Avui he pogut veure "Mi madre en bragas" al Teatre Tantarantana.
Cal recordar que aquesta obra ja s'havia fet anteriorment i a causa del bon funcionament que va tenir a la Sala Àtic es va tornar a programar enguany a la Sala Baixos.
El punt de partida inicial de l'obra sobta i és original, ja que trobem pel passadís a la protagonista en calces (fent d'ella mateixa)... mentre la seva mare, que no és actriu, veu la televisió a escena.
Així en una sort de càmping que s'intueix a escena, veurem a mare i filla parlar de diferents temes, tot propiciat perquè la filla imagina la mort de la mare i s'adona que encara ha de parlar, i molt, amb aquesta, abans que això no passi.
Estem parlant d'un espectacle sense pretensions, curt, amb poca escenografia i literalment poc vestuari... què passa volant i que et fa sortit del teatre amb un somriure i amb ganes de trucar a la teva mare (si és que no és la persona que t'ha acompanyat al teatre, clar està).
El moment de passar encens persona a persona per part del públic resulta divertit. Cal dir també que la cerimònia en el cercle de sal, té un component plàstic preciós malgrat el to còmic.
En resum, una comèdia divertida que ens desperta tendresa mostrant-nos la còmica relació mare-filla i constitueix una sort d'homenatge a totes les mares, que bé s'ho mereixen.
Afanyeu-vos si voleu anar a veure-la, que demà és l'última funció. De fet, que millor que tancar un Sant Jordi rodó en el teatre?
Nota: notable.
Sinopsi:
Sinopsi:
Mi madre en bragas és l’homenatge que l’Anna li vol fer a la seva mare Rosa, i també l’espectacle que la Rosa vol fer amb la seva filla Anna. I també és el fracàs absolut de les intencions d’una i l’altra, i també el motiu pel qual fracassen.
I què més? Pregunta la Rosa, que té poca paciència amb els processos creatius.
Doncs també és mare i filla ballant abraçades amb els ulls tancats, i és arrencar-te el cordó umbilical a tu mateixa amb un crit de guerra, i mirar les teves sàvies avantpassades als ulls una nit de lluna plena i dir-los…
Perdoneu, eh? Però a mi, si no us sap greu, deixeu-me en pau d’una vegada.