Ahir (30-9-22) vaig veure "Dirrrty Boys" al Teatre Akadèmia. Aquesta bona obra, basada en fets reals, ens porta una història àmpliament representada (pel·lícula, llibre, curtmetratge...) on trobem 2 nens de 10 anys, que maten a un infant desconegut de 2 anys... i com això els condicionarà per la resta de la seva vida. El text, colpidor, fa pensar i resulta desconcertant. L'escenografia, inexistent, no constitueix un problema gràcies a l'actuació del jove actor Martí Cordero, un dels dos protagonistes, plena d'intensitat i realisme, que destaca i molt, en aquesta peça de ritme frenètic que passa volant. La posada en escena resulta original, en fragmentar els diferents fets ocorreguts, en dates allunyades i representant-los compartimentadament. Així, ens van entregant a poc a poc peces d'un trencaclosques que segons avança l'obra, anirem confeccionant. Finalment, podrem veure el succeït, com un tot polièdric amb diferents arestes metafòriques plenes de matis...

Ahir vaig veure al  Teatre Nacional de Catalunya  l'obra "Assaig sobre la ceguesa" (del llibre homònim de fa vint-i-cinc anys) de José Saramago. Sens dubte l'arrencada de la temporada del TNC d'enguany és espectacular. Si ja "MDR" va ser sorprenent en un sentit positiu, aquesta d'ara directament m'ha enamorat. És fàcil entendre com el Teatro Nacional São João va exhaurir les entrades poques hores abans de l'estrena d'aquesta producció plena de qualitat a cavall entre Portugal i Catalunya, que parteix d'una original i interessant premissa: què passaria si de cop ens comencéssim a quedar cecs? L'adaptació del llibre (1995) del Premi Nobel de Literatura es magnifica. L'obra resulta premonitòria en el sentit què estableix paral·lelismes amb la pandèmia de la covid que hem patit. Destaquen els moments de sororitat entre dones representats, així com l'angoixa prèvia de determinats fets esfereïdors que no revelaré. L'amplíssi...

Ahir vaig veure "MDR Mort de riure)" al TNC. Aquesta proposta protagonitzada per 3 pallassos molt peculiars, interpretats amb enginy per Anicet Leone, Gabriel Agosti i Marcel Escolano, va estar tot un èxit. El públic va sortir encantat després d'uns llargs aplaudiments dempeus per part de gairebé tothom. En aquesta interessant proposta de pallassos gens convencional i adreçada majorment a un públic adult, trobem molta acció que sembla real (amb moments estel·lars com el del foc, la serra mecànica... que no revelaré), però també amb una forta aposta per la crítica social: racisme, guerres, religió, monarquia, pena de mort... els quals es toquen sense por, però banyats amb grans dosis d'humor. L'espai en el qual s'actua, indeterminat al principi, resulta una de les gràcies de l'espectacle (ja que ben aviat es descobrirà). No només sorprèn sinó que sembla molt realista gràcies a una perfecta escenografia i attrezzo, què són cabdals pel que fa a la seva utilit...

El dimecres vaig veure "Isadora a l'armari" a la Sala Atrium. Notable obra, on veiem dos animals de l'actuació com són Oriol Guinart (lluent pel que fa a la interpretació i multiplicat en aquesta obra que sembla feta a mida per a ell) i Jordi Llordella (sempre interpretant a alt nivell en els diferents projectes que ha participat) en aquesta interessant proposta de Marc Rosich (el qual mai para, amb nombrosos projectes a les seves espatlles). Així, en aquest atractiu espectacle, veiem un sastre amb una infantesa complicada que en vestir-se de dona creu "transformar-se" en Isadora Duncan (una prestigiosa ballarina americana, considerada per a molts la mare de la dansa moderna, que va morir fa gairebé cent anys) i l'estranya relació que establirà amb un veí actor que s'ha quedat sense feina. L'escenografia de Joana Martí sorprèn. Per una banda, resulta molt original i atractiva visualment. Per altra banda, la metàfora de l'armari l'escau co...

Avui he pogut veure "Kalumba" al Teatre Gaudí i he sortit encantat. M'explico: Frank Bayer, a la dramatúrgia, ens proposa en aquest bon espectacle un text interessant i amb girs, que fa mantenir l'atenció de l'espectador en tot moment i voler saber cap a on anirà l'obra. L'inici plausible i trencador, que sorprèn... i dic plausible, perquè parteix d'una situació en la qual ens podríem trobar, com és el retrobament amb uns amics amb els quals vas fer un Erasmus, on records i situació actual, son tema de conversa... i de sobte tot se sacseja per... bé ja us ho trobareu ;-) Les interpretacions dels quatre actors (Núria Florensa, Xavier Mercadé, Laura Porta i Raül Tortosa), són especialment adients, malgrat la dificultat d'haver d'actuar tenint presents 4 grades confrontades de públic. De fet, s'agraeix un espai com el del teatre Gaudí, amb una fisonomia tan característica, què fa lluir l'obra gràcies a la seva escaient adaptació a aquesta ...