Ferran Utzet dirigeix "La truita", com ja va fer amb la meravellosa " Sopa de pollastre amb ordi " del 2018. Aquest cop, però, ens presenta una comèdia que ens parla indirectament de les relacions personals, posant el focus especialment en els vincles familiars, en allò que diem, en com ho diem i, encara més important, en allò que no diem. Així, trobarem un matrimoni ja gran que decideix començar una nova vida al món rural obrint una fleca ecològica. Com cada any, la família (fills, nets...) es reunirà per celebrar l'aniversari d'ell. Tanmateix, aquesta s'anirà complicant a mesura que avancin els esdeveniments. El detonant de tot plegat serà una truita portada per una de les filles que, a causa de la seva dieta lacto-pesco-vegetariana, no podrà menjar el mateix que els altres i demanarà a sa mare que li cuini aquell peix, amb funestes conseqüències. Una trobada aparentment quotidiana que aviat deixa aflorar tensions, secrets i ferides, en dues hores de f...

El 7 de novembre vaig anar a veure "Glorious! La pitjor cantant del món" al Teatre Poliorama. Aquest espectacle, basat en fets reals, ens presenta una història interessant i poc coneguda pel gran públic: la de la cantant de fa un segle Florence Foster Jenkins, coneguda per molts com "la pitjor cantant del món". Aquesta excèntrica dona acomodada va aconseguir fer carrera i fins i tot gaudir d’una certa notorietat, tot i que era evident que les seves habilitats musicals quedaven molt lluny dels estàndards professionals. Malgrat això, va vendre milers d'entrades i va provocar que figures de renom la respectessin i fins i tot la seguissin en els seus particulars concerts, com ara Cole Porter, possiblement Enrico Caruso i altres personalitats de l'època. Aquesta divertida comèdia compta amb un repartiment de primer nivell, sens dubte un dels grans reclams de l'obra: Marta Ribera, Ramon Gener, Santi Millán, Annabel Totusaus, Eva Cartañà i Meritxell Duró. Perso...

 El 17 de setembre vaig veure "Els bons" al Teatre Poliorama. Aquesta comèdia, dirigida amb habilitat per Paco Mir (de qui ja havia pogut gaudir tant la seva versió de "La plaça del diamant" com "El perro del hortelano" i "De mares i filles"), ens presenta una peça escrita per Ramon Madaula (autor també d’altres obres de gran qualitat que he tingut el plaer de veure  com "Els Brugarol," " El Tigre ", " Loop " i " Els Buonaparte "), que alhora n’és un dels tres intèrprets. A l’escenari hi veiem Jordi Boixaderas (a qui feia temps que no veia i tenia moltes ganes de retrobar) i el mateix Ramon Madaula, que coincideixen arran de l’entrada imminent a presó del personatge de Madaula. Aquests són acompanyats per Anna Casals, qui, en el rol de conductora del polític interpretat per Boixaderas, assumeix un paper aparentment secundari però essencial. Aviat descobrim el veritable motiu d’aquest encontre en un teatre, ...

El 7 de juliol vaig veure "L’últim ball" al Teatre Poliorama. Aquest espectacle forma part del cicle de teatre "Amunt el Teló del Poliorama per València", una iniciativa que reuneix tres conegudes companyies valencianes en una celebració de les arts escèniques que vol ser també una mostra de solidaritat amb els professionals afectats per la DANA. En definitiva, una excel·lent oportunitat per veure companyies que habitualment no tenim als escenaris catalans i que, durant uns pocs dies, ens regalen alguns dels seus espectacles més significatius. En el cas que ens ocupa ara, trobem aquesta proposta de la companyia Horta Teatre, que és un homenatge als grans còmics d’èpoques passades. De fet, l’obra ens situa en una residència d’avis on retrobem un duet còmic separat fa anys, en la línia de Martes y Trece, Tip y Coll, el Dúo Sacapuntas o Faemino y Cansado... De fet, el seu nom artístic ja és tota una declaració d’intencions: Lino y Morgan. Així, descobrim com feia dècad...

El 20-3 vaig veure "Les mares" al Teatre Poliorama i ara us porto la meva opinió sobre aquesta obra, que podreu trobar fins al 20-4-25. Estem davant d'un espectacle de Fel Faixedas i Carles Xuriguera que combina amb encert comèdia, reivindicació i homenatge, prenem com a eix central les mares del conegut duet còmic. Així, ens transportaran a diferents èpoques seguint la vida d'aquestes. En destaca, en fer aquesta marxa enrere, veure la societat de llavors i les dificultats que van afrontar, marcades pel masclisme predominat (que si bé s'ha atenuat lleugerament en alguns aspectes, encara és preponderant en la nostra societat actual). L'obra, en comptes de ser un monòleg humorístic convencional, es presenta com una proposta teatral més complexa, més pròpia del que veiem habitualment en espectacles teatrals convencionals, on els dos còmics no només interpreten les seves mares, sinó també a ells mateixos en diverses escenes. Com per exemple, en la peixateria on tr...