Ahir vaig veure al TNC "Els homes i els dies" dirigit per l'exdirector d'aquest mateix, Xavier Albertí (que es deixa la pell en aquest treball que ens porta enguany) i amb dramatúrgia del premiat diverses vegades (i amb raó) Josep Maria Miró.
Espectacle notable amb un gran desplegament que compta amb un repartiment ampli i de nivell conformat per 11 actors, on destaca amb llum pròpia Mercè Arànega, una gran del teatre... i on podreu trobar també dues de les meves debilitats pel que fa a talents interpretatius: Francesc Cuéllar (que no es deixa res per mostrar, literalment parlant) i Alejandro Bordanove (multiplicat en diferents papers).
L'escenografia del magnífic (no em canso mai de dir que aquest escenògraf em té enamorat) Max Glaenzel és colossal, apagada, original i sòbria... com la posada en escena, què és parca, pel que fa a la disposició dels actors i s'apropa al format de monòleg (en el sentit que moltes vegades ens expliquen i no representen).
L'adaptació del text és fantàstica i fa que les 3 hores es facin curtes.
Val a dir que és una obra molt vivencial, íntima i vitalista, que fa pensar i que parla dels grans temes que a tothom afecten: amor, família, feina, precarietat... i aborda també uns altres que potser a alguns ens queden lluny, com són el món de la literatura catalana, l'homosexualitat als 90, viure a l'exili (Anglaterra)... però que resulten igualment interessants.
A més a més, està impregnada d'un vernís reivindicatiu pel que fa als drets del col·lectiu lgtbiq+, que a estones resulta èpic.
En definitiva, una recomanada obra que podreu veure fins al 29-5.
Nota: notable.
Sinopsi:
22 anys concentrats en un dietari. David Vilaseca va plasmar sobre paper el seu dia a dia des del 1987, quan tenia 23 anys i era un jove estudiant en un campus americà, fins al 2009, amb 46 anys i poc abans de morir. Ara, Xavier Albertí dirigeix l’adaptació teatral d’aquesta novel·la revelació que converteix el jo, les pors, el sexe i altres vivències personals en literatura d’alta volada.