Passa al contingut principal

El Papa al Teatre Akadèmia

Dijous vaig anar a veure "El Papa" al Teatre Akadèmia.

Aquest notable espectacle està cuidat fins al més mínim detall. De fet, està construït sota la sòlida base d'unes excel·lents interpretacions per part del repartiment liderat pel meravellós Lluís Soler, en el paper de Papa, que sempre ens regala unes magnífiques actuacions. Seria injust, però, no parlar de la bona actuació de Xavier Boada, com a secundari de luxe o coprotagonista, segons es miri. A més a més, Núria Farrús i Míriam Lladó, malgrat tenir petits papers, encerten de ple amb unes interpretacions molt versemblants.

Així, en aquesta interessant obra, veure'm a un Papa molt humà i proper, patint pels diferents problemes que afecten a l'Església catòlica. També se'ns presenta com és la seva relació amb una propera monja de la seva confiança, així com el difícil encaix amb el qual va ser un rival per accedir al càrrec.

El text, d'Anthony McCarten, resulta especialment atractiu al principi, però després perd una certa intensitat. Malgrat això, l'espectacle resulta un tot a destacar, que Guido Torlonia dirigeix amb encert.

El preciós vestuari i les immersives i realistes projeccions, ens transporten al lloc dels fets, gairebé màgicament.

Podreu veure aquesta recomanable obra fins al 4 de desembre.

Nota: notable.



Sinopsi:

Lluís Soler i Xavier Boada es converteixen en dos pontífexs aparentment oposats com són Benet XVI, l’intel·lectual tradicionalista i ultraconservador, i Francesc, el reformista radical i extravertit. Ambdós representen a la perfecció el destí simbòlic del pontificat: decidir què és pecat i què és permissible.
El dramaturg i guionista neozelandès Anthony McCarten explica la història de la trobada entre dues grans figures contemporànies, conegudes per tothom, aquesta vegada des d’un context íntim.

El conflicte: tots dos hauran de triar entre renunciar al seu càrrec i retirar-se a una vida d’oració i meditació o ocupar una posició tan determinant. Entre seguir les normes preestablertes per la institució o les de la mateixa consciència.