Ahir vaig anar a veure "Macbeth" al Teatre Akadèmia i va ser una experiència gens convencional.
M'explico. En aquesta peculiar versió de Moreno Bernardi de 2 h i 10 minuts, veiem un Macbeth molt musical, ja que aquesta és present en tot moment perquè trobem un violinista a escena contínuament, amb unes composicions molt barroques i recarregades (a estones massa, pel fet que arriba a fatigar a l'espectador), i els actors i actrius de l'ampli repartiment (8), que sovint canten, però sense perdre l'esperit fosc de l'obra. És a dir, no espereu un Macbeth endolcit amb un musical tipus Mar i Cel, perquè no el trobareu.
Aquesta obra és impressionant en dos aspectes. Per una banda, per les grans interpretacions del repartiment, i per l'altra, amb l'elaborat, original i tenebrós vestuari.
Pel que fa al primer, els actors i actrius, liderats per un "Macbeth" representat per David Menéndez, el qual he tingut la sort de veure en diverses ocasions, ens regalen unes actuacions magnífiques, en una obra que s'ha pogut veure centenars de vegades (normal, per altra banda, ja que és possiblement la millor obra de Shakespeare), però en la qual ens ensenyen la seva manera pròpia de fer-ho, amb caràcter i encert.
Per l'altra, com deia abans, el vestuari és un altre dels plats forts. Realment, el que ens planteja Josep Abril, destaca per l'originalitat, però també per ser enormement escaient pel presentat a escena. És d'aquelles imatges, amb els personatges a escena, que costa d'oblidar passat un temps llarg.
L'escassa escenografia, modular, és utilitzada contínuament pels diferents personatges, permetent diferents canvis. A més a més, aquesta, és complementada amb el projectat, malgrat que sota el meu parer, no és gaire escaient amb el que veiem a escena... cosa, per altra banda, raonable, ja que fer projeccions per un clàssic de Shakespeare ha de ser una empresa ben difícil.
En definitiva, una bona oportunitat per apropar al públic a un clàssic intangible com Macbeth, però des d'una vessant ben diferent i allunyada del que se sol representar, especialment recomanada per als espectadors més intrèpids, amb gust pels espectacles de nova creació.
La podreu trobar fins al 29.
