"Vània" ("Vanya" en l'original) aterra a Barcelona, al Teatre Romea, després d’impressionar amb la interpretació d’Andrew Scott. ¿Serà capaç Joel Joan de tenir èxit en aquest enorme repte interpretatiu, on ha de representar fins a vuit personatges diferents?
Cal dir que estem davant d'una nova adaptació del majúscul clàssic d'Anton Txékhov, "L'oncle Vània" (1896), adaptada el 2023 per Simon Stephens, el mundialment representat dramaturg anglès responsable de "El curiós incident del gos a mitjanit", entre d'altres.
Penso que no seran pocs els que pensin que aquesta proposta arriscada i sorprenent que entoma Joel Joan, el polèmic actor, pot sobrepassar-lo. Però jo, personalment, trobo que el seu treball actoral, allunyat del seu registre habitual en la comèdia, és superb. Posar-se un espectacle com aquest a les espatlles i tirar-lo endavant no ha de ser pas cosa fàcil, i ell afronta aquest desafiament sense necessitat, però amb una voluntat innegable de transcendir. I ho aconsegueix amb nota. Com a contrapunt, voldria dir que els personatges femenins resulten menys convincents que la resta. En aquests moments sembla aflorar més el registre còmic habitual de Joel Joan, cosa que tendeix a portar aquestes interpretacions cap a un cert to caricaturesc, de vegades també amb una veu massa forçada, restant una mica de versemblança llavors.
Un one-man-show majúscul dirigit amb talent per Nelson Valente i amb un Joel Joan estel·lar
Cal destacar l’escenografia d’Albert Pascual, que per a mi és fins i tot millor que la del muntatge original. Ens transporta a la sala principal d’una finca rural de fa més d’un segle, amb una clara preponderància de la fusta, molt pròpia de l’època.
Els objectes (el piano, les cadires desparellades...) contribueixen a construir la sensació d’una casa viscuda, carregada de memòria, molt en sintonia amb l’atmosfera melancòlica pròpia de Txékhov. Aquesta escenografia no només permet una utilització òptima dels espais gràcies a la seva particular configuració, sinó que aquesta disposició acaba esdevenint una metàfora del que es presenta a l’obra.
En definitiva, un one-man-show majúscul dirigit amb talent (de nou) per Nelson Valente i amb un Joel Joan estel·lar que ens permet gaudir de tot un clàssic de Txékhov, però amb una mirada diferent i pròpia del dramaturg Simon Stephens.
Nota: notable/excel·lent ⭐⭐⭐⭐✨
Fitxa artística:
Autoria: Simon Stephens
Direcció: Nelson Valente
Intèrpret: Joel Joan (Miquel, Marina, Ivan, Alexandre, Helena, Saül, Sònia i Elisabet)
Escenografia i vestuari: Albert Pascual
Disseny llums: David Bofarull
