El 28-3-18 vaig poder veure una lectura dramatitzada de Kiss me love de Les Antonietes Teatre a la Sala Beckett i enguany, he pogut veure el projecte ja complet, al Teatre Akadèmia.
La veritat és que malgrat ser una lectura dramatitzada, ja llavors em va impressionar el projecte. Vaig sortir en un "globus de felicitat" segons podeu llegir a la ressenya que vaig fer llavors.
Val a dir, que malgrat que l'espectacle final compta amb un repartiment diferent, conformat per Jorge Cabrera, Annabel Castan, Pep Ferrer i Ignasi Guasch, el resultat és igualment bo. Pep Ferrer, pren les regnes i lidera la resta de repartiment amb una actuació molt convincent i entranyable.
El text d'Oriol Tarrason (que també n'és el director d'aquesta proposta) és una joia. Ja ho vaig dir en el seu moment i em reitero: "Tots i cadascun dels diàlegs, aporten quelcom a l'obra... T'atrapen... Et fan pensar... I sobretot, flueixen amb una organicitat esfereïdora".
En definitiva, una hora i mitja que passen volant, amb una proposta fresca i interessant amb música en directe, que va fer les delícies del nombrós públic que es va acostar al Teatre Akadèmia.
Tingueu present que queden pocs dies per veure-la, ja que només estarà en cartellera fins al 26-3, així que, busqueu un dia i apropeu-vos al teatre, si podeu.
Per tancar... m'agradaria fer-ho amb les paraules que vaig escriure fa cinc anys:
Quan en facin l'obra (i no dubteu, que vista la qualitat, passarà), aneu corrents a comprar les entrades, feu-me cas ;-)
Nota: notable.
Sinopsi:
Aquesta història passa en un de tants barris del nostre país, continent, món, on les coses sempre són més complicades del que caldria. On falta llum al carrer i la gent té massa pressa, on es parla per no escoltar i on no s’escolta massa per no haver de dir res. Des del carrer se sent la televisió dels veïns, els autobusos arriben amb retard i la gent ensopega amb la seva vida i cau un i altre cop. I si no cau més avall, és perquè més avall no hi ha res.