"El Tercer Codi" és una obra modesta, però amb una gran feina al darrere, que ens presenta una història molt elaborada al voltant d’un pacient amb esquizofrènia ingressat en una institució privada per rebre tractament. Això ens permet submergir-nos en el seu dia a dia i, sobretot, en allò més interessant de la proposta: veure-ho també des de la seva mirada.
De fet, aquest treball gairebé de camp s’ha documentat a partir del testimoni de diversos pacients. Encarna Laguna (que també dirigeix amb talent) construeix així un relat interessant i sòlid en què seguim de molt a prop el protagonista: una persona brillant, d’una gran intel·ligència i sensibilitat, que pateix esquizofrènia i que no es resigna a ser tractat com una cosa. Sobre ell plana l’ombra d’una possible operació, que rebutja però també el pes d’una medicació excessiva que, segons ell, l’anul·la. Per això lluitarà per no renunciar ni a la seva identitat ni a la seva memòria, gràcies a la col·laboració de la seva idealista i entregada doctora.
Les interpretacions de Katia Coser, Clàudia Descarrega, Genís Lama i Diego Neira són versemblants i aconsegueixen que ens hi interessem per cadascun dels personatges. A més, la química entre tots ells ajuda a fer creïble la peça i fa que ens hi endinsem de seguida, malgrat la manca d’escenografia (d’altra banda comprensible si tenim en compte que es tracta d’un muntatge modest pel que fa als recursos, però ambiciós en allò que planteja).
D’una banda, hi ha el protagonista: un home brillant, intel·ligent i fins i tot divertit, que lluita per no perdre la seva identitat davant la pressió d’una operació i de l’excés de medicació.
Tracta amb gran habilitat i sensibilitat què significa patir esquizofrènia, tot posant-nos a la seva pell
Al seu voltant apareixen dues figures mèdiques clarament oposades. D’una banda, un doctor distant i força desagradable, que ha oblidat que els seus pacients són persones i que fins i tot parla d’ells de manera despectiva davant dels seus alumnes. De l’altra, una doctora compromesa, amb qui el pacient acaba connectant profundament, fins i tot massa. Aquesta implicació la porta al límit, fins a prendre una decisió radical.
A banda dels tres personatges principals, hi ha una quarta actriu que assumeix diversos papers breus al llarg de la peça. Tot i aquest caràcter gairebé testimonial en alguns moments, destaca especialment pel seu treball corporal i les seves habilitats en dansa contemporània, que esdevenen un element diferencial del muntatge. No només apareixen integrades dins l’espectacle, sinó també en la prèvia, quan rep el públic i hi interactua.
Tots aquests personatges es creuen i es complementen per construir una història que reflexiona, sobretot, sobre la comprensió de les persones amb trastorns mentals, així com sobre l’ètica mèdica.
En definitiva, una proposta elaborada i interessant de Grans de sorra, que ens desperta la curiositat per saber cada cop més sobre el protagonista i com es desenvoluparà tot plegat, i que tracta amb gran habilitat i sensibilitat què significa patir esquizofrènia, tot trencant un mur colossal en posar-nos a la seva pell en diferents moments.
La podreu veure fins al 29-3-26.
Nota: notable ⭐⭐⭐✨
Fitxa artística:
Text, dramatúrgia i direcció: Encarna Laguna
Intèrprets: Katia Coser, Clàudia Descarrega, Genís Lama, Diego Neira.
Fotografies i dibuixos de les projeccions: Encarna Laguna
Companyia: Grans de sorra
