El 31 de maig vaig veure "Loop" a la Sala Flyhard.
Aquesta interessant proposta, amb text de Ramon Madaula (que tambĂ© actua), pren com a punt de partida l’imminent viatge de la seva filla (interpretada per JĂşlia GenĂs) cap a TanzĂ nia per començar una nova vida amb la seva parella.
Aquest fet, que s’ha de produir en qĂĽestiĂł d’hores i que suposarĂ com a mĂnim un any de separaciĂł, trasbalsa emocionalment tots dos protagonistes. A mesura que avança el temps, els nervis afloren i la relaciĂł tibant entre pare i filla es fa palesa, dificultant una comunicaciĂł honesta i serena.
L’obra mostra com aquesta dificultat per parlar de tu a tu sense fer-se mal té patrons que es repeteixen de manera intergeneracional. Aixà doncs, mitjançant diferents escenes amb salts temporals (i generacionals), veiem com sovint reproduïm patrons familiars, a vegades de manera inconscient, amb encerts i errors.
Pel que fa a l’escenografia, Montse AmenĂłs i Carlota Ricart signen una proposta preciosa: ens situa dins l’estudi d’aquest artista, envoltat de peces i escultures suggerents que reforcen l’atmosfera Ăntima del muntatge.
El vestuari, igualment a cĂ rrec de Carlota Ricart, Ă©s un goig i va en la lĂnia de la proposta.
Les actuacions de Ramon Madaula i JĂşlia GenĂs aporten frescor i intensitat. Realment, sĂłn d’un gran nivell.
Cal destacar també que el final és profundament emotiu. De ben segur que us arribarà al cor.
En definitiva, una gran obra, dirigida amb habilitat per Mònica Bofill, que podreu veure a la Sala Flyhard per gaudir, a molt poca distà ncia, d’un intens i commovedor duel interpretatiu.
La podreu trobar fins al 25-7-25.
Nota: notable.

Sinopsi:
Hi ha preguntes que travessen generacions: Qui som quan intentem no assemblar-nos als pares? Quin rastre estem condemnats a deixar, inevitablement, en els nostres fills?
Un pare i la seva fila; una filla i el seu pare.
La conversa pendent.
El pare pensa que en sap més que la filla; ella pensa que en sap més que el pare. Ell no sap com dir-li a ella; ella no sap com dir-li a ell. Ell creu que la filla s’equivoca; ella creu que qui s’equivoca és el pare. El pare potser no coneix prou bé la filla, la filla potser no coneix prou bé el pare. El combat d'estimar-se.