Dissabte vaig veure "Uppgivenhet" al Teatre Nacional de Catalunya.
Montse Rodríguez Clusella (la directora) i Daniel J. Meyer (l'autor), són els premiats creadors de la meravellosa obra "AKA". Aquest cop ens porten un espectacle punyent, però senzill, que resulta especialment escaient per a adolescents, pel llenguatge escènic emprant ("videoclips" breus de música electrònica, llenguatge senzill i directe, personatges...). Sens dubte tenen l'habilitat tots dos de tornar a connectar amb el públic. De fet, es va poder veure un públic encantat en finalitzar l'obra, amb la meitat aplaudint dempeus enèrgicament. L'aposta per un teatre social, amb missatge antiracista manifest, és un vincle amb "AKA". Així, se'ns parla en aquesta peça de com dos refugiats aconsegueixen fugir del seu país i com són tractats en arribar a Suècia per les institucions en un centre d'acollida.
El repartiment, conformat per Quim Àvila, Biel Castaño, Pau Escobar i Diana Gómez, és de luxe i ho demostren amb les seves convincents actuacions.
En definitiva, gairebé 2 hores que passen volant que podreu veure fins al 29-1.
Nota: notable.
Sinopsi:
L’Ivan i en Petar arriben a Estocolm il·lusionats, buscant una ciutat que els aculli.
L’Inge treballa en un «centre d’inclusió» suec on rep els nouvinguts amb la convicció que així construeix una societat més multicultural.
En Tarik fa anys que gaudeix de la generositat i el benestar nòrdic i col·labora amb l’Inge animant els qui acaben d’arribar a crear una nova història.
Aquests quatre joves lluitaran perquè aquest canvi sigui una realitat. Però quant de temps es pot mantenir una esperança? Definitivament viure és no perdre l'esperança.