El 27 de juny vaig anar a veure "Clavells" al Teatre Goya.
Aquesta interessant proposta, amb text d'Emma Riverola, és dirigida i protagonitzada per Abel Folk (Javier), que recentment el vam poder gaudir a "Una teràpia integral", acompanyat a escena per Silvia Marsó (Violeta). Tots dos, figures majúscules del teatre català, amb sòlides i contrastades trajectòries, són el gran reclam d’aquest espectacle, ja que poder-los veure junts a escena constitueix una autèntica joia.
Cal dir que només començar l’espectacle, aquest ja sorprèn. L’escenografia, de Paco Azorín, representa una casa moderna i minimalista al bosc, o, més aviat, una abstracció d’aquesta, ja que és només figurativa. Aquesta, conjuntament amb una il·luminació molt ben treballada, constitueix una potent imatge inicial que situa l’espectador davant una proposta que intueix que serà especial.
Així, veurem com la trobada dels dos personatges en aquesta moderna i alhora rústica casa al mig del bosc es produeix per la mort del marit d’ella, un històric militant d’esquerres que va acabar apartant-se de la línia del partit (o a la inversa) i va fer carrera com a intel·lectual il·lustrat amb un gran reconeixement. La visita inesperada de Javier descol·locarà completament Violeta, ja que, aparentment, tots tres no es parlaven i van acabar malament la seva relació d'amistat molts anys enrere. A poc a poc, descobrirem el perquè d’aquesta distància, tot repassant la vida de tots tres protagonistes, des de la joventut fins al moment actual.
En aquesta història es despleguen temes com l'amor, la ideologia, els ideals, la mort, els principis, les renúncies... i molt més.
En definitiva, una proposta original protagonitzada per dos colossos del teatre, amb una escenografia i una il·luminació que us impactaran.
La podreu veure fins al 6 de juliol.
Nota: notable.
Sinopsi:
Una commovedora història d’amor, traïció i esperança
Després de dècades sense veure’s, un home i una dona es retroben. Comparteixen un passat de compromís polític i amistat profunda que es va veure truncat per la traïció. Des de llavors, sumen silencis, mentides, rancors i el record d’un moment d’esperança immaculada: la Revolució dels Clavells.
https://www.teatregoya.cat/ca/ex/clavells/
