Síndrome de gel al Teatre Lliure de Gràcia

Dimecres vaig veure "Síndrome de gel" al Teatre Lliure de Gràcia.

Obra de temàtica eminentment social i de rabiosa actualitat (en aquest sentit recorda a "El metge de Lampedusa"), dirigida amb encert per Xicu Masó.

El text atrapa: ens presenta una mare i les seves dues filles que fugint de la guerra van anar a parar a Suècia i els quals el govern, temps després, cancel·la el permís de residència, per deportar-les. Aquest fet traumàtic s'agreujarà per la sobtada malaltia desconeguda d'una de les filles... si bé és cert que la visita a l'hospital per rebre un diagnòstic, canviarà les seves vides per sempre.

L'escenografia de Laura Clos ("Closca"), com gairebé sempre, no només no decep, sinó que just el contrari: impressiona. Ella i Max Glaenzel són de lluny, els millors escenògrafs de Catalunya. Pel que fa a la seva escenografia, se'ns presenta un hospital per dintre, que a estones es converteix en un pis humil d'una família amb dificultats econòmiques.

En definitiva, una obra de qualitat i de temàtica social, que de segur guanyarà diversos premis. Avui en dia que veiem com la humanitat s'embranca en guerres fútils, parlar de l'humanisme i voluntarietat d'algunes persones, no fa sinó donar-nos una mica de fe en la societat... alhora que resulta inspirador.

Podreu veure aquesta fantàstica obra fins al 24-4-22.

Nota: notable.



Sinopsi:

Com ja va fer amb El metge de Lampedusa, Xicu Masó s'endinsa un altra vegada en la crisi migratòria cap a Europa, ara acompanyat per Mohamad Bitari i Clàudia Cedó. Aquest projecte parteix de l'estudi de la metgessa Elisabeth Hultcrantz sobre la 'síndrome de la resignació', observada ja a Suècia als anys 90 del segle xx, que afecta infants i joves provinents de l'Est, de Síria i particularment a la minoria religiosa yazidita. Una malaltia que porta a la letargia en resposta al trauma del desarrelament.

Fugint de la guerra de l’Iraq, l’Eman i les seves dues filles, la Baran i la Ginar, van arribar fa uns anys a Suècia, el paradigma de la societat del benestar somiada un dia pel socialdemòcrata Olof Palme.