Diumenge vaig veure "Els nostres fills" al Teatre Akadèmia.
Primer de tot dir, que espero que la persona que va tenir un desmai es trobi bé i només hagi estat un ensurt (i és per això mateix, que no vaig fer foto en finalitzar l'espectacle).
Només seure a la butaca sorprèn l'escenografia que un descobreix al davant: una cuina d'una casa realista (i minimalista), amb una estètica peculiar i amb caràcter, que a mi personalment m'ha encantat.
El text de la jove i reconeguda Lucy Kirkwood, aconsegueix anar mantenint l'atenció de la persona espectadora i ens va presentant diversos fets que fan que l'atracció cap aquest sigui creixent i continua. El plantejament resulta original: un matrimoni de físics nuclears jubilats, es retroba amb una excompanya, anys després d'un greu accident nuclear... i aquest fet, canviarà les seves vides per sempre.
El repartiment, el conformen Isabelle Bres, Albert Pérez (que he pogut gaudir en diversos muntatges) i Maria Pau Pigem.
En definitiva, una bona obra amb un text potent al darrere, que ens parla de sacrifici, relacions personals, medi ambient, família... des d'una original història.
La podreu veure fins al 10 d'abril.
Nota: notable.
Sinopsi:
Sinopsi:
Els nostres fills qüestiona a cadascun dels espectadors sobre la seva petita o gran responsabilitat personal pel futur del món, pel llegat a generacions futures, que també es veuran afectades pels nostres petits gestos quotidians.
Una parella de físics nuclears ja jubilats, després de la catàstrofe ocasionada per un terratrèmol a la central nuclear on treballaven, abandonen la seva casa per refugiar-se en una petita cabana situada a 15 o 20 quilòmetres de la zona prohibida. El seu nou dia a dia es veurà alterat per l’arribada d’una antiga companya de treball. Els nostres fills, inspirada en la catàstrofe de Fukushima de 2011, es va estrenar el 2016 al Royal Court de Londres i el 2019 al Teatre Kamikaze de Madrid. Lucy Kirkwook, de 36 anys, considerada ja una veu de la dramatúrgia contemporània britànica, ens ofereix un text amb grans temes des del prisma de la quotidianitat dels personatges.