"Bons i dolents" és la nova producció que podem trobar al Teatre Condal, liderada per Joel Joan, no només com a protagonista, sinó també com a autor del text. És innegable que sap, i molt bé, què vol el públic, i així ho acrediten els seus nombrosos èxits, començant per "Kràmpack" i "Plats bruts"... i arribant fins a la recent "Escape Room 2", de la qual també tenim una pel·lícula actualment a la cartellera (com ja va passar amb la primera entrega). En aquesta bona producció trobem un text senzill, que repeteix alguns clixés típics, però que funciona, i molt bé, gràcies, en bona part, al paper que entoma Joel Joan com a Ricard. Un personatge amb alguns possibles paral·lelismes amb el mateix actor, portats fins a l'extrem de convertir-lo gairebé en una caricatura d'ell mateix. I aquí cal reconèixer-li la capacitat de riure's d'un mateix, donant vida a un personatge enormement divertit que aconsegueix captivar el públic. Tot un ence...

"53 domingos" és la popular proposta que ens presenta Cesc Gay, una divertida i simpàtica comèdia de la qual també s'ha fet una adaptació cinematogràfica disponible a Netflix (interpretada per Javier Cámara, Carmen Machi, Javier Gutiérrez i Alexandra Jiménez). El muntatge, que ja es va poder veure al Teatre Romea el 2020, aterra ara al Teatre Condal (també del Grup Focus) per fer-nos riure amb la particular relació que mantenen tres germans molt diferents. Aquests s'hauran de reunir, malgrat les seves reticències i dificultats, per parlar (sense barallar-se, tasca gens fàcil) sobre què fer amb el seu pare, ja gran, que viu sol i que comença a tenir dificultats importants per espavilar-se tot sol. En la versió d'enguany, que posa les relacions familiars al centre, trobarem el televisiu humorista Julián López, molt ben acompanyat per Pepa Charro, Xavi Mira i Candela Serrat. Tots plegats conformen un equip que ens farà somriure amb la seva feina. La proposta de Cesc ...

"Una idea genial", ens presenta un elaborat i original text de Sébastien Castro, reconegut actor francès del qual coneixerem la divertida proposta gràcies a l'adaptació de Susanna Garachana (que també és una de les protagonistes), on ha afrontat amb èxit algunes dificultats referents al context diferent de l'obra, fent-la aterrar a la realitat del nostre territori. Així, podrem trobar a escena un vodevil ("vaudeville" en francès) frenètic, on un Lluís Villanueva superb, multiplicat amb diferents papers i canvis vertiginosos (en pocs segons), de gran dificultat i comicitat. En aquest espectacle ple d'embolics, trobarem que l'Oriol (Xavi Mira), preocupat per la sospita que la seva dona, la Mariona (Susanna Garachana) té una aventura amb el seu agent immobiliari (Lluís Villanueva), contracta un tercer, un actor amateur de gran paregut físic amb aquest, per tal de posar un parany a la seva dona i esbrinar així si les seves sospites són reals. Tot, però, ...

El 27 de desembre vaig veure "Germans de sang" al Teatre Condal. Aquest musical, una autèntica joia, és realment espectacular i gairebé una obligació per a qualsevol amant del teatre musical. Es tracta de l’adaptació catalana del clàssic de Willy Russell, una proposta que ha estat un èxit des de la seva estrena i que, al llarg dels anys, ha captivat milers d’espectadors arreu. En aquesta ocasió, la direcció va a càrrec de Daniel Anglès, que demostra una habilitat enorme, amb el suport d’Ariadna Peya en la direcció coreogràfica. El repartiment ja és, per si sol, una magnífica carta de presentació de l’enorme espectacle que tenim al davant. A escena hi trobem intèrprets de gran nivell. Personalment, tinc una debilitat especial per Albert Salazar, però tampoc puc deixar d’esmentar Roc Bernadí, que ja em va captivar a "El dia de la marmota", ni Francesc Fuentes, que ha estat una grata sorpresa. Més conegut pel gran públic com a cantant sota el nom artístic (i segon cogn...

El 16 de juny vaig veure "Operetta" al Teatre Condal. Aquesta producció té la capacitat d’apropar al gran públic populars cançons de l’òpera (de Mozart, Bizet, Verdi, Rossini, Wagner...) en un format atractiu i dinàmic, amb un enorme repartiment de 14 intèrprets a escena. No només tots ells demostren grans habilitats vocals, sinó que, mitjançant el teatre gestual, aconsegueixen fer riure tant petits com grans amb un gran nombre de gags relacionats amb el món de les arts escèniques i tot allò que l’envolta. Així, veurem diferents treballadors preparant l’escenari perquè s’hi representi una òpera, desfilant davant dels ulls dels espectadors sorpresos. La posada en escena és original i destaca pel vestuari polifacètic de Marta Rafa i un maquillatge que, en certa manera, recorda l’estètica de David Bowie. Tot plegat crea una atmosfera visual i escènica molt potent. Un muntatge que trenca motlles: l’òpera esdevé una comèdia gestual amb ritme trepidant, gràcies a la mirada creativa...

