"Per amor (Un pacte d'honor)" és una obra dirigida i escrita per Eu Manzanares que sorgeix arran d'una proposta de la Cia Amalgama, i que ens llança diferents preguntes mentre ens fa repensar com ens relacionem en societat, especialment com establim vincles afectius i quin encaix hi trobem en consonància amb el que pensem i el que diem. Així, veurem com dues persones que comencen una relació sexoafectiva es plantegen casar-se perquè ell (en Mateo, de Xile) pugui quedar-se al nostre país, ja que se li esgota el temps i les opcions: el seu permís de residència arriba al límit i, davant la impossibilitat de prorrogar-lo, per exemple, per raó d'estudis, en no disposar de diners i treballar en precari, no sembla tenir gaires alternatives més enllà d'aquesta o marxar. Ella, la Sandra, en voler-lo ajudar, però també en voler mantenir aquest vincle, s'hi ofereix. Tot plegat, però, malgrat que inicialment només havia de ser un muntatge amb una modesta "cerimòn...

La sala Flyhard acull ‘El Grill’, una sitcom catalana. Aquesta simpàtica comèdia recorda, en certa manera, "Kràmpack", l'obra de teatre que va ser l'origen de "Plats Bruts". Hi trobem una parella que, amb humor, ens presenta problemes que poden resultar familiars a bona part de les parelles urbanes actuals. És a dir, veurem com conviuen amb qüestions tan presents avui com el lloguer i la gentrificació que s'està produint a Barcelona, les dificultats per trobar feina o les típiques discussions de parella. Tot plegat configura una quotidianitat força recognoscible per a una determinada generació que viu a Barcelona. De sobte, però, tot es precipitarà arran de l'arribada d'un grill a casa seva, fet prou estrany, perquè estem parlant d'un piset a la zona de Gràcia. Veurem tot seguit com aquest inesperat fet desencadena tota una sèrie de divertides conseqüències que faran d'aquesta entranyable comèdia una proposta molt entretinguda. Trobarem a...

El 20 d’octubre vaig veure "La confusió" a la Sala Flyhard. Aquesta obra, dirigida amb habilitat per Jaume Viñas, mitjançant la comèdia, aborda una temàtica complexa: l’homofòbia latent en determinats cercles pseudointel·lectuals. En particular, ho fa seguint de prop l’experiència professional d’una "coach" fraudulenta, la Lorena (Roser Batalla), que, disfressant amb paraules boniques els serveis que ofereix, en definitiva (i per parlar clar), "cura" l’homosexualitat. Aquest fet greu és tractat per Raquel Loscos, l'autora, amb humor i irreverència, a través d’una aparentment histriònica clienta (Anna Tamayo) que irromp, en ple xàfec, a la consulta i que trastoca el pensament d’aquesta peculiar orientadora. Sense oblidar els diàlegs punyents i reivindicatius, també hi trobem una bona dosi de comèdia i fins i tot espai per a la música, ja que, en un moment determinat, amb Eros Ramazzotti sonant a tot volum, la "clienta" ens sorprendrà amb tot u...

El 8 de setembre vaig anar a veure "Em dic Josep" a la Sala Flyhard.  Aquesta magnífica obra, que torna a la cartellera, ens presenta la vida d’un artista cantautor conegut en els ambients més "underground" de l’època de la Barcelona olímpica. Un artista molt particular que es feia dir Camil Clot Superstar i que va desaparèixer sobtadament, sense deixar rastre. A través dels dos magnífics i fantàstics actors (Mont Plans i Pau Vinyals) i d’un músic (Daniel Higiénico), que s’estrena enguany fent d’actor també, seguirem el procés de creació d’aquest espectacle: des de les entrevistes amb la mare i el germà, fins a l’aprofundiment en la figura d’aquest cantant tan voluble. Una història que us atraparà, on res és el que sembla, amb girs sorprenents que mantenen la tensió i desperten l’interès per aquest personatge tan controvertit. Veurem diferents moments, des que el dramaturg i director Marc de la Varga va decidir tirar endavant el projecte fins a la posada en escena f...

El 31 de maig vaig veure "Loop" a la Sala Flyhard. Aquesta interessant proposta, amb text de Ramon Madaula (que també actua), pren com a punt de partida l’imminent viatge de la seva filla (interpretada per Júlia Genís) cap a Tanzània per començar una nova vida amb la seva parella. Aquest fet, que s’ha de produir en qüestió d’hores i que suposarà com a mínim un any de separació, trasbalsa emocionalment tots dos protagonistes. A mesura que avança el temps, els nervis afloren i la relació tibant entre pare i filla es fa palesa, dificultant una comunicació honesta i serena. L’obra mostra com aquesta dificultat per parlar de tu a tu sense fer-se mal té patrons que es repeteixen de manera intergeneracional. Així doncs, mitjançant diferents escenes amb salts temporals (i generacionals), veiem com sovint reproduïm patrons familiars, a vegades de manera inconscient, amb encerts i errors. Pel que fa a l’escenografia, Montse Amenós i Carlota Ricart signen una proposta preciosa: ens situ...

