria escriure llargament, i serien tots inputs enormement positius. El repartiment, conformat per set actors i actrius, i un violinista (que també fa petites aportacions interpretatives en puntuals moments), fa...

Divendres vaig veure #Llegat al #TeatreAkadèmia i vaig sortir perdudament enamorat. Aquest espectacle amb text de #DanielJMeyer i direcció de #MontseRodríguezClusella, dos dels responsables de l'aclamadíssima #AKA, resulta un autèntic caramel. Per una banda, la direcció és superba. Tot rutlla amb precisió mil·limètrica en aquesta exquisidesa d'espectacle. Per l'altra, pel que fa al text, és preciós i amaga molt més del que sembla a primera vista. La història ens parla, de tu a tu, de la relació complicada d'una mare, directora d'una multinacional i amb escàs temps per a dedicar pel seu jove fill... però també d'un tercer, un seductor home, que tindrà una aventura amb aquest. Tot, però, quedarà interromput per un canvi radical i aparentment inexplicable pel que fa al comportament de la seva mare, que a posteriori entendrem. L'encertat repartiment combina el saber fer i veterania d'#ÀngelsGonyalons (referent) i la joventut i empenta de #PauOliver i #MarcPo...

Ahir vaig veure #LaAgenteLiteraria al #TeatreAkadèmia. Aquesta interessant proposta, dirigida amb encert per Lina Lambert (que n'és la protagonista, també), ens situa a l'elegant despatx (creat per #JosepIglesias amb tot luxe de detalls) d'una prestigiosa agent literària en l'àmbit internacional, on rebrà la visita d'una exempleada. Aquesta s'obre pas amb habilitat gràcies a la creació de la seva pròpia agència. El motiu de la seva visita però, desconegut pel públic, resultarà cabdal pel desenllaç de la peça (malgrat l'obert final). La peça, amb un ritme tranquil, deixa paladejar les converses, així com intentar trobar que pensen realment les protagonistes: que amaguen, quins objectius tenen, perquè diuen determinades coses... L'autor del text, #SergioVilaSanjuán, ens presenta una història original i interessant, encabida pel teatre (que també la produeix), de manera sublim enmig de Sant Jordi. A apuntar que les dates li escauen molt bé, per temàtica. L...

Ahir vaig veure #LaVeritatDeLaMentida ("L'Envers du Décor", 2016, que vindria a ser, "Sense Filtre"), al Teatre Akadèmia. Aquesta peça, dirigida amb gran talent per #GuidoTorlonia, és una comèdia deliciosa de #FlorianZeller, l'autor francès viu més representat fora de França i del qual ja hem pogut veure d'altres muntatges a Catalunya. La particularitat d'aquesta, a primera vista convencional comèdia, on un senyor deixa a la seva parella de tota la vida per una jove, i la presenta en un sopar als seus dos millors amics (parella, de la mateixa edat també), és que, el públic, pot escoltar el que pensen realment els personatges, en trencar la quarta paret i dir-ho en veu alta, aquests. El repartiment és realment encertat, però cal destacar a #EnricoIanniello, d'un talent difícil d'explicar. No fa tant que el vaig poder veure en la sublim #FilumenaMarturano i poder tornar-lo a gaudir ara és tot un immens plaer. Així trobem en les actuacions dels ...

Ahir vaig veure #ElCollarDeLaReina al #TeatreAkadèmia. Frisava de ganes de veure la nova comèdia de #RicardFarré (que malauradament aquest cop no actua) i #ArnauPuig, després de la fantàstica #ElBonPolicia, que vaig poder gaudir el 12-1-21. La peça, basada en fets reals, per difícil que ho sembli, segueix la particular i interessant història darrera d'un costós collar, que va contribuir a enterbolir la ja de per si malmesa reputació de la reina Maria Antonieta, a causa del gran escàndol que va suposar. Aquesta desafecció del poble (i la noblesa) amb la reialesa, va ser un dels molts detonants posteriors (juntament amb l'encariment dels productes de manera exponencial, la manca de treball per 1/3 part de la població, etc.) que va originar la Revolució Francesa a posteriori. De fet, dit assumpte, va generar no poques peces de ficció al respecte (literàries, majorment), de Dumas i Goethe, entre d'altres. Segons avança la comèdia, es va tornant cada vegada més esbojarrada, cosa...

