Passa al contingut principal

Nyotaimori, espines del sistema al Teatre Tantarantana

Acabo de veure "Nyotaimori", espines del sistema al Teatre Tantarantana i he sortit extasiat... amb ganes d'estirar-me a la vorera i reflexionar sobre el que tot just acabo de veure (de manera similar al que succeeix a l'obra en un moment donat, que, per cert, és pura poesia).

Definir de què va exactament l'obra resulta certament complicat, perquè s'entrellacen diferents històries aparentment inconnexes i s'aborden molts temes socials (majorment feminisme i capitalisme, a parer meu) però des d'un enfocament costumista, que el fa molt proper, tant pels personatges presentats, com per les situacions que protagonitzen.

El text de Sarah Berthiaume és exquisit, amb alguns girs bojos memorables... Això no obstant, seria injust destacar-lo únicament quan tota la resta de l'obra rutlla amb precisió suïssa: interpretacions brillants (i plenes de dificultats, val a dir) que fan que et creguis personatges amb els quals difícilment podries establir empatia de primeres (menció especial a la bogeria plena de matisos que transmet amb el seu treball actoral Víctor Vidal, en un suposat concessionari, enganxat a un cotxe); direcció contundent de Núria Florensa plena de bones decisions (una rere l'altra); escenografia parca i impersonal (constituïda en part per unes tarimes metàl·liques) però utilitzades amb molt de dinamisme, per una banda... i un úter prou casolà (amb 2 pilotes grans?); així i tot, efectiu, per l'altra... En definitiva, una petita joia que penso que no us podeu perdre i que podreu trobar fins al 6 de febrer.

Nota: excel·lent.




Sinopsi:

La Maude és periodista i és autònoma i naufragant entre articles d’última hora, correccions i més versions de les correccions, per fi, pot desenvolupar el reportatge que li ha donat la clau de la llibertat per poder gaudir, sense dates ni terminis, dels “mojitos” que li prepara la seva novia. Mentrestant, el noi japonès i la noia índia treballen sense parar per poder pagar-se el llit instal·lat a les seves respectives fàbriques, i l’americà es busca la vida fent concursos pròxims a la tortura. Quan les seves vides es creuin, res tornarà a ser com era.

http://tantarantana.com/production/nyotaimori/