El 24-3 vaig veure "La viatgera" a la Sala Flyhard i ara us porto la meva opinió sobre aquest espectacle, que podreu trobar fins al 12-5-25. Aquesta comèdia de ciència-ficció no és ni de lluny el que sembla a primera vista... i aquí rau una de les gràcies de la proposta dirigida amb talent per Xavier Ricart (" Els ossos de l'irlandès ", " El favor "...). Només us diré que pren dues pel·lícules de referència (les quals no us revelaré per evitar espòilers), que segurament us han marcat. El que sí que us puc dir, és que trobarem una escriptora de divulgació científica en l'habitació d'un hotel, que ha de preparar la presentació del seu nou llibre per a l'endemà. Arran d'una visita inesperada en la mateixa habitació, tot es precipitarà, ja que es produiran una sèrie de fets difícils de creure. Cal dir que l'escenografia d'Elisenda Pérez és quelcom a destacar, ja que representa una habitació d'un hotel amb tot luxe de detalls, qu...

Divendres vaig veure #PassaranCosesFantàstiques a la #SalaFlyhard. Aquesta sorprenent i original proposta, barreja diferents gèneres i elements, fusionant-los amb encert. Així, no estem davant d'una comèdia clàssica, ja que en l'espectacle trobarem màgia (gràcies a diferents successos paranormals), però també elements detectivescos propis d'un "true crime". El punt de partida serà un noi que, en estar a l'atur per deixar la seva feina de comptable, s'aboca al 100% a esbrinar els petits "misteris" que transcorren en la seva comunitat de veïns (així com a narrar-los al seu pòdcast). Això generarà reticències en la seva parella, que veurà com aquest pràcticament ni surt de casa. Aquesta aparent calma, aviat, s'esquinçarà en investigar la suposada desaparició de la seva veïna. Això desencadenarà una sèrie d'esbojarrats i còmics fets, que donaran un tomb radical a la narració i que ens faran viatjar, cap a llocs desconeguts, de manera molt div...

Dilluns vaig veure #BreuIntroduccióAlWestern a la #SalaFlyhard, la nova proposta dirigida amb encert per #LlàtzerGarcia (reputat director i autor que ens ha regalat joies com: La pols, La meva violència i Els nens desagraïts). Aquest original producte, amb text de #JoanYago, ens transporta al pis d'un funcionari que arran de denegar una prestació a una persona precaritzada, rep una violenta agressió (bé, de fet, com veureu, no és exactament així...). Recordem que Joan Yago és un dels membres de la meravellosa companyia #LaCalòrica, que tantes alegries ens ha donat amb textos realment superbs dels que he pogut gaudir com els de: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I, Fairfly, Els ocells i De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda? L'acció, com l'aleteig d'una papallona, desencadenarà tot una sèrie de fets d'especial rellevància, que faran un gir de 180 graus en la vida d'aquest home (sobrepassat i reclòs en si mateix, interpretat ...

Avui he anat a veure #FakeIt a la #SalaFlyhard. He trobat un espectacle dirigit per #MercèVila, ple d'energia i amb molta dansa urbana, majorment a càrrec de la joveníssima protagonista, #CloeAmores @cloe.amores. La bellesa d'aquests balls són dignes d'elogi, gràcies a l'excel·lent feina de la intèrpret que també actua amb consistència, malgrat que el seu gran talent (i passió) és ballar, tal com aconsegueix demostrar-nos. Convé remarcar que aquest és ideal per un públic jove o familiar, perquè aborda moltes de les preocupacions dels adolescents, però també dels seus pares. Ho mostra a través d'una història que entoma el fet d'assolir la realització personal a través dels fills, sacrificant potser la seva pròpia. També, s'aborden d'altres interessants preguntes com, per exemple: Què és l'èxit? Tot val per obtenir-lo? Les frustracions dels pares les han de compensar els seus fills? Han de marcar aquests el seu camí a seguir? Quin paper juguen les xarx...

L'altre dia vaig tenir la sort de poder veure "Una butaca al pol nord" a la #SalaFlyhard. A aquesta peça, podem trobar una psicòloga que treballa el sistema sanitari públic i que està realment cremada de veure com la societat i en particular el sistema, no mouen fitxa per entomar amb l'energia necessària la violència de gènere... i com aquesta acull a la consulta d'una amiga i també psicòloga, per parlar de tot això. Aquesta peça destaca per ser la primera de #MònicaGlaenzel com a directora professional. Aquesta popular i conegudíssima actriu, ha participat en desenes de muntatges teatrals, malgrat que és més coneguda pel gran públic pel seu paper a diferents sèries de TV3, especialment a plats bruts. Per l'ocasió s'ha volgut envoltar de grans professionals del món del teatre. En l'obra ha participat una gran figurinista i també, el millor escenògraf de Catalunya per a molts. Tots dos, a més a més de tenir un enorme talent, són germans de Mònica. Així ...

Tot just surto de veure #CavalletDeMar o el peix invisible, a la #SalaFlyhard. Després de descobrir #PauCoya (apunteu aquest nom) a la #SalaVersusGlòries amb la superba #PolsDeDiamant, de la qual també n'és l'autor, trobar que també tenia una altra obra a la cartellera va ser una sorpresa inesperada i plaent. Aquest cop, però, la història és ben diferent: el protagonista, en Martí, que va transitar de dona a home i que actualment s'està hormonant (des de no fa gaire), comença a trobar que tot es va posant en el seu lloc a poc a poc, quan de sobte, un inesperat fet trastoca la seva vida de dalt a baix... amb un particular efecte dominó que sembla no parar. El text d'en Pau, ple de bellesa, però també de reivindicació per tot el diferent, allunyat de la normativitat, és una delícia i tota una declaració d'intencions valenta, en aquests obscurs temps en què creix l'extrema dreta i la censura (com per exemple va passar, malauradament, amb #Nua). Vull ressaltar la pe...