Tot just surto de veure "Fantàstic Funeral Festiu" al Teatre Tantarantana.
L'obra es nota que s'ha realitzat amb molt de detallisme i amor.
Les interpretacions de les 3 actrius, són fantàstiques. De fet, hi ha moments en els quals canten, malgrat no ser un musical.
Així mateix, el vestuari és realment impressionant.
Pel que fa a l'escenografia, aquesta ens transporta a un tanatori, amb tot luxe de detalls... De fet, fins i tot trobem a escena un fèretre, que resultarà cabdal.
El text... bé el text aporta coses molt bones i d'altres no tant. M'explico: Si el jutgem des d'un punt de vista d'experimentació teatral literària, com si es tractés d'un exercici, és impressionant. Ara bé, per la persona espectadora pot ser feixuc el fet d'estar davant d'una obra en la qual mai s'acaben les frases.
Això sí, el sentit metafòric i els paral·lelismes cobren sentit... Però potser el plaer és inferior o pot propiciar la desconnexió a estones. Talment, l'argument és ben original i manté a l'espectador expectant, amb enorme atenció, sobretot al principi, per intentar lligar el que està veient i que conformi un sentit, desllorigant l'aparent enigma presentat.
Perquè... Estem assistint davant d'un funeral? De qui? Què està passant en aquest món presentat? Per què les frases no acaben mai?
Al final, l'enigma quedarà resolt davant nostre, amb una traca final musical molt en alt, mai millor dit.
Podreu veure aquest experiment teatral arriscat pels espectadors més agosarats fins al 4-12.
Alerta amb la sinopsi que trobareu tot seguit, que conté espòilers, segons el meu entendre.
Sinopsi:
Ha mort la mort. Ja no mor ningú i la funerària familiar ha de tancar. Una de les filles prendrà una decisió dràstica per mirar de salvar el negoci i no perdre la fe.
Fa temps que ens adonem que el nostre entorn està ple d’angoixa, tristesa i pesantor, com si una espècie de nebulosa ens contagiés la desídia i la falta d’esperança. Hem volgut escriure contra això, contra aquesta sensació d’apocalipsi imminent que ens persegueix i per això hem decidit fer una gran festa, una celebració de comiat de la tristesa, de la queixa i de la precarietat per tal d’entrar de ple en una nova etapa lluminosa...