Dijous vaig poder veure Vent de garbí i una mica de por al Teatre Nacional de Catalunya.
Aquesta obra (del 1968) de la famosa novel·lista feminista Maria Aurèlia Capmany, polifacètica com poques (penseu que va ser professora, artesana del vidre, dramaturga, actriu, activista, intel·lectual, traductora, política... entre d'altres), està versionada per Albert Boronat i Judith Pujol.
En la peça, podem veure un retrat ben pintoresc i àcid de la burgesia catalana de l'època. El mostrat està banyat amb música en directe, on veiem l'ampli repartiment cantar i tocar diversos instruments.
Destaquen la direcció musical i composició de Marcel Bagés i David Soler, així com el vestuari i caracterització, amb canvis constants, de Giulia Grumi.
L'escenografia polivalent de Víctor Peralta, serveix per situar l'espectador a diferents èpoques amb encert, fent-la molt versàtil.
Del nombrós repartiment conformat per 8 actors i actrius, sobresurten Laura Aubert i David Anguera, als quals he tingut la sort de veure també en altres nombrosos espectacles, sempre interpretant a un excel·lent nivell.
Pot ser un espectacle útil i immensament pedagògic per l'alumnat de l'ESO i Batxillerat, però també per la gent que és vol apropar al fenomen Maria Aurèlia Capmany.
Podreu trobar aquest cuidat espectacle de gairebé 2 hores, a la Sala Petita del TNC fins al 16/04/23.
Sinopsi:
Un retrat àcid de la burgesia catalana.
Cadaqués, Sitges i Caldetes. Diversos estiuejants gaudeixen de les vacances en situacions similars però en moments històrics molt diferents: durant el juliol del 1968, el 17 de juliol del 1936 i el 30 de juliol del 1909. A través d'aquest recorregut pel temps, l'espectacle es transforma en un mirall de l'immobilisme i l'hermetisme de la burgesia catalana.