El 25-3 vaig veure "Lapònia" al Teatre Condal i ara us porto la meva ressenya sobre aquesta obra, que podreu trobar fins al 22-6-25.
Aquest espectacle de gran format parteix d’una premissa senzilla però divertida: el viatge d’una família catalana cap a Finlàndia. L’excusa és retrobar-se amb l’altra germana, que hi viu amb el seu marit i la seva filla. Una trobada entre dues famílies separades per milers de quilòmetres, però unides per la mateixa sang. Malauradament, a causa del xoc cultural, es produiran diversos enfrontaments ben divertits.
Cal apuntar que el text de Cristina Clemente i Marc Angelet amaga un gran nombre de girs que mantenen la persona espectadora enganxada a la butaca.
Pel que fa al repartiment, àmpliament conegut, cal dir que està format per Míriam Iscla, David Bagés, Anna Sahun i Albert Prat. Aquest constitueix una delícia en si mateix. Gràcies a la seva llarga trajectòria en el món del teatre, ens faran gaudir de valent amb aquesta original comèdia.
L’escenografia a càrrec d'Albert Pascual és una autèntica joia, ja que trobarem representada una casa finlandesa (llar de foc inclosa) que sembla ben real.
El tancament, amb un joc hàbil de llums i música que simulen l’aurora boreal, és un excel·lent final per a l'obra.
Aquesta divertida proposta, dirigida amb talent per Nelson Valente (que ja ens ha regalat diverses joies teatrals com "Pols de diamant", "Rovira vs. Rodríguez" i "Los finales felices son para otros"), es podrà veure fins al 22-6-25.
Nota: notable.
Sinopsi:
És la mentida la clau per mantenir la il·lusió?
La Mònica, en Ramon i el seu fill de cinc anys, en Martí, han viatjat a Finlàndia per passar les festes de Nadal amb la germana de la Mònica, la Núria, el seu company finès i la filla de tots dos, l’Aina, de quatre anys. El petit Martí està molt il·lusionat, a Finlàndia podrà veure el Pare Noel de veritat.
La vetllada entre dues famílies es presenta idíl·lica, una caseta enmig d’avets nevats, llar de foc, trineus a la porta, entorn familiar plàcid… Però tot es torça quan l’Aina explica al Martí que el Pare Noel no existeix, que és un personatge que es van inventar els adults fa temps per coaccionar els nens perquè es portessin bé.
És ben cert que és impossible que un sol home reparteixi regals a tots els nens del món en una sola nit. El disgust del Martí és gran, però encara ho és més el dels seus progenitors. Per la Mònica i en Ramon mantenir la il·lusió del seu fill és una de les màximes del Nadal.
A partir d’aquest fet, les dues parelles contraposen dues maneres d’educar els fills totalment oposades, debatent sobre la veritat i la mentida, les tradicions, els valors familiars, i inevitablement surten a la llum secrets del passat que ningú tenia ganes de desenterrar.
