Ahir divendres vaig veure "Agamèmnon" a la Sala Atrium.
Aquest breu espectacle (1 h), és protagonitzat per Oriol Genís. Aquest talentós actor, el qual sempre és un plaer veure, ens porta una obra de teatre experimental, cosa freqüent en ell, ja que sovint aposta pel teatre més arriscat.
L'obra té una estructura de monòleg, no obstant això, a escena trobem tres artistes. Malgrat que en aquesta no hi ha rèpliques i la interacció entre els tres és mínima, trobem un cert confluir en ells a través d'altres elements que després us presentaré.
Sobta el text, profundament críptic i dens, del poeta grec Iannis Ritsos, que serà molt del gust dels amants de la Grècia clàssica... on trobem, per descomptat en el paper de destacat protagonista a Agamèmnon (Oriol Genís), però també a Clitemnestra (Cristina Martí) i Ifigènia (Zúbel Arana). Són aquestes dues últimes artistes, les que incorporen música i dansa, malgrat que en grau més baix, en aquesta peculiar peça.
En resum, una aposta arriscada recomanada només pels espectadors més intrèpids, que busquen allò que surt del convencional a la cartellera teatral.
La podreu trobar fins al 2 de febrer.
Sinopsi:
Ifigènia retorna a casa després de molts anys fora. Anirà a veure les estances abandonades dels seus difunts pares, on es va produir la gran tragèdia dels atrides. A les estances encara ressonen les presències: les paraules d’Agamèmnon i les poderoses mirades de Clitemnestra.
El punt de partida és el retorn del rei a l’Argòlida, després de deu anys de guerra i soroll, victoriós però conscient que tota glòria és periple. El seu posat en el fons ens deixa entreveure un home que ve de tornada, no de la guerra, sinó de tot, de la vida en general. Un home amb experiència que, en el moment just abans de ser assassinat per la seva esposa Clitemnestra, reflexiona en veu alta, amb enorme lucidesa sobre l’existència.
En aquesta proposta, Clitemnestra i Agamèmnon son rememorats per la seva filla Ifigènia, a qui tothom feia morta després de ser sacrificada pel seu pare abans de la guerra de Troia per obtenir vents favorables.