Tot just surto de veure "Para ver si así me quieres" al Teatre Tantarantana.
Aquesta bona obra escrita i dirigida per Marta Albert, que traspua feminisme, engloba molts aspectes que afecten el difícil dia a dia d'una dona, pel simple fet de no haver nascut home, en una societat eminentment heteropatriarcal.
Així ens trobem que es parla de: relacions afectives i els rols que se'n deriven, trastorns alimentaris, que implica ser mare, cos-publicitat-pressions, tracte amb pares, tàndem sexualització-moda, recerca obsessiva de la perfecció... i ho fa amb encert, utilitzant dos canals: per una banda, a través de la teatralització de diferents fets que li succeeixen a la protagonista segons arriba a l'edat adulta i per l'altra, a través d'una pantalla que mostra projeccions, que actuen com a reforç d'aquest missatge (a més a més de complementar la part artística).
Tot això, succeeix de manera subliminal gairebé, tot allunyant-se de caure en el to educatiu.
Sorprèn d'aquest espectacle, que resulta molt emocional, gràcies en gran manera a una magnífica interpretació de Clàudia Melo, que aconsegueix traspassar aquestes vivències a l'espectador, que les viu (o pateix, segons el moment) com a pròpies.
En resum, un pseudomonòleg (formalment hi ha dues persones a escena, sovint, malgrat que aquesta segona, reforça i de fet, diria que ni parla [però si canta, una cançó]) amb missatge social ampli, que enllaça capitalisme i masclisme, en l'experiència particular d'una dona (sense teoritzar o fer-ne pedagogia).
La podreu anar a veure només fins al 10-4.
Sinopsi:
Andrea és una nena, una jove i una adulta que busca un lloc al món. La peça, com la vida, comença amb la infància on la protagonista anhela a uns pares als quals necessita i no troba i llavors, com a companya, apareix l’anorèxia.
El fantasma de l’anorèxia acompanya a l’Andrea durant tota l’obra com esquelet, però mai és la protagonista de la història. Andrea creix i coneix l’amor i, intentant fer-se un lloc allà també, l’anorèxia supleix i embalsama el dolor que deixa el desamor i l’abús. Finalment Andrea, adulta i cansada, renuncia a buscar l’amor en l’altre, enterrant així a la seva companya.