El 10-5 vaig veure "Mal de coraçon" al Teatre Nacional de Catalunya.
Aquesta obra ens presenta una cambrera que vol ser actriu, un professor universitari alcohòlic al qual han fet fora de la feina i (la dona) de casa i un noi desesperat per saber per saber per què l'han deixat sobtadament i sense cap explicació. De fet, és amb la història d'aquest últim on està el quid de l'espectacle.
L'acció es desenvolupa a un bar del qual poc sabem, però que gràcies a la feina de Judit Colomer, trobem representat amb molt de realisme.
La polivalent Sala Tallers, ha estat modificada per aquest espectacle, de manera que el podem veure en 3 grades diferents, dues de les quals, estan confrontades, als laterals. Així, l'espectacle canvia bastant segons on es trobi l'espectador.
El punt fort de la peça són les interpretacions que ens regala el repartiment conformat per Júlia Barceló, Pol López, i Pau Vinyals. No són precisament poques les persones que admirem el treball de Pol López, així que poder-lo veure de nou en un espectacle, sempre resulta un plaer.
El text (encara recordo les fantàstiques "El pes d'un cos" -2022- també al TNC i "Amor mundi" -2019- també de Victoria Szpunberg) té guspires surrealistes interessants, que condimenten el text i que ajuden al fet que no resulti pla, a causa de la manca de girs interessants. El final en alt amb karaoke i interacció amb el públic sorpresa, funciona, així com la interessant reflexió sobre el desamor.
En definitiva, una d'aquelles obres en les quals el públic surt entusiasmat i amb raó.
La podreu trobar fins al 21-5.
Sinopsi:
Mal de coraçon és una de les maneres amb què Santa Teresa anomena la seva malaltia. No se sap amb certesa què patia exactament, però el que sí que és evident és que la seva relació amb el dolor era forta i intensa.
A la nostra obra, tres personatges agònics i mig alcoholitzats, que pateixen algun dolor a l’ànima, es troben en un bar. Un espai que, com el convent, reuneix gent que d’alguna manera necessita fugir de la quotidianitat. Ànimes assedegades, fidels al lloc que habiten, que poden tenir visions, si no místiques, com a mínim distorsionades.