Avui he vist "Solstici" al Teatre Gaudí i no puc sinó recomanar-la.
Aquesta obra ens parla d'una prostituta que pateix anorèxia des de l'adolescència, per una banda, i un tanatopràctic (és a dir, la persona que maquilla els morts pels funerals) amb depressió, per l'altra. Aquests dos peculiars personatges amb aparentment res en comú, més enllà de la solitud, s'acabaran trobant i les seves vides canviaran per sempre.
Ens porten aquesta interessant proposta en Raül Tortosa i la Núria Florensa, amb una encertada direcció que fan que la peça flueixi de manera orgànica.
Així mateix, el repartiment el conformen Míriam Tortosa i Isidre Montserrat, que ens regalen unes actuacions 100% versemblants, malgrat les dificultats d'haver de representar aquests dos personatges amb els seus corresponents trastorns. Val a dir que aconsegueixen que et fiquis en la pell d'ells, fet que constitueix tota una experiència immersiva.
També trobem a escena a Cristina Vallribera, a càrrec de la taula de so i cantant hip-hop (diria... perdoneu, però, si no encerto el gènere musical) en directe per aquest espectacle.
Cal constatar que aquesta és la segona part de la trilogia "Històries inevitables". La primera en va ser "Ximpanzé", que va fer gira a nombroses poblacions. Heu de tenir present, però, que l'obra es pot veure sense cap mena de problemes si no vas gaudir de la primera.
En resum, una bona obra de petit format amb un text punyent que ens parla de trastorns mentals, amb tocs d'humor, ja que com va dir Agustí Franch, l'autor del text: "No es tracta de fer plorar l'espectador, ni molt menys".
Correu, que només la podreu trobar fins al 26 de febrer.
P. D.: Disculpeu, però és la primera vegada que no he pogut fer foto de l'obra.
Nota: notable.
Sinopsi:
Sinopsi:
L’Anna és prostituta i pateix anorèxia des que era adolescent. Ballar sense parar és la seva manera d’esvair-se de la malaltia, però l’arribada d’un client que no vol sexe amb ella despertarà el monstre que la turmenta.
El Ginés és un home peculiar que treballa maquillant cadàvers. La seva relació amb la mort va començar des de ben petit, igual que el seu contacte amb la depressió, una malaltia que poc a poc l’ha convertit en la persona que és ara.