Amb la gran quantitat de teatre que tinc l'oportunitat de veure anualment, més d'un centenar d'espectacles, és impossible per a mi fer ressenyes de tots ells. Tot i això, de les 45 obres que he tingut la sort de presenciar aquest any, "Les amistats perilloses" del Teatre Lliure és, sense cap mena de dubte, la que m'ha impactat i enamorat més.
En aquesta obra tot rutlla a un nivell superb.
La direcció de Carol López és exquisida. S'han trobat solucions molt imaginatives per fer una posada en escena dinàmica i original.
El repartiment és excel·lent, però és que les interpretacions són espectaculars. Et fan oblidar que et trobes en un teatre.
El preciós vestuari alhora fusiona de manera sorprenent elements contemporanis i clàssics. Una combinació que es pot apreciar immediatament en les fotografies.
Tot i que la novel·la en què es basa el text, de Pierre Choderlos de Laclos (1782), sembla desfasada i totalment inapropiada per a la nostra realitat actual, gràcies a l'adaptació magistral de Carol López, s'ha convertit en una obra que es manté rellevant i captivadora.
La micro polèmica a les xarxes, crec que no cal ni comentar-la, perquè és un sense sentit propi de ments obtuses. Soc una persona que defensa amb fermesa el teatre crític amb la societat, que reivindica, però tampoc hem de deixar d'abraçar els grans clàssics.
L'elecció musical és totalment contemporània i sorprenentment sintonitza amb l'obra, superant les expectatives visuals. Aquesta fusió entre el modern i l'antic s'harmonitza de manera brillant.
El final, original, està molt ben resolt.
Per tancar, no puc sinó felicitar a tot l'equip implicat en la creació d'aquesta magnífica peça.
Us animo a agafar ràpidament entrades abans que s'exhaureixin, ja que només estarà un mes en la cartellera (16-6).
Sinopsi:
Després de Bonus Track, Carol López fa la seva particular mirada als protagonistes de la novel·la de Pierre Choderlos de Laclos. Escrita l’any 1782, s’hi narra un tour de force entre la fredor racional, el llibertinatge i els sentiments.