L'obra que vaig veure ahir, "El peix daurat", de la Sala Atrium, no s'hauria de valorar només com un espectacle merament artístic, sinó, sota el meu parer, s'ha de pensar com un viatge que et transporta a la ment d'una persona que ha patit una malaltia mental... que t'obre la mirada i et fa prendre consciència, si mai ho has patit directament o indirectament, a través d'un familiar, amic, parella, etc. De fet, penso que fins i tot resulta terapèutic, el fet de participar com a públic, malgrat que pugui semblar un acte passiu el simple fet d'escoltar.
Omplir un monòleg de gairebé dues hores, que parla sobre les afeccions mentals en primera persona i fer-ho a un escenari pràcticament buit, amb poca escenografia i sense un vestuari que aporti res d'especial, és tota una proesa, però gràcies al grandíssim text d'Anna Agulló Prieto, que sens dubte acabarà sent premiat, així mateix com gràcies a tot el treball que hi ha al darrere, constitueix una experiència ben recomanable, lluny d'enfosquir l'ànima... més aviat, m'atreviria a dir, aportant-ne llum.
Cal tenir present que la música emprada a escena, és de la conegudíssima i talentosa artista Clara Peya.
A més a més, l'obra tanca amb un final feminista, en positiu, que s'agraeix i molt.
No us perdeu aquesta peça que s'ha prorrogat fins al 2-4 i que té un fort component social al darrere, tant de denúncia, com de conscienciació i no només vers els trastorns mentals, sinó que toca també d'altres temes com el feminisme, el ferotge capitalisme en el qual vivim o fins i tot la "gordofòbia".
Sinopsi:
"El peix daurat" és un monòleg teatral on la protagonista i autora comparteix la seva experiència amb el trastorn mental i els factors que el van provocar. Des d'una intimitat radical, s'obre en canal davant el públic per fer-lo viatjar de l'eufòria més absoluta a la depressió més tortuosa.
Al llarg del trajecte es traça la relació entre la salut mental i aspectes de la vida contemporània com la pressió laboral, la precarietat, l'obsessió per l'èxit, la fantasia de l'amor romàntic, el menysteniment a la salut física, la gordofòbia o la violència masclista.