Ferran Utzet dirigeix "La truita", com ja va fer amb la meravellosa "Sopa de pollastre amb ordi" del 2018. Aquest cop, però, ens presenta una comèdia que ens parla indirectament de les relacions personals, posant el focus especialment en els vincles familiars, en allò que diem, en com ho diem i, encara més important, en allò que no diem.
Així, trobarem un matrimoni ja gran que decideix començar una nova vida al món rural obrint una fleca ecològica. Com cada any, la família (fills, nets...) es reunirà per celebrar l'aniversari d'ell. Tanmateix, aquesta s'anirà complicant a mesura que avancin els esdeveniments.
El detonant de tot plegat serà una truita portada per una de les filles que, a causa de la seva dieta lacto-pesco-vegetariana, no podrà menjar el mateix que els altres i demanarà a sa mare que li cuini aquell peix, amb funestes conseqüències.
Una trobada aparentment quotidiana que aviat deixa aflorar tensions, secrets i ferides, en dues hores de funció que passen volant
A mesura que avancin els plats, anirem descobrint diverses revelacions, però també viurem una vetllada moguda en què el focus es posarà, alternativament, en tots i cadascun dels personatges. Aquest mecanisme podria córrer el risc de semblar mecànic o imposat, però no ho és pas, ja que els personatges estan dibuixats de manera sublim i tenen ànima pròpia. Tots ens resulten interessants per si mateixos i tots tenen alguna cosa a dir.
Tot això se sosté, a més, en un text i unes converses espectaculars. És d'aquelles obres que, malgrat durar dues hores, es fan curtes, i un voldria quedar-s'hi molta més estona. Podries passar realment setmanes gaudint dels membres d'aquesta família, que tenen tant a dir.
A més, tot plegat arriba acompanyat d'una producció absolutament impactant i d'un repartiment que treu l'alè. Poder comptar amb referents del teatre com Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas, amb una llarga i exitosa trajectòria al darrere, al costat d'altres intèrprets més joves, però també talentosos, com Sara Espígul, Miranda Gas, Júlia Bonjoch, Arnau Puig, Marc Bosch i Tai Fati, constitueix per si sol una delícia absoluta.
També hi contribueix l'escenografia d'Albert Pascual, absolutament detallada, que representa una masia catalana i ajuda a fer encara més creïble l'univers de la funció.
És difícil fer una ressenya quan tot funciona, i tan bé. Així que gairebé no puc dir res més, més enllà que la recomanació d'anar a veure-la es converteix pràcticament en una obligació.
En definitiva, una gran producció en què tot funciona al mil·límetre, gràcies a un treball i una professionalitat excel·lents, que ens ofereixen una comèdia d'aquelles que, de segur, continuarem recordant amb el pas del temps.
La podreu veure fins al 18 d'octubre al Teatre Poliorama.
Nota: excel·lent ⭐⭐⭐⭐⭐
Fitxa artística:
Autoria: Baptiste Amann
Traducció: Carles Batlle
Direcció: Ferran Utzet
Intèrprets: Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, Sara Espígul, Miranda Gas, Júlia Bonjoch, Arnau Puig, Marc Bosch i Tai Fati
Escenografia i vestuari: Albert Pascual
Confecció vestuari: Taller Goretti Puente
Caracterització: Esther Carbonell
Disseny de llums: Guillem Gelabert
Disseny de so: Guillem Rodríguez
Disseny audiovisual: Francesc Isern