Dissabte a la nit vaig anar a veure #ElsBuonaparte al #TeatreAkadèmia.  Un espectacle protagonitzat per #PauRoca (una de les meves debilitats), #DavidBagés i #OriolGuinart, amb text de #RamonMadaula i dirigit per #SílviaMunt, és clar que ha de ser un regal de Nadal per les persones enamorades del teatre com jo. Arribar a un teatre amb les expectatives pels núvols pot resultar frustrant, malgrat acabar veient una peça de qualitat... però no va ser pas el cas, perquè l'espectacle és superb. Així, trobem a escena a #NapoleóBonaparte, amb el seu esclau, fent temps fins a la que serà una trobada determinant amb el seu germà, Josep, per tractar els problemes relacionats amb la seva recent i polèmica coronació com a rei d'Espanya. La força escènica en el gest en algunes de les situacions interpretades, com són tant el bany del mateix Napoleó, com la del seu germà, a posteriori, resulten una delícia. L'original feina feta per tal de recrear com va ser la important trobada i fer-la ...

Divendres (17-11-23) vaig veure "Els ossos de l'irlandès" al Teatre Akadèmia. Aquesta notable comèdia dirigida amb encert per Xavi Ricart, per estètica recorda al muntatge de La Perla 29, "La reina de bellesa de Leenane", que ja vaig poder veure (el 12-2-19). Així, pel que fa a la trama, trobem tres amics que decideixen quedar amb urgència de nit, al local d'un d'ells, malgrat el gran xàfec que està caient. L'obscur motiu els tindràs tota la nit neguitosos, ja que la solució no sembla pas fàcil i les conseqüències per a ells poden ser catastròfiques. El repartiment conformat per Ivan Benet, Norbert Martínez i Ernest Villegas, constitueix un plaer en si mateix. Poder veure als tres a escena, amb les seves enormes aptituds, és un dels plats forts d'aquesta peça. L'escenografia d'Anna Tantull és sens dubte espectacular, amb tota mena de detalls. Sembla que realment ens trobem a un local on es fa cervesa artesana i no pas al teatre. L'enc...

Ahir vaig anar a veure "Macbeth" al Teatre Akadèmia i va ser una experiència gens convencional. M'explico. En aquesta peculiar versió de Moreno Bernardi de 2 h i 10 minuts, veiem un Macbeth molt musical, ja que aquesta és present en tot moment perquè trobem un violinista a escena contínuament, amb unes composicions molt barroques i recarregades (a estones massa, pel fet que arriba a fatigar a l'espectador), i els actors i actrius de l'ampli repartiment (8), que sovint canten, però sense perdre l'esperit fosc de l'obra. És a dir, no espereu un Macbeth endolcit amb un musical tipus Mar i Cel, perquè no el trobareu. Aquesta obra és impressionant en dos aspectes. Per una banda, per les grans interpretacions del repartiment, i per l'altra, amb l'elaborat, original i tenebrós vestuari. Pel que fa al primer, els actors i actrius, liderats per un "Macbeth" representat per David Menéndez, el qual he tingut la sort de veure en diverses ocasions, en...

El 28-3-18 vaig poder veure una lectura dramatitzada de  Kiss me love  de Les Antonietes Teatre a la Sala Beckett i enguany, he pogut veure el projecte ja complet, al Teatre Akadèmia. La veritat és que malgrat ser una lectura dramatitzada , ja llavors em va impressionar el projecte. Vaig sortir en un "globus de felicitat" segons podeu llegir a la ressenya que vaig fer llavors. Val a dir, que malgrat que l'espectacle final compta amb un repartiment diferent, conformat per Jorge Cabrera, Annabel Castan, Pep Ferrer i Ignasi Guasch, el resultat és igualment bo. Pep Ferrer, pren les regnes i lidera la resta de repartiment amb una actuació molt convincent i entranyable. El text d'Oriol Tarrason (que també n'és el director d'aquesta proposta) és una joia. Ja ho vaig dir en el seu moment i em reitero: "Tots i cadascun dels diàlegs, aporten quelcom a l'obra... T'atrapen... Et fan pensar... I sobretot, flueixen amb una organicitat esfereïdora". En defi...