El 5-5 vaig veure "Tuelf Points Golden Edition 2025" al Teatre Condal i ara us porto la meva crítica d’aquest espectacle, que podreu trobar en cartell fins al 12-5-25 només. Aquest musical tan particular i interessant de Dídac Flores Rovira ens proposa un gran recorregut per un nombre realment impressionant de cançons que han passat per Eurovisió al llarg dels anys (en particular des del 1956 fins a l'actualitat). No es presenta, però, com un simple concert vistós, sinó que adopta una posada en escena teatralitzada. La història no és gaire elaborada ni extensa: el popular festival ha estat suspès i una intel·ligència artificial, a través d’una societat secreta que sembla controlar-ho tot, selecciona una persona amb grans habilitats per crear l’«eurohit» definitiu. Aquesta tasca es desenvolupa en un laboratori futurista, amb l'ajuda de robots d’aparença humana i talent musical extraordinari. El desplegament tècnic i musical, però, és impressionant. El nombre de temes i...

El 25-3 vaig veure "Lapònia" al Teatre Condal i ara us porto la meva ressenya sobre aquesta obra, que podreu trobar fins al 22-6-25. Aquest espectacle de gran format parteix d’una premissa senzilla però divertida: el viatge d’una família catalana cap a Finlàndia. L’excusa és retrobar-se amb l’altra germana, que hi viu amb el seu marit i la seva filla. Una trobada entre dues famílies separades per milers de quilòmetres, però unides per la mateixa sang. Malauradament, a causa del xoc cultural, es produiran diversos enfrontaments ben divertits. Cal apuntar que el text de Cristina Clemente i Marc Angelet amaga un gran nombre de girs que mantenen la persona espectadora enganxada a la butaca. Pel que fa al repartiment, àmpliament conegut, cal dir que està format per Míriam Iscla, David Bagés, Anna Sahun i Albert Prat. Aquest constitueix una delícia en si mateix. Gràcies a la seva llarga trajectòria en el món del teatre, ens faran gaudir de valent amb aquesta original comèdia. L’esc...

Dilluns vaig poder veure per fi #UnaLlumTímida al #TeatreCondal. Aquest musical de petit format és tot un fenomen en si mateix, on més de 25.000 espectadors l'han pogut gaudir. Així, descobrirem a escena com dues mestres s'enamoren en plena època franquista. La peça seguirà l'evolució de totes dues amb el pas dels anys, mostrant-nos les condicions especialment crues de l'època per al col·lectiu LGTBIQ+ en general i per totes dues en particular, constituint un hàbil instrument per fer valdre la memòria històrica. Aquest és dirigit amb enorme habilitat per la directora (i autora) brasilera, resident a Barcelona des de fa molt, #MariliaSamper, que ja ens ha regalat diverses joies que he pogut veure fa un cert temps, com per exemple L'Alegria [Nota: 8,4] (26-12-18), Pretty [Nota: 9,2] (7-5-16) i #DosPunkisIUnVespino (8-12-11). Les cançons compostes per #AndreaPuigDoria i per #ÀfricaAlonsoBada són realment precioses. Comptar amb una Guitarra (#CèliaVarón) i un violoncel ...

Ahir vaig veure La noche de los muertos vivientes ¡Live! al #TeatreCondal. Aquesta ambiciosa producció teatral basada en la pel·lícula de culte del 68, de George Romero, sota l'aparença d'una típica comèdia amaga un producte innovador i trencador que explora vies poc freqüentades al teatre. L'espectacle és certament interactiu i immersiu, cosa que em va entusiasmar. De fet, la seva estructura recorda els fantàstics llibres antics "tria la teva pròpia aventura", que a mi personalment m'agradaven molt. Això apuntat abans, ho fa permetent als espectadors unes vegades triar com reaccionaran els protagonistes i conseqüentment, quin serà el seu final. Està clar que això implica un sobreesforç creatiu, puix que hi haurà parts treballades finalment no mostrades, però ajuda l'espectador a sentir-se protagonista de quelcom especial. La part immersiva no s'atura aquí, ja que és dona la possibilitat als espectadors d'adquirir un plus pel que fa a les entrades,...