Ahir vaig veure "He llegit i accepto les condicions d'ús" al Teatre Tantarantana i vaig gaudir molt.
Aquesta obra dirigida per Israel Solà, director de la meravellosa companyia La Calòrica, ens brinda l'oportunitat de reflexionar sobre el paper de la banalitat (en les xarxes socials, la televisió... en definitiva, en el nostre dia a dia). De la mateixa manera, ens permet descobrir vuit joves intèrprets fent una gran feina actoral, així com signant un bon text de creació col·lectiva. És gràcies a la solidesa d'aquest, que riem i pensem a parts iguals, amb un fort component de crítica social que s'agraeix, sense caure en un rerefons moralista (moment Roy Galan sublim). Se'ns parla de la importància de la banalitat en les nostres difícils i insatisfetes vides, aportant dades sorprenents sobre els suïcidis, l'esclavisme contemporani... que permeten reflexions profundes i interessants en aquest conglomerat de situacions presentat, en una sort d'esquetxos d'una mateixa temàtica. L'hora i vint minuts passen volant: balls, cançons, baralles, crits, donen ritme a aquesta divertida obra. Podria semblar més seriosa del que realment és, ja que, no ho oblideu, tot es presenta en un to còmic-sarcàstic.
Cal ressaltar també, alguns petits moments màgics amb molta força escènica com per exemple amb el tema tauromàquia (i el gir inesperat).
Pel que fa a l'embolcall, veiem molt glamur en vestuari i maquillatge, amb preponderància del platejat i la purpurina, així com en l'escenografia escassa, però efectiva, conformada per una gran taula i unes parets color plata brillant, que constitueixen una bona metàfora del presentat en l'obra en general i en el seu inici en particular: aparentar.
Si us voleu evadir una estona, com propugna l'obra, però també alimentar l'ànima, no us la perdeu fins al 8-1-23.
Acceptem la banalitat perquè el món real ens sobrepassa, i qui ens pot culpar?
He llegit i accepto les condicions d’ús és una oda sobre la banalitat. Un elogi del consol que pot oferir a les persones. Però també una advertència sobre l’addicció que pot crear i el cost del seu ús com a societat.