Avui he pogut veure "Kalumba" al Teatre Gaudí i he sortit encantat.
M'explico: Frank Bayer, a la dramatúrgia, ens proposa en aquest bon espectacle un text interessant i amb girs, que fa mantenir l'atenció de l'espectador en tot moment i voler saber cap a on anirà l'obra. L'inici plausible i trencador, que sorprèn... i dic plausible, perquè parteix d'una situació en la qual ens podríem trobar, com és el retrobament amb uns amics amb els quals vas fer un Erasmus, on records i situació actual, son tema de conversa... i de sobte tot se sacseja per... bé ja us ho trobareu ;-)
Les interpretacions dels quatre actors (Núria Florensa, Xavier Mercadé, Laura Porta i Raül Tortosa), són especialment adients, malgrat la dificultat d'haver d'actuar tenint presents 4 grades confrontades de públic. De fet, s'agraeix un espai com el del teatre Gaudí, amb una fisonomia tan característica, què fa lluir l'obra gràcies a la seva escaient adaptació a aquesta particularitat. Val a dir que els personatges que ens presenten en l'obra dirigida per Yago Alonso, es fan estimar, amb uns personatges divertits i alhora reconeixibles en l'entorn d'un mateix.
Malgrat l'escenografia minsa, l'espai escènic està molt ben utilitzant.
Final obert en positiu, que deixar lloc a l'espectador per imaginar diferents tancaments possibles... si aneu acompanyants, ben segur tindreu un bon tema de conversa en acabar, tot imaginant com continuen tots...
Seria raonable que una comèdia com aquesta acabés arribant a un teatre "gran", possiblement privat (tipus Teatre Romea), perquè un format com el presentat i d'aquesta qualitat, penso que pot funcionar bé amb el gran públic.
En definitiva, 80 minuts d'obra que passen volant. No us la perdeu fins al 18-9-22.
Nota: notable.
L’Esteve, l’Arlet, la Naia, i en Carles tenen una amistat estreta des del 2003, quan eren dues parelles que van compartir un any d’Erasmus inoblidable a Copenhaguen. Des de llavors cadascú ha anat fent el seu camí, les relacions sentimentals entre ells s’han desfet i cadascú ha pres decisions vitals diverses, de totes maneres, un cop a l’any fan un sopar per posar-se el dia i recordar qui van ser quan vivien plegats...