El 30 de maig vaig veure "Poble de mar" al Teatre Tantarantana.
Aquesta preciosa història se’ns presenta amb una posada en escena trencadora que situa l’espectador o l’espectadora en primera línia, tot i que no hi ha una interacció directa.
El fet que les finestres del Tantarantana estiguin obertes de bat a bat i que a l’escenari hi hagi llum natural durant pràcticament tot l’espectacle, sumat a la presència constant del director en escena (malgrat intervenir poc actoralment), suposa un impacte inicial original i sorprenent.
Aquesta disposició ens parla amb franquesa; ens acosta una veritat que no només es transmet a través de la forma, sinó també gràcies al text captivador de l'escriptora (i política) Natalia Ginzburg, escrit fa més de mig segle però d’una rabiosa actualitat, ja que s’hi aborda la dificultat de trobar una llar o la precarietat en si mateixa.
Així, a escena, veurem com dues noies joves es llancen a l’aventura d’anar a viure a una noble població, amb l’esperança que un antic amic d’una d’elles, al capdavant d’una empresa emergent, els trobi feina. Tot, però, es trencarà en precipitar-se una sèrie de fets que revelaran que les coses no eren pas com semblaven.
Les interpretacions dels joves actors i actrius (Isaac Canals, Georgina Hurtado, Estel Ibars*, Maria Oliver i Agnès Casals) són destacables: cadascun dels personatges té ànima pròpia, una veu i un interès genuí que connecta amb qui els observa des de la butaca. Ens traslladen a moments de la vida tan diversos com els estius feliços, les primeres trobades amoroses, però també al dol, la pèrdua, la frustració o la pobresa.
En definitiva, una interessant adaptació de Guillem Sánchez Garcia (que també dirigeix amb encert), com la vida mateixa: on aparentment no passa res i, alhora, passa tot.
A mi, personalment, m’ha arribat al cor. No puc fer altra cosa que recomanar aquest projecte jove i engrescador, que ben segur us impressionarà.
La podreu veure fins al 8 de juny del 2025.
*: El 30 de maig, quan jo hi vaig anar, ella no actuava.
Nota: notable.
Sinopsi:
Natalia Ginzburg va escriure Poble de mar l’any 1968. Una obra on hi confluïen qüestions com la dificultat de trobar una casa, la precarietat i la impossibilitat d’imaginar el futur. Gairebé seixanta anys després, un text de Natalia Ginzburg puja, per fi, a escena per primera vegada a Barcelona.
Tot recollint les paraules de l’obra, l’adaptació de Guillem Sánchez Garcia proposa una apropiació de les paraules originals per descobrir què expliquen del nostre present amb una adaptació que trasllada l’obra original al nostre context cultural, temporal i geogràfic.
Com si poca cosa hagués canviat, la dificultat d’imaginar el futur, de trobar una casa on viure o la precarietat dels joves, segueixen a l’ordre del dia. A través de les paraules d’una de les autores més importants del segle XX, buscarem en la ficció respostes possibles a enigmes compartits.
