Dijous vaig veure "Quan ens haguem torturat prou" prou al TNC.
Aquest espectacle compta, com a protagonistes, amb Anna Alarcón i Xavi Sáez, amb unes interpretacions estel·lars, que faran les delícies de qualsevol amant del teatre. També és cert, que els seus treballs solen ser impecables, però en aquest cas, l'obra que m'ocupa ara, permet un especial lluïment dels dos artistes, ja que, aquests s'intercanvien sovint els personatges, i a més a més, les emocions, canviants contínuament, són un repte però també un goig, en executar-les amb mestria.
A la direcció trobem a la Magda Puyo, coneguda per tots, guanyadora de diversos premis i fins no fa tant directora de l'Institut del Teatre.
El text, basant en el llibre "Pamela" de Samuel Richardson és de l'autor contemporani Martin Crimp, que es va donar a conèixer internacionalment per "Attempts on her Life".
Val a dir, que l'obra constitueix tot un repte per l'espectador, ja que sovint es torna críptica. Tanmateix, en aquesta hi ha un fort missatge social, pel fet que toca capitalisme i feminisme, a parts iguals.
Així, en aquesta proposta teatral, trobem els rols que s'estableixen entre un home i una dona... i és en això on abunda l'espectacle.
Escenografia i vestuari, compleixen els alts estàndards de qualitat als quals ens té acostumant el Teatre Nacional. L'escenografia, mòbil, ajuda a reforçar el vist a escena.
En definitiva, una obra recomanada pels espectadors més agosarats, que busquen trobar alguna cosa diferent, amb una certa provocació i que tenen predisposició cap al teatre més experimental.
Sinopsi:
Martin Crimp és un autor singular, amb una cosmovisió molt personal i una gran sensibilitat pels temes de debat contemporanis. Fa una revisió contínua de les formes dramàtiques i té la voluntat de colpejar consciències benestants i de trencar tabús. Estem davant d’una obra dramàtica sintètica, contundent, irònica i desacomplexada.