El dimecres vaig anar a veure "El gegant del pi" al Teatre Tantarantana.
Aquest interessant monòleg d'un Pau Vinyals multiplicat (escriu, interpreta i codirigeix amb encert) ja es va poder veure (en línia) al Teatre Lliure fa un cert temps (2020).
El disseny de l'obra (i òbviament, el talent d'en Pau, que ha participat en nombrosos espectacles de gran format) permet un enorme lluïment per part de l'actor (a estones sembla ser objectiu principal de l'obra, però).
El text, de caràcter social, resulta original pel fet de com ho planteja, així com per la reflexió que en fa: Ens presenta els neguits d'un jove actor en relació (majorment) al fet que el seu avi era franquista... i de si era o no, malgrat tot, una bona persona.
En definitiva, un monòleg molt treballat, del qual el dinamisme (en relació amb l'espai escènic) i l'originalitat, així com el desplegament interpretatiu de l'actor, el fan una bona elecció.
El podreu veure fins al 6 de febrer
Sinopsi:
En Pau és un home de 33 anys, l’edat de Crist. S’acaba de comprar un pis amb la seva dona al barri del Raval de Barcelona. És feliç amb la seva feina i la Judit. S’estimen, es miren amb amor i tendresa mentre van traient de les caixes tots els objectes i els col·loquen al seu lloc: un cartell de Tortell Poltrona, un electrocardiograma, fotos, fotos de família feliç; un dinar de Nadal, Setmana Santa, un salt a la piscina… recorda com estimava el seu avi. El seu avi era franquista.
http://tantarantana.com/production/el-gegant-del-pi/