El 5 de maig vaig veure "Pura Passió" a la Sala Atrium.
Aquest premiat monòleg torna a la cartellera i representa una magnífica ocasió per veure’l, si la temporada passada no el vau poder gaudir al Teatre Akadèmia.
L’obra ens presenta la història d’una passió desbordada: la protagonista manté una relació esporàdica amb una persona casada, estrangera, amb un gran poder adquisitiu i una feina de rellevància. Aquesta aventura li capgira la vida i li desvetlla sentiments intensos i contradictoris, fins al punt de pràcticament paralitzar-la, atrapada entre anades i vingudes a causa de l’obsessió profunda que sent per ell i per aquesta situació.
A través de la seva narració, plena de força i matisos, ens endinsem en la seva experiència vital i emocional, i podem empatitzar amb les seves contradiccions, desitjos i pors.
Un dels grans encerts de l’espectacle és la seva posada en escena: original, valenta i plena de simbolisme. La protagonista, en una gran interpretació de Cristina Plazas, manipula a escena una mena de motor o artefacte mecànic (possiblement d’una moto), que progressivament desmunta per reconstruir-lo i donar-li una nova forma. Aquesta acció esdevé una metàfora visual de la seva pròpia transformació interior.
Aquest procés de destrucció i reconstrucció ens parla del dolor, del canvi i de la possibilitat de renéixer. Tot plegat, dins d’una posada en escena original, amb una moderna il·luminació a càrrec de Cube.bz, un llampant vestuari de Pau Aulí i una direcció de Lucia Del Greco que aposta pel risc i l’expressivitat.
En definitiva, un monòleg intens, punyent i amb una estètica atrevida que no deixa indiferent.
El podreu veure fins al 22-6-25.
Nota: bé.
Sinopsi:
"Pura passió" narra, en primera persona, sense filtres i en femení, la història d’amor i obsessió d’una dona per un home. La protagonista se submergeix en el record de la seva passió fent un exercici d’estil per a explicar-nos la història amb la lucidesa més gran, la que ara es pot permetre perquè ha tornat a la vida després d’haver sobreviscut a la seva obsessió.
Les pàgines expliquen la història d’una dona i un home que comparteixen una intensa relació clandestina. Ell, estranger, està casat i és inaccessible. L’avisa amb una trucada sempre que sorgeix l’oportunitat de passar temps plegats. Les trobades que se succeeixen són breus, amb el sexe consumit turmentadament pel pressentiment de l’abandó. Quan ella el veu vestir-se i marxar reprèn, on la va deixar, aquesta espera obsessiva: per ell, per una trucada, per la següent trobada.
"Desitjava no haver de fer res més que esperar-lo". No hi ha ironia, ni cap intent d’explicar aquesta passió, o de distanciar-se d’ella com es fa amb quelcom insensat. Al seu lloc, hi és l’exposició d’una addicció que comença al cos i que es filtra, ennuvolant la ment.
https://www.atrium.cat/ca/programacio/c/161-pura-passio.html