Ahir vaig veure "Érem tres germanes" de la Sala Atrium.
Aquesta adaptació contemporània i moderna de tot un gran clàssic d'Anton Txèkhov, resulta fresca, original i sorprenent.
Anem a pams: La posada en escena sorprèn. Utilitza amb encert, projeccions a la paret, una maqueta d'una casa (també amb projeccions a la part del final d'aquesta), gravacions en directe (amb un aire molt cinematogràfic)... però també, com a contrapunt, música clàssica, vestuari d'època... aquesta encertada barreja, dota d'una atmosfera amb personalitat, a més a més de construir tota una experiència immersiva, que submergeix a l'espectador en una proposta trencadora.
La part tant 2.0, comentada abans, sense agradar-me a mi especialment en el teatre en general, resulta molt escaient en aquesta proposta.
Val a dir que aquest és d'aquells projectes que es nota que agraden i molt, al director, Raimon Molins, que sap transmetre aquesta passió que traspua cap als grans clàssics i que ja hem pogut gaudir a l'Atrium en altres ocasions.
Les interpretacions d'Anna Roy (Olga), Júlia Genís (Irina) i Ona Borràs (Maixa), de mèrit, resulten convincents.
En definitiva, una bona oportunitat d'apropar als més joves (i no tant) a Txèkhov, gràcies a l'adaptació de José Sanchis Sinisterra.
La podreu veure fins al 29-5-22.
Sinopsi:
Érem tres germanes, és la reescriptura de Les Tres Germanes de Txèkhov feta pel José Sanchis Sinisterra. Les tres germanes s’enfronten a la seva història completament soles, trencant barreres, deslliurant-se d’artificis i reduint l’obra de Txèkhov a la seva essència. Atrapades en l’espai-temps, les germanes es veuen obligades a reviure el passat de forma gairebé obsessiva.
L'actual producció segueix travessant els grans temes de la societat moderna a principis del segle XX i que encara ressonen insistentment al nostre segle XXI. Temes que ens persegueixen de manera obsessiva. En aquest cas però, la casa dels Prózorov de les tres germanes més conegudes del teatre, esdevé un plató per als records a través de l'ús de les eines digitals i visuals en una experiència feta de la humanitat del teatre i la il·lusió de la tecnologia.