He tingut la sort de poder veure "Macbett" al Teatre Nacional de Catalunya i és tot una experiència que recomano enèrgicament.
Això sí, aviso: si hi aneu esperant trobar una fidel representació de l'obra, no és el cas.
El que se'ns presenta és una obra reformulada, amb girs inesperats que s'allunyen del que plantejava originàriament Shakespeare (Banquo, les bruixes, Duncan, Lady Macbeth... i un llarg etcètera), però que li cauen molt bé a aquest espectacle que barreja contemporaneïtat i classicisme en la posada en escena (vestuari, escenografia...), amb un text, que va escriure Ionesco fa 50 anys, a estones molt boig, amb humor àcid i ferotge crítica social, que connecta amb el nostre present.
El repartiment, ple d'estrelles, és difícilment superable, tant per la composició, com per les seves brillants interpretacions... especialment, si tenim present que venen capitanejades per Joan Carreras, transformat en un Macbeth difícil d'oblidar.
Tres hores de trepidant ritme, que es fan realment curtes.
En definitiva, una de les apostes fortes del Teatre Nacional de Catalunya de cara a aquesta temporada, que se'n dubte no us podeu perdre de cap de les maneres.
La podreu veure fins al 24/04... Però ull que les entrades estan a prop d'exhaurir-se en diversos dies.
Nota: excel·lent.
Ionesco despulla el poder i els seus mecanismes a través de l’humor, l’exageració i la paradoxa.
El Macbett de Ionesco converteix el Macbeth de Shakespeare en un relat còmic d’ambició, corrupció, covardia i excés, tot creant una farsa tràgica que porta la follia humana als seus extrems més salvatges. La confirmació dels innegables impulsos destructors d’una humanitat que es mou per l’enveja, la gelosia i la convicció que només qui té poder pot arribar a ser lliure.