Ahir vaig poder veure "Adéu, Jane!" a El Maldà.
Aquesta notable obra ja es va poder veure anteriorment, però a causa de l'èxit de públic i crítica (Premi Xarxa Alcover de la Mostra Igualada i Premi al Millor Espectacle per a Joves de la Mostra Igualada), l'han tornat a programar fins al 30 de juny.
L'espectacle ens presenta la Clara, actriu i protagonista dels fets reals. A aquesta, amb només disset anys, l'hauran d'extirpar un pit malalt.
Aquesta situació, dura, no es planteja des d'una mirada tràgica o grisa. Òbviament, hi ha situacions dures, però també hi ha lloc per a l'humor, amb algunes situacions còmiques. També hi ha espai per a la reflexió, així com una part didàctica, sense ser un espectacle feixuc.
Per altra banda, les interpretacions de les 3 actrius, resulten versemblants i atraients, gràcies, en part, al bon ritme de l'espectacle.
El petit moment en què canten les 3 actrius, és realment preciós. Llàstima que no es repeteixi o que no s'allargui, ja que està ple d'energia i bellesa.
L'encertat final té dues parts. Una interessant reflexió, per una banda, i un petit moment metafòric, a tall d'homenatge, preciós (que no revelaré), per l'altre.
En definitiva, un espectacle de petit format molt ben realitzat, amb un enfocament fresc i original, a càrrec d'unes joves amb molt de talent, que podreu veure durant tot el mes de juny.
Nota: notable.
Sinopsi:
La història d'un pit i un homenatge a tots ells.
La Mariona travessa un dels moments més importants de la seva curta vida: amb només disset anys, ha de passar per l'extirpació del seu pit malalt.
Durant la ressonància magnètica prèvia a l'operació, entrarem dins del seu imaginari on ella, i dos estranys alter egos, ens explicaran com ha arribat fins al moment present, quins són els seus dubtes, les seves pors, les seves il·lusions, i com visualitza l'impacte que tindrà aquest fet a la seva vida.