Dimecres vaig veure " Estat DeSgràcia" al Teatre Tantarantana. Aquesta comèdia esbojarrada és la segona part d'una trilogia que ens presenta la Companyia La Peleona. En formen part Estat de Xoc i Estat Decepció, que la vaig poder veure l'octubre de 2018, a la Sala Flyhard però. Així, en aquesta alternativa proposta, trobem a escena uns personatges ben dispars i peculiars (Déu, el diable, crisT...), que ja us avanço que no són com us els imagineu, ni de bon tros... Pel que fa al repartiment, destaquen la polièdrica Patrícia Mendoza, en un registre molt diferent del que l'he pogut veure, però sempre a gran nivell i Eu Manzanares, com a sòlida protagonista, amb moment estel·lar inclòs. Cal destacar el moment musical del "rap de la vaca", que ridiculitza i critica àcidament els videoclips de música electrònica pujats de to i eminentment cosificadors. Resulta sublim, de veritat. Un bon fart de riure a la butaca. En definitiva, una comèdia diferent que agradar...

Avui he vist "Qui no s'atreveix a tremolar" a El Maldà. Aquesta destacable obra està interpretada per tres actrius que estan realment brillants com són Carmela Poch, Bàrbara Roig i Manar Taljo. Aquesta última, la protagonista de l'obra, interpreta el seu personatge en diferents moments de la seva vida, que van des de la infantesa, fins a l'edat adulta, amb un talent ressenyable, malgrat la seva joventut. El text, dur, però molt ben filat, manté l'atenció de la persona espectadora en tot moment. Així, a escena, se'ns presenten una àvia, una mare i la seva filla... i com haver patit maltractament i abusos per part d'una persona molt pròxima (no revelaré qui), les marcarà per la resta de les seves vides. És gràcies al costumisme d'aquesta posada en escena, amb escenes quotidianes, però amb comportaments difícils d'explicar vistos des de fora en aquestes, com anem desgranant el trencaclosques i anem entenent els problemes que han patit i el perquè ...

Ahir vaig veure "Els Secundaris" de Els Pirates Teatre a El Maldà i en vaig sortir encantat.  Aquest espectacle és, sens dubte, una de les joies de la temporada... i no només ho dic per la possibilitat de veure de nou als escenaris a Laura Aubert, tot un plaer... sinó perquè l'obra és fantàstica. De fet, podem veure a Bernat Cot, a més a més de la ja esmentada Laura, actuant a molt bon nivell. Aquest duo, multiplicat en diferents personatges, brilla en aquest espectacle frenètic d'humor intel·ligent, que resulta enormement didàctic per l’ambientació, per a les persones aficionades al teatre, ja que situa als més joves i agradarà, pel bany de nostàlgia, als més grans. Arriba al públic de manera transgeneracional, malgrat ser un fet d’enorme dificultat. L’escenografia d’Enric Romaní és realment espectacular, amb tota mena de detalls hiperrealistes... ajuda a transportar-te a l’època, a principis del segle XX, i et submergeix en el particular món del teatre de llavors....