Tinc el cor en blanc i negre a la Sala Versus Glòries

El 3 de juliol vaig anar a veure "Tinc el cor en blanc i negre" a la Sala Versus Glòries.

Aquest és l’espectacle inaugural del tercer cicle de dansa contemporània #EnDansa. La proposta, especialment interessant, constitueix un homenatge a Neus Català a través del llenguatge de la dansa. El fet que una peça així tiri endavant, en temps convulsos de guerres i conflictes, resulta especialment encoratjador, tant per part de la sala que la programa com per part de la companyia que l’impulsa.

Així, la jove companyia EXPANS'ART, amb Marie-Lou Renon al capdavant, ens situa en un viatge que recorre l’experiència vital de Neus Català: des de la seva joventut, marcada per l’enamorament, fins a la separació forçada un cop iniciada la guerra, que els va portar a camps de concentració separats. Coneixerem tant el destí de la seva parella com el de la mateixa Neus Català, àmpliament coneguda per haver sobreviscut al camp nazi de Ravensbrück i pel seu activisme polític.

Tot això es transmet a través de la dansa, amb coreografies gens abstractes que ajuden a seguir el fil narratiu, així com amb locucions originals de la mateixa Neus. També hi ha nombroses escenes teatralitzades i fragments sonors que ens submergeixen encara més en la història.

Cal dir que l’obra també reflexiona sobre el paper de la dona durant la guerra i com aquestes van ser doblement represaliades. L’escena final, on totes quatre dones lliures ballen juntes, és una imatge poderosa de sororitat i constitueix un collage perfecte de tot el que s’ha presentat.

En definitiva, és una proposta molt recomanable per a tots els amants de la dansa contemporània. Cal destacar el moment especialment emotiu en què la protagonista imagina com hauria estat la seva vida si l’enamorat no hagués mort. No és l’únic instant colpidor, però sí un dels que va commoure visiblement una part del públic.

Atenció que la podreu veure només fins al 5-7-25.

Nota: bé.



Sinopsi:

“Tinc el cor blanc i negre” és una peça de dansa contemporània que ret homenatge a Neus Català, supervivent dels camps nazis i veu viva de la resistència. Ella, que va ser només un número –el 27.534– als ulls dels botxins, va conservar intacte el seu esperit, la seva esperança i la seva humanitat.

Amb un llenguatge corporal intens i poètic, l'espectacle recorre els silencis, les pors, la lluita i la llum d’una dona que va desafiar l'horror amb valentia i amor pel col·lectiu. Aquest viatge escènic trasllada l'espectador des de l'oblit fins a la memòria viva, des de la foscor fins a la resistència de la llum. Una creació que no parla només del passat, sinó del coratge necessari per continuar creient en la llibertat.

En paraules de la directora, Marie-Lou Renon: "Tinc el cor blanc i negre neix de la necessitat profunda de donar cos i moviment a una història que no pot quedar oblidada. Després de llegir i escoltar el testimoni de Neus Català, vaig sentir una crida interna a fer-li lloc a escena, a través del llenguatge que conec: la dansa. Durant dos anys he estat immersa en una investigació que no només ha sigut artística, sinó també humana. He volgut entendre com es transforma el dolor en resistència, la por en memòria, el silenci en força col·lectiva. Aquesta peça no és una biografia, sinó una evocació poètica d’una dona que va lluitar per la vida, per la justícia i per la llibertat. Amb aquest treball, busco compartir emocions, sembrar preguntes i recordar que el cos també pot ser un lloc de memòria. Una memòria que toca, que commou, i que ens recorda qui som i d’on venim".

https://www.salaversusglories.cat/ca/temporada-24-25/c/119-tinc-el-cor-blanc-i-negre.html