Ahir vaig veure "Els Secundaris" de Els Pirates Teatre a El Maldà i en vaig sortir encantat.
Aquest espectacle és, sens dubte, una de les joies de la temporada... i no només ho dic per la possibilitat de veure de nou als escenaris a Laura Aubert, tot un plaer... sinó perquè l'obra és fantàstica.
De fet, podem veure a Bernat Cot, a més a més de la ja esmentada Laura, actuant a molt bon nivell. Aquest duo, multiplicat en diferents personatges, brilla en aquest espectacle frenètic d'humor intel·ligent, que resulta enormement didàctic per l’ambientació, per a les persones aficionades al teatre, ja que situa als més joves i agradarà, pel bany de nostàlgia, als més grans.
Arriba al públic de manera transgeneracional, malgrat ser un fet d’enorme dificultat.
L’escenografia d’Enric Romaní és realment espectacular, amb tota mena de detalls hiperrealistes... ajuda a transportar-te a l’època, a principis del segle XX, i et submergeix en el particular món del teatre de llavors.
En definitiva, una obra fresca i divertida, però amb un elaborat rerefons, que avança per l’esquerra les típiques comèdies construïdes segons clixés, que poc aporten, més enllà d’entretenir.
(La podreu veure del 29-5 fins al 29-6-25 🔄).
Sinopsi:
Aquesta és la història d'una actriu i un actor secundaris que comparteixen, entre cametes d'un teatre, el neguit abans d'estrenar. Anirà bé o no anirà bé l'estrena? En un embat de vivències hilarants ells dos faran el possible perquè sigui així.
Inspirada en els espectacles populars del Paral·lel de principis del segle XX, Els secundaris barreja peces teatrals còmiques i de vodevil de l'època per fer un homenatge als professionals que hi ha darrere les grans produccions, i en concret a tots aquells actors i actrius que han format part de la nostra història i que han estat oblidats. Dels del passat, dels del present i dels del futur... perquè tot plegat ha canviat gaire?