Tot just surto del Teatre Akadèmia de veure "El Palmeral".
Obra que ens presenta l'al-Àndalus fa uns mil anys, en plenes guerres civils, en el qual l'amor entre dos homes (un historiador i poeta, per una banda, i un soldat, per l'altre) tindrà greus conseqüències per ells i els que els envolten.
Així sota la mirada polièdrica dels diferents protagonistes (implicats, dones, germà-aprenent...), com si la suma de diferents monòlegs individuals ens portés aquesta història (ja que els personatges no interactuen entre ells, sinó que simplement narren la seva visió), ens presentaran cada un d'ells el seu particular punt de vista d'aquesta tràgica història (constituint una sort d'efecte Rashomon).
Ampli repartiment de nivell, amb un text reivindicatiu i social (on es parla i molt, dels integrismes), però poc teatral (a parer meu, ja que resulta molt literari).
L'escenografia amb sorra a l'escenari i diferents elements, ens transporta en aquest viatge en què ens condueixen els seus protagonistes, a una època desconeguda pel gran públic.
La podreu veure fins al 27-2.
Sinopsi:
L’epicentre d’aquesta història situada a la Península Ibérica, a l’al-Àndalus del segle XI, l’encapçala aquest amor prohibit entre l’historiador i poeta, Abu Hassan, i el soldat, Tahir. Ells dos són el cor d’aquesta poesia i llenguatge. Tanmateix, quan la societat pren l’ofensiva i la tragèdia eclipsa la seva passió, el seu amor s’acaba abruptament… o no. Potser és simplement aquest el punt de partida i l’inici del viatge vers la llum i la llibertat real: l’essència palpable d’aquesta nova peça pensada específicament per als intèrprets que finalment la duen a escena tot composant un calidoscopi interpretatiu d’altíssim nivell.
https://teatreakademia.cat/espectacle/el-palmeral/