El 20 de juny vaig anar a veure "Massilia" al Teatre Akadèmia.
Aquest gran espectacle ens parla de la memòria, de la resistència, de la guerra i, en definitiva, de la història del "Massilia", un vaixell fletat en la més absoluta clandestinitat que va portar nombrosos intel·lectuals refugiats de la Segona Guerra Mundial (molts d’ells, espanyols) cap a Buenos Aires, en un viatge incert, carregat d’esperança, però també de por i desconeixement. El text ens transporta tant a la perillosa travessia que van protagonitzar com als dies que van passar al port, sense saber si podrien desembarcar, atrapats, amb un futur incert.
La proposta intercala aquesta trama amb una altra aparentment inconnexa: la història d’un simpàtic cavall de carreres, en Romántico, propietat de Natalio Botana, fundador del diari sensacionalista d’esquerres "Crítica". Aquest paral·lelisme, carregat de significat, pren sentit a mesura que avança la funció i es fa evident la metàfora i l’enginy del guió. El text d’Albert Boronat i Maria Donoso, poètic, ple de bellesa i amb un sentit de l’humor agut, aborda temes durs amb intel·ligència i sensibilitat. L’inici pot resultar feixuc pel llarg silenci inicial, però ràpidament agafa ritme i captiva.
Cal destacar el repartiment, format per Laura María González, Lluís Marquès, Júlia Molins i Martí Salvat, que brilla amb interpretacions plenes de matisos, elevant el text i omplint-lo de veritat.
L’escenografia, minimalista i particular, pot semblar desconnectada del que es presenta al principi, però aviat esdevé part del relat amb naturalitat.
Amb una durada curta i un missatge potent, "Massília" és una obra necessària, que ens recorda la fragilitat de la llibertat, la cruesa de les guerres i la importància de la memòria.
En definitiva, una proposta intel·ligent, emotiva i ben resolta, dirigida amb talent per Nelson Valente, que novament ens regala un espectacle a destacar (no només la joia absoluta "Pols de diamant", sinó també d’altres a considerar com "Los finales felices son para otros", "Sólo llamé para decirte que te amo", "Rovira vs. Rodríguez" i "Lapònia").
La podeu veure fins al 6-7-25.
Nota: Notable.
Sinopsi:
La travessa d’un grup d’intel·lectuals i artistes camí de Buenos Aires tanca una trilogia sobre els vaixells de l’exili republicà. Dos països, Argentina i Espanya. Dos diaris argentins, La Nación i el Crítica. Dues ideologies. Dues Espanyes i un cavall, en Romántico. L’atzar de la seva victòria en una cursa el mateix dia de l’arribada del Massilia a Buenos Aires, canviaria per sempre més el destí d’aquells exiliats.
Per què el Massilia? És evident que moltes qüestions són vigents tenyint la nostra època… L’exili, persones a la deriva al mar, polèmiques sobre si han de ser salvades, si han de ser acollides; el paper de la premsa, un ofici que cada cop més està en mans de grups de poder; l’ambient bèl·lic; la polarització ideològica... Tot això és aquí, però potser ens parla el Massilia que res no ha canviat gaire? D’aquest córrer en cercles que és la història? Estem condemnats a recórrer els camins una vegada i una altra?
https://teatreakademia.cat/espectacle/massilia/
