"Bons i dolents" és la nova producció que podem trobar al Teatre Condal, liderada per Joel Joan, no només com a protagonista, sinó també com a autor del text. És innegable que sap, i molt bé, què vol el públic, i així ho acrediten els seus nombrosos èxits, començant per "Kràmpack" i "Plats bruts"... i arribant fins a la recent "Escape Room 2", de la qual també tenim una pel·lícula actualment a la cartellera (com ja va passar amb la primera entrega).
En aquesta bona producció trobem un text senzill, que repeteix alguns clixés típics, però que funciona, i molt bé, gràcies, en bona part, al paper que entoma Joel Joan com a Ricard. Un personatge amb alguns possibles paral·lelismes amb el mateix actor, portats fins a l'extrem de convertir-lo gairebé en una caricatura d'ell mateix. I aquí cal reconèixer-li la capacitat de riure's d'un mateix, donant vida a un personatge enormement divertit que aconsegueix captivar el públic. Tot un encert.
L'argument, força directe, gira al voltant d'un sopar entre dues parelles. Una d'elles rep l'altra a casa seva per passar una vetllada tranquil·la, però el que comença com una trobada entre amics acabarà convertint-se en un autèntic torrent d'esdeveniments. A mesura que avança la nit, les converses, els retrets i els conflictes faran que comencin a sortir diversos draps bruts. Tot plegat donarà lloc a una comèdia de parelles plena de situacions inesperades, que encara es complicaran més amb l'arribada d'una cinquena visita sorpresa que ho capgirarà tot.
Joel Joan torna a demostrar que coneix molt bé el seu públic, amb una comèdia que, malgrat recórrer a alguns clixés habituals, funciona gràcies al seu ritme i a un protagonista que sap fer riure
Pel que fa als personatges, tenim en Ricard, un cinquantenari atractiu i força faldiller, que va d'una banda a l'altra lligant amb dones a través de diferents aplicacions. La seva parella, la Clàudia, és una dona amb problemes amb l'alcohol, molt pendent de la seva feina i que intenta, d'alguna manera, desentendre's del seu marit i de tot el que passa al seu voltant.
D'altra banda, tenim en Jesús, el típic bonàs de qui tothom s'aprofita i que sembla que sempre acaba cedint davant dels altres. La seva parella, la Marta, és una dona que ja té fills i que, en realitat, també s'està aprofitant de la bona fe d'en Jesús, tot i que els motius d'aquesta situació s'aniran descobrint a mesura que avanci la funció.
Trobem igualment un repartiment de garanties que acompanya Joel Joan, amb Agnès Busquets (Clàudia), Oriol Casals (Jesús), Nesa Vidaurrázaga (Marta) i Ana Gago (Amàlia).
Cal dir que la direcció torna a anar a càrrec de Nelson Valente, una figura de la qual ja he parlat, i sempre positivament a les meves ressenyes.
L'escenografia d'Albert Pascual resulta convincent i aconsegueix transportar-nos a un pis luxós i recentment reformat.
En definitiva, potser no serà la proposta més celebrada, però sí una de ben divertida que el públic sabrà gaudir. Jo, personalment, em quedo més amb el Joel Joan profund que vam trobar a "Vània", malgrat que he de reconèixer que arribar al gran públic de la manera que ho fa és tota una habilitat pràcticament única en el món de la comèdia teatral.
La podreu veure fins a l'1 de novembre al Teatre Condal.
Nota: notable ⭐⭐⭐✨
Fitxa artística:
Autoria: Joel Joan
Direcció: Nelson Valente
Repartiment: Joel Joan – Ricard, Agnès Busquets – Clàudia, Oriol Casals – Jesús, Nesa Vidaurrázaga – Marta i Ana Gago – Amàlia.
Escenografia: Albert Pascual
Vestuari: Ariadna Julià
Il·luminació: Mireia Sintes
