Tot just surto de veure "Amor. Un exercici argumentatiu" (o el que li va passar al Popeye el mariner vist per l'Olívia Oli) al Teatre Tantarantana.
Ja us avanço que penso que aquesta és una d'aquelles poques obres que hauria d'anar a veure tothom... No pel valor eminentment artístic (que el té... i molt), sinó pel terapèutic-educatiu, que és gegantí... malgrat que m'és difícil d'explicar-lo amb paraules.
El que és innegable és què és una obra que traspua feminisme, en grans quantitats.
Aquest particular monòleg interpretat amb gran habilitat per Maria Bosom, sap connectar com ningú amb l'espectador tot Interpel·lant-lo i fent-lo reflexionar sobre el que està veient i com connecta això amb la seva vida i en definitiva, amb el seu dia a dia.
El meravellós text de l'alemanya Sivan Ben Yishai és brillant: crític, àcid, sarcàstic, intel·ligent... (I si agafo embranzida igual no paro).
Així mateix, la posada en escena sorprèn i manté l'atenció de l'espectador. L'escenografia recorda al set de gravació d'un anunci de compreses (o almenys això m'ha evocat a mi) i s'alinea perfectament amb el que es diu en l'obra. De fet, tots els elements interconnectats fan rutllar aquesta magnífica peça.
He de reconèixer que a mi sempre m'han costat els monòlegs, i que a vegades penso que es realitzen de manera individual i no coral per una manca de pressuposts (o almenys em fa l'efecte que això és així en un bon nombre d'obres)... però en aquest espectacle realment tens la sensació que a través del monòleg és la via òptima per portar-lo a escena.
En definitiva, una d'aquelles poques obres que marquen i que recomano especialment.
La podreu trobar al Tantarantana fins al 20-3.
Nota: notable/excel·lent.
Sinopsi:
El Popeye i l’Olívia es coneixen, s’enamoren i comencen una relació. Al cap de poc, l’Olívia s’incorpora a la sèrie de dibuixos, interpretant el paper de la nòvia. Per fi ella també té parella, algú amb qui passejar els diumenges, algú que li farà companyia quan sigui al llit de mort. Com les persones normals. Aquesta certesa l’omple de felicitat. Però al cap d’un temps, l’Olívia s’adona que l’han relegat a un paper secundari en una història que no és la seva...