Dijous vaig anar a veure "El Papa" al Teatre Akadèmia. Aquest notable espectacle està cuidat fins al més mínim detall. De fet, està construït sota la sòlida base d'unes excel·lents interpretacions per part del repartiment liderat pel meravellós Lluís Soler, en el paper de Papa, que sempre ens regala unes magnífiques actuacions. Seria injust, però, no parlar de la bona actuació de Xavier Boada, com a secundari de luxe o coprotagonista, segons es miri. A més a més, Núria Farrús i Míriam Lladó, malgrat tenir petits papers, encerten de ple amb unes interpretacions molt versemblants. Així, en aquesta interessant obra, veure'm a un Papa molt humà i proper, patint pels diferents problemes que afecten a l'Església catòlica. També se'ns presenta com és la seva relació amb una propera monja de la seva confiança, així com el difícil encaix amb el qual va ser un rival per accedir al càrrec. El text, d'Anthony McCarten, resulta especialment atractiu al principi, però d...

Ahir (30-9-22) vaig veure "Dirrrty Boys" al Teatre Akadèmia. Aquesta bona obra, basada en fets reals, ens porta una història àmpliament representada (pel·lícula, llibre, curtmetratge...) on trobem 2 nens de 10 anys, que maten a un infant desconegut de 2 anys... i com això els condicionarà per la resta de la seva vida. El text, colpidor, fa pensar i resulta desconcertant. L'escenografia, inexistent, no constitueix un problema gràcies a l'actuació del jove actor Martí Cordero, un dels dos protagonistes, plena d'intensitat i realisme, que destaca i molt, en aquesta peça de ritme frenètic que passa volant. La posada en escena resulta original, en fragmentar els diferents fets ocorreguts, en dates allunyades i representant-los compartimentadament. Així, ens van entregant a poc a poc peces d'un trencaclosques que segons avança l'obra, anirem confeccionant. Finalment, podrem veure el succeït, com un tot polièdric amb diferents arestes metafòriques plenes de matis...

Diumenge vaig veure "Els nostres fills" al Teatre Akadèmia. Primer de tot dir, que espero que la persona que va tenir un desmai es trobi bé i només hagi estat un ensurt (i és per això mateix, que no vaig fer foto en finalitzar l'espectacle). Només seure a la butaca sorprèn l'escenografia que un descobreix al davant: una cuina d'una casa realista (i minimalista), amb una estètica peculiar i amb caràcter, que a mi personalment m'ha encantat. El text de la jove i reconeguda Lucy Kirkwood, aconsegueix anar mantenint l'atenció de la persona espectadora i ens va presentant diversos fets que fan que l'atracció cap aquest sigui creixent i continua. El plantejament resulta original: un matrimoni de físics nuclears jubilats, es retroba amb una excompanya, anys després d'un greu accident nuclear... i aquest fet, canviarà les seves vides per sempre. El repartiment, el conformen Isabelle Bres, Albert Pérez (que he pogut gaudir en diversos muntatges) i Maria Pau...

Tot just surto del Teatre Akadèmia de veure "El Palmeral". Obra que ens presenta l'al-Àndalus fa uns mil anys, en plenes guerres civils, en el qual l'amor entre dos homes (un historiador i poeta, per una banda, i un soldat, per l'altre) tindrà greus conseqüències per ells i els que els envolten. Així sota la mirada polièdrica dels diferents protagonistes (implicats, dones, germà-aprenent...), com si la suma de diferents monòlegs individuals ens portés aquesta història (ja que els personatges no interactuen entre ells, sinó que simplement narren la seva visió), ens presentaran cada un d'ells el seu particular punt de vista d'aquesta tràgica història (constituint una sort d'efecte Rashomon). Ampli repartiment de nivell, amb un text reivindicatiu i social (on es parla i molt, dels integrismes), però poc teatral (a parer meu, ja que resulta molt literari). L'escenografia amb sorra a l'escenari i diferents elements, ens transporta en aquest viatge